Les caramelles tornen a omplir de música tradicional els carrers de Ponent per Setmana Santa

Les caramelles, una de les manifestacions culturals més emblemàtiques de Catalunya, tornen a ressonar als carrers i places de nombroses localitats lleidatanes amb motiu de la Setmana Santa. Aquesta antiga tradició musical, profundament arrelada en la celebració de la Pasqua, representa un dels exemples més vius del patrimoni immaterial català, on comunitats senceres s’uneixen a través del cant per celebrar l’arribada de la primavera i la resurrecció. Les comarques de l’Urgell i la Segarra destaquen especialment per mantenir viu aquest costum centenari que combina melodies ancestrals amb noves composicions que respecten l’estil tradicional.

Aquest diumenge, les caramelles sonaran en múltiples poblacions de Ponent com Tàrrega, la Fuliola, Castellserà, Agramunt, Ponts i Artesa de Segre, entre moltes d’altres. La tradició no es limita a les zones planes, sinó que també s’estén fins el Pirineu, on localitats com la Seu d’Urgell, Castellciutat, Organyà i la Pobla de Segur mantenen viu aquest llegat cultural. Un dels aspectes més característics d’aquesta manifestació és la interacció directa amb el públic: després de les actuacions, és habitual que els espectadors ofereixin una petita contribució econòmica o, en entorns més rurals, obsequiïn els cantants amb ous, dolços o altres aliments, establint així un vincle comunitari que transcendeix el purament musical.

La presència d’aquestes agrupacions corals en Setmana Santa ha aconseguit sobreviure al pas del temps gràcies a l’esforç d’associacions culturals i veïns compromesos amb preservar les seues arrels, adaptant-se als nous temps però mantenint l’essència d’una pràctica que barreja el religiós amb el festiu.

L’origen històric de les caramelles catalanes

Les caramelles tenen les seues arrels en antigues celebracions paganes que marcaven l’arribada de la primavera, encara que amb el temps van anar adoptant un caràcter religiós associat a la Pasqua. Els primers documents que esmenten aquesta tradició es remunten al segle XVI, encara que la seua pràctica probablement sigui anterior. Durant segles, aquestes cançons han transmès oralment la cultura popular catalana, adaptant-se a les circumstàncies històriques i socials de cada època.

Originalment, les caramelles eren interpretades exclusivament per homes que recorrien les masies rurals cantant a canvi de donatius. Amb el pas del temps, aquesta pràctica s’ha democratitzat, incorporant dones, nens i persones de totes les edats, convertint-se en una activitat comunitària intergeneracional que reforça els llaços socials en pobles i ciutats.

Els instruments tradicionals que acompanyen aquestes interpretacions inclouen el tambor, la pandereta, la gralla (instrument de vent similar a la dolçaina) i, molt característicament, les campanes de mà que marquen el ritme. També és habitual veure els caramellaires portant bastons decorats amb cintes de colors i els típics barretines, gorres tradicionals catalanes que complementen la indumentària.

Repertori musical i evolució contemporània

El repertori de les caramelles ha evolucionat substancialment al llarg dels segles. Si bé tradicionalment les lletres feien referència a temes religiosos i a la resurrecció de Crist, amb el temps s’han incorporat lletres que aborden aspectes costumistes, esdeveniments locals i fins i tot temes d’actualitat, sempre mantenint l’estructura melòdica característica.

Les partitures més antigues que es conserven mostren melodies senzilles però efectives, dissenyades per ser cantades per grups no professionals. En les últimes dècades, compositors contemporanis han creat noves caramelles que, si bé respecten l’estructura tradicional, incorporen harmonies més complexes i arranjaments moderns, permetent que la tradició es renovi sense perdre la seua essència.

Moltes agrupacions corals dediquen mesos a preparar el seu repertori, combinant peces clàssiques del gènere amb noves composicions, algunes de les quals fan referència a esdeveniments locals o regionals ocorreguts durant l’any. Aquesta actualització constant del repertori permet que les caramelles continuïn sent rellevants per a les noves generacions.

Com s’organitza els grups de caramellaires?

Els grups de cantants, coneguts com a caramellaires, solen organitzar-se entorn d’associacions culturals, cors parroquials o entitats locals que assumeixen la responsabilitat de mantenir viva aquesta tradició. La preparació comença setmanes o fins i tot mesos abans de la Pasqua, amb assajos regulars on es perfeccionen tant les melodies com les coreografies que en ocasions acompanyen les interpretacions.

L’estructura organitzativa varia segons la localitat, però generalment existeix un director musical que coordina les veus i un responsable de la ruta que determina els punts d’actuació. En poblacions més petites, els caramellaires solen visitar pràcticament totes les cases del poble, mentre que en nuclis més grans s’estableixen ubicacions estratègiques com places públiques, mercats o la sortida de la missa pasqual.

L’aspecte econòmic també és important: les donacions rebudes durant les actuacions solen destinar-se a finalitats comunitàries, al manteniment de la mateixa agrupació o a causes benèfiques locals, reforçant així el caràcter solidari d’aquesta tradició.