MEMÒRIA
Reparació a expresos del franquisme
La Generalitat ha rebut més de 5.500 sol·licituds d’indemnitzacions a les comarques lleidatanes i se n’han concedit 2.787. Recuperen les restes d’un soldat republicà a Vila-sana

Acte d’homenatge ahir al pati de la biblioteca del Parlament. - PARLAMENT
La Generalitat ha rebut un total de 5.557 sol·licituds per poder optar a les indemnitzacions per la repressió soferta durant la Guerra Civil i el franquisme a les comarques lleidatanes. Es tracta d’una petita compensació econòmica i un reconeixement al sofriment per part de persones que es van veure privades de la seua llibertat per part de les autoritats franquistes durant la contesa i la dictadura. També per als seus familiars directes en cas d’haver mort la persona afectada. Segons les dades proporcionades per Memòria Democràtica, del departament de Justícia, de les sol·licituds rebudes en 24 anys a la província de Lleida, se n’han concedit la meitat, un total de 2.787.
Els ajuts es van posar en marxa l’any 2000 i, tot i que ja existien compensacions per part de l’Estat, aquestes es limitaven als majors de 60 anys que haguessin complert tres anys de presó com a mínim. La Generalitat va ampliar aquest dret. La majoria es van sol·licitar el 2000 i després van anar baixant. Cada indemnització es calcula en funció del temps acreditat de privació de llibertat. La Generalitat també té disponible un altre tràmit per poder buscar documentació històrica. Aquesta indemnització es pot sol·licitar per internet i presencialment. Més informació a https://justicia.gencat.cat.
D’altra banda, la Generalitat ha recuperat les restes d’un soldat republicà mort durant la Guerra Civil a l’exhumar una fossa a la masia de la Novella Baixa, a Vila-sana. És la primera intervenció d’aquest tipus des de començament d’any a les comarques lleidatanes i els treballs es van portar a terme entre el 17 de febrer i l’1 d’abril. Aquesta masia va ser habilitada com a hospital de campanya de la 27 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, com a mínim entre el 28 de desembre del 1938 i el 3 de gener del 1939.
L’hospital, dirigit pel capità metge Agustín Pérez Soler, va atendre soldats ferits procedents del front entre Balaguer i Vila-sana, quan les tropes franquistes avançaven des de Lleida cap a Mollerussa. Fonts orals apuntaven que s’havien inhumat més cossos, que eren traslladats des del front en camions. Actualment es treballa per poder identificar el soldat. Els arqueòlegs també van documentar quatre sitges de grans dimensions de l’època moderna, una de les quals amb una galeria d’accés; i dos estructures circulars possiblement d’origen medieval.
“Per la dignificació, la justícia i la democràcia”
El Parlament de Catalunya va celebrar ahir l’homenatge a les víctimes del franquisme davant del Monument als Immolats per la Llibertat. El president de la cambra catalana, Josep Rull, va destacar que és un acte de “dignificació, de justícia i de reparació” a les víctimes i per defensar els “valors de la democràcia, del pluralisme i dels drets humans” de manera “categòrica, sense matisos ni peròs”. Així mateix, Rull va alertar dels perills dels extremismes, dels discursos d’odi i d’“abraçar de nou els autoritarismes”. Per la seua part, l’historiador Joaquim Aloy va lamentar que molts joves no coneguin què va ser i va suposar el franquisme perquè no s’estudia fins a 4t d’ESO. Mentrestant, el ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va publicar ahir el concurs internacional d’idees per a la resignificació de la Valle de Cuelgamuros a fi que es converteixi en un lloc “de trobada, reflexió i diàleg”. D’altra banda, l’associació Hangar de Mangraners ha organitzat per al 27 d’abril el Festival En(recorda)’t a l’Antic Cine Goya. Una activitat, en col·laboració amb Òmnium Lleida i l’associació de veïns, que comptarà amb testimonis reals i l’altra serà l’espectacle El Testament de Zum Zum Teatre.