Francesc, el pontífex que va desafiar l'establishment i va defensar als més vulnerables del món

La mort del Papa Francesc aquest dilluns a les 7.35 hores a la Casa Santa Marta tanca un capítol històric per a l'Església Catòlica. Durant poc més de 12 anys, el pontífex argentí va intentar transformar radicalment una institució amb segles d'història, apostant per un model descentralitzat, proper als desfavorits i allunyat dels luxes que tradicionalment havien caracteritzat el papat.

Jorge Mario Bergoglio, nascut a Buenos Aires l'any 1936 en una família d'origen italià, va fer història el 13 de març de 2013 quan es va convertir en el primer papa llatinoamericà i el primer jesuïta en ocupar el tron de Sant Pere. Es va presentar davant dels fidels amb un senzill "bon vespre" i un comentari que mostrava la seva humilitat: "Sembla que els cardenals han volgut triar el bisbe de Roma al final del món".

Un pontificat marcat per les reformes i els desafiaments

Al llarg del seu pontificat, Francesc va afrontar circumstàncies excepcionals. Va ser el primer papa que va conviure amb un pontífex emèrit, després de la renúncia històrica de Benet XVI. Tot i que Bergoglio sempre va afirmar que la relació entre ambdós va ser cordial, aquesta situació sense precedents va posar de manifest les tensions entre les dues visions de l'Església: la més moderada que representava Francesc i la més tradicional liderada pels sectors conservadors.

La seva gran reforma va ser la nova Constitució "Praedicate Evangelium", que va restructurar l'administració vaticana amb nous ministeris com el d'Evangelització o el d'Economia. Aquest darrer va assumir tot el control dels fons per evitar irregularitats i escàndols financers que havien tacat la imatge de l'Església en el passat.

Un dels reptes més difícils que va haver d'assumir va ser el dels abusos sexuals comesos per sacerdots. Francesc va establir normes clares per combatre aquesta xacra, va escoltar les víctimes i va impulsar reformes perquè les diòcesis de tot el món actuessin amb contundència davant d'aquests casos. Tot i així, escàndols recents demostren que encara queda molt camí per recórrer.

L'Església dels pobres i les perifèries

"Una Església pobra per als pobres". Amb aquesta frase, pronunciada just després de la seva elecció, Francesc va marcar el rumb del seu pontificat. El cardenal brasiler Hummes li havia xiuxiuejat a l'orella "recorda't dels pobres" tot just ser escollit a la Capella Sixtina, i això va inspirar tant el seu nom com la seva missió.

Els 47 viatges internacionals del papa van reflectir aquesta preferència per les "perifèries existencials", terme encunyat per Bergoglio. El seu primer desplaçament va ser significativament a Lampedusa, la petita illa siciliana que representa una porta d'entrada a Europa per a milers de migrants. Durant el seu mandat, va visitar països amb minories catòliques, portant el missatge evangèlic allà on més es necessitava.

A diferència dels seus predecessors, Francesc va rebutjar viure als luxosos apartaments pontificis i es va instal·lar a la Casa Santa Marta, una residència per a sacerdots de pas per Roma. Aquest gest simbolitzava la seva aposta per una Església més austera i propera a la realitat quotidiana.

El papa que va obrir portes als col·lectius marginats

Sota el lideratge de Francesc, l'Església va començar a utilitzar un llenguatge més inclusiu i acollidor cap a col·lectius tradicionalment marginats. Es va aprovar un document històric que acceptava beneir parelles homosexuals, una decisió que va generar fortes resistències en sectors conservadors de l'Església i que serà un dels temes clau per al proper pontífex.

També va intentar apropar-se als divorciats tornats a casar, buscant fórmules perquè poguessin sentir-se part de la comunitat catòlica sense sentir-se jutjats. Aquestes iniciatives, impensables fa uns anys, han marcat un abans i un després en la pastoral de l'Església.

L'oposició interna i els desafiaments diplomàtics

El pontificat de Francesc va estar marcat per una oposició frontal dels sectors més ultraconservadors de l'Església. Quatre cardenals van arribar a escriure una carta pública expressant els seus "dubia" (dubtes) sobre alguns dels seus escrits i exigint respostes. També va circular un memoràndum anònim -escrit pel cardenal australià George Pell, com es va descobrir després de la seva mort- que qualificava el pontificat de "catastròfic".

En l'àmbit diplomàtic, Francesc va afrontar complexos conflictes internacionals. Va intentar mediar en la guerra d'Ucraïna utilitzant tots els recursos diplomàtics al seu abast, però sense èxit. També va rebre dures crítiques per denunciar la violència contra el poble palestí, especialment quan va suggerir que calia preguntar-se si s'estava cometent un genocidi.

El llegat d'un papa reformista

L'herència de Francesc quedarà plasmada en les seves encícliques, especialment a "Laudato si", on va fer una crida a la fraternitat universal i a "l'amistat social" en un món ple de conflictes. Va ser també el primer papa en abordar de manera integral la crisi ecològica, vinculant-la amb la justícia social i la pobresa.

Nascut en una família humil, format en ciències químiques abans d'entrar al seminari als 21 anys, i ordenat sacerdot el 13 de desembre de 1969, Bergoglio va viure la dictadura militar argentina des de dins de l'Església. Aquesta experiència va marcar profundament la seva visió social i política.

Només el temps i el seu successor podran confirmar si va aconseguir transformar realment l'Església Catòlica. El que sembla clar és que Francesc ha deixat un llegat de renovació, proximitat i compromís amb els més vulnerables que difícilment es podrà ignorar. El papa que venia "del final del món" ha canviat per sempre la forma d'entendre el papat i ha obert camins que semblaven impossibles fa només una dècada.