La segona edició de ‘Diàlegs’ conclou amb un col·loqui sobre l’impacte de la robòtica en la humanitat

A l’hora de desenvolupar un avanç tecnològic, es tenen en compte les seues possibles aplicacions negatives? La segona edició del cicle Diàlegs, organitzat per la Fundació Orfeó Lleidatà, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Universitat de Lleida (UdL) i el grup SEGRE, va acabar aquest dimarts a la tarda intentant resoldre aquesta gran incògnita i moltes altres entorn de l’ètica del progrés. Josep Amat, científic i membre de l’IEC, i Miquel Pueyo, professor de filologia i comunicació de la UdL, van reflexionar sobre com la tecnologia pot influir en l’evolució de l’espècie humana en una cita amb èxit d’assistència que va estar moderada per Anna Sàez, directora de SEGRE, periodista i escriptora.

“Hi ha una dualitat en la tecnologia perquè es pot utilitzar per a coses positives, però també per fer molt mal”, va assegurar Amat, l’equip universitari del qual treballa en l’elaboració de robòtica quirúrgica. “L’investigador és fill de l’afany per aprendre, els recursos són limitats i les necessitats són elevades”, va afirmar Pueyo, que va afegir: “La meua principal preocupació és l’equitat: qualsevol ha de poder accedir a aquests avenços.” Així mateix, els experts van coincidir que “el repte de les màquines és que siguin útils i fàcils d’utilitzar, perquè la tecnologia avança molt més de pressa que la nostra capacitat com a humans d’assimilar-la i entendre-la”, va constatar Amat. 

A més, els dos ponents van posar en comú les seues experiències com a professors universitaris. Pueyo va afirmar que eines com la intel·ligència artificial s’haurien de normalitzar i “incorporar en cada disciplina (com la docència) de manera que funcionin com a auxili”. Per la seua part, Amat va apuntar que “els nostres joves tenen el sentit de l’ètica molt més elevat que nosaltres”.

Al llarg del col·loqui, Sàez també va abordar temàtiques com la legislació sobre el progrés o la possibilitat de la tecnologia de canviar la humanitat.