Pensió per a mestresses de casa 2025: requisits i com sol·licitar-la

Les mestresses de casa a Espanya podran accedir el 2025 a una pensió no contributiva de la Seguretat Social de fins 517,90 euros mensuals, distribuïts en 14 pagues anuals. Aquesta prestació representa un reconeixement oficial per als qui han dedicat la seua vida laboral a cura de la casa sense haver estat donades d’alta en la Seguretat Social o sense haver acumulat el temps mínim de cotització necessari per a una pensió contributiva ordinària.

Aquest subsidi, que suma un total de 7.250,60 euros anuals, forma part de les mesures de protecció social destinades a garantir un ingrés mínim a persones que, per diferents circumstàncies, no han pogut desenvolupar una carrera professional convencional. Les tasques domèstiques, malgrat la seua importància fonamental per al sosteniment familiar, han mancat històricament de la valoració econòmica que reben altres activitats professionals, creant situacions de vulnerabilitat financera especialment durant la tercera edat.

L’Administració ha establert aquesta prestació com una xarxa de seguretat per a aquest col·lectiu, oferint una alternativa als qui, en arribar a l’edat de jubilació, descobreixen que no compleixen els requisits per percebre una pensió ordinària. El sistema reconeix així la contribució social de les tasques de cura i manteniment de la casa, tradicionalment invisibilitzades en termes econòmics.

Requisits per sol·licitar la pensió no contributiva

Per poder beneficiar-se d’aquesta prestació econòmica, les mestresses de casa hauran de complir una sèrie de condicions establertes per la Seguretat Social. El primer requisit fonamental és haver assolit els 65 anys d’edat, punt de partida per a qualsevol tipus de jubilació en el sistema espanyol.

Quant als criteris econòmics, és imprescindible acreditar ingressos inferiors a 7.250,60 euros anuals si la persona viu sola. Aquest llindar econòmic garanteix que l’ajuda arribi efectivament als qui es troben en situació de més necessitat financera.

Un altre requisit fonamental és demostrar una residència legal en territori espanyol durant almenys 10 anys. D’aquest període, dos anys han de ser consecutius i immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud, el que confirma la vinculació actual del sol·licitant amb el país.

Per als qui conviuen amb familiars, els límits d’ingressos s’amplien proporcionalment. Així, en unitats de convivència general s’estableixen els següents màxims:

Quan la convivència és específicament amb fills, els llindars augmenten considerablement:

Quantia i sistema de pagament de la prestació

L’import total d’aquesta pensió no contributiva queda establert anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Per a l’exercici 2024, la quantia s’ha fixat en 7.250,60 euros anuals, distribuïts en 14 pagues, el que suposa un ingrés mensual de 517,90 euros.

Aquest sistema de pagament, que inclou dos pagues extraordinàries a l’any (normalment el juny i el novembre), segueix el mateix esquema que les pensions contributives, facilitant així pagaments addicionals en moments de l’any amb més despeses, com a estiu i Nadal.

És important assenyalar que aquesta quantitat pot veure’s reduïda proporcionalment si la beneficiària disposa d’altres ingressos personals o conviu amb familiars en determinades circumstàncies, sempre mantenint l’objectiu de garantir un nivell mínim de subsistència.

Procediment per sol·licitar l’ajuda

El procés per tramitar aquesta prestació té caràcter autonòmic, ja que la gestió correspon als òrgans competents de cada Comunitat Autònoma.

Les interessades s’hauran de dirigir a les oficines de serveis socials de la seua comunitat per iniciar el tràmit. Allà hauran de presentar la documentació que acrediti el compliment de tots els requisits esmentats: identificació personal, certificat d’empadronament històric que justifiqui la residència durant el període exigit, i declaració d’ingressos o patrimoni.

Una vegada presentada la sol·licitud, l’administració disposa d’un termini màxim de 90 dies per resoldre. En cas d’aprovació, els efectes econòmics de la pensió es generaran des del primer dia del mes següent a la presentació de la sol·licitud.

Què és una pensió no contributiva?

Les pensions no contributives constitueixen un mecanisme fonamental del sistema de protecció social espanyol, dissenyades específicament per a ciutadans que, per diverses circumstàncies, no han pogut accedir al mercat laboral formal o no han acumulat el període mínim de cotització exigit per a una pensió contributiva.

Aquestes prestacions es financen directament a través dels Pressupostos Generals de l’Estat, a diferència de les pensions contributives que se sostenen principalment mitjançant les cotitzacions de treballadors i empresaris. El seu objectiu principal és garantir un nivell mínim d’ingressos a persones en situació de vulnerabilitat econòmica, especialment grans o persones amb discapacitat.

En el cas específic de les mestresses de casa, aquesta modalitat representa un reconeixement tardà però necessari a la tasca desenvolupada en l’àmbit domèstic, tradicionalment infravalorada i exclosa dels mecanismes de protecció social vinculats a l’ocupació formal.

Quins altres ajuts poden sol·licitar les mestresses de casa a més de la pensió no contributiva?

A més de la pensió no contributiva, les persones dedicades a les feines de casa poden accedir a altres ajuts complementaris. Entre elles destaquen el complement a mínims per als qui tinguin algun període de cotització però insuficient, l'Ingrés Mínim Vital en casos de vulnerabilitat econòmica severa, i diverses prestacions autonòmiques específiques segons la comunitat de residència.

També existeix la possibilitat de subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social per a mestresses de casa, que permet cotitzar voluntàriament per generar dret a prestacions futures, encara que aquesta opció requereix el pagament mensual d’una quota.