El Desclavament de la Granadella: cita amb una de les tradicions més singulars de la Setmana Santa a Catalunya

La Granadella viu amb intensitat la passió, mort i resurrecció de Crist a través d’una sèrie d’actes religiosos de caràcter únic a tot Catalunya. El Desclavament, celebrat durant la nit de Divendres Santo, constitueix l’epicentre d’unes celebracions que es distingeixen per la singularitat dels seus rituals i per la conservació de tradicions centenàries que han aconseguit el reconeixement com Elements Festius Patrimonials d’Interès Nacional.

El Desclavament, programat per a Divendres Sant a les 22:00 hores, presenta una característica que el fa únic a tot el territori català: la figura de Crist té els braços articulats, la qual cosa confereix un realisme excepcional al moment de la baixada de la creu. Aquesta peculiaritat, documentada des de 1787 segons consta als arxius del Bisbat de Lleida, atorga a l’acte una dimensió dramàtica i emotiva que atreu cada any a prop d’un miler de visitants. La cerimònia tindrà una projecció a la façana de l’església de Santa Maria de Gràcia perquè els assistents puguin seguir el que passa a l’interior del temple.

Un ritual únic a Catalunya

La cerimònia del Desclavament comença quan els Armats entren solemnement a l’església, completament a les fosques i en absolut silenci. L’impacte sensorial és notable: l’eco dels tambors i la repicadissa de les llances contra el terra creen una atmosfera de recolliment i solemnitat. A aquest so s’afegeix posteriorment el de la corneta i el cant del Miserere en llatí per part d’un petit cor masculí. Després d’uns cops de martell per part del sacerdot en la creu, comença el ritual del Desclavament pròpiament dit.

El que fa veritablement singular aquesta tradició és el moment en què, en retirar els claus de les mans de Jesús, els seus braços articulats descendeixen de forma natural, humanitzant el moment. A diferència d’altres localitats on es retira tota l’estructura per a la processó, a La Granadella es despenja únicament la figura, se li col·loca el sudari i s’introdueix en un sepulcre de vidre amb què es fa posteriorment la Processó del Silenci pels carrers del poble.

La Processó del Silenci i altres celebracions destacades

Després del Desclavament té lloc la Processó del Silenci, un altre element distintiu de la Setmana Santa a La Granadella i únic a les comarques catalanes. Aquest acte, que simbolitza el retrobament de Jesús amb Maria, contribueix a la singularitat d’aquestes celebracions religioses que han merescut el reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya.

A més del Divendres Sant, Diumenge de Resurrecció a les 12:00 hores se celebra la santa missa i la processó de l’Encontre, també reconeguda com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i única a tota la província. Aquesta cerimònia representa el retrobament de Jesús ressuscitat amb la seua mare. Després de la missa, les imatges de la Custòdia i de la Solitud, aquesta última abillada amb túnica i capa blanca de Pasqua, surten de l’església i realitzen recorreguts diferents per a finalment trobar-se en un senzill ritual d’adoració de la mare al seu fill ressuscitat, tornant junts al temple acompanyats per centenars de fidels.

Activitats complementàries i reconeixement patrimonial

L’agenda de Setmana Santa a La Granadella es completa amb diverses activitats organitzades per l’ajuntament, com la visita al Museu de l’Oli de Catalunya, el recorregut lliure per l’itinerari de la Processó del Silenci amb escenificacions de la nit del Desclavament, i un sopar en el centre cívic. Totes aquestes activitats requereixen reserva prèvia contactant amb les oficines municipals.

El Govern va declarar tant el Desclavament com la processó de l’Encontre de La Granadella com elements festius patrimonials d’interès nacional, sent els primers de la comarca de Les Garrigues que obtenen aquest títol i els únics de caràcter religiós que tenen aquesta distinció a tota la demarcació de Lérida.

Quin és l’origen històric del Desclavament a La Granadella?

El Desclavament constitueix un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa en La Granadella, amb una tradició documentada, que es remunta almenys fins 1787 segons consta en un document dipositat a l’Arxiu del Bisbat de Lleida. Aquesta antiguitat certificada reforça el valor històric i cultural d’una cerimònia que ha mantingut les seues característiques essencials al llarg dels segles, preservant un patrimoni immaterial únic.

La conservació d’aquestes tradicions religioses representa un exemple notable de com les petites localitats poden mantenir viu un llegat cultural que transcendeix el merament religiós per convertir-se en senya d’identitat comunitària i atractiu turisticocultural. La declaració com Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional no només reconeix el seu valor històric, sinó que contribueix a la seua protecció i difusió com a part del ric patrimoni cultural català.