Quant guanya un cardenal: aquest és el sou que paga el Vaticà als que triaran el nou Papa

Després de la mort recent del Papa Francesc, els cardenals se situen al centre de l'atenció mediàtica en ser les figures clau dins de l'Església Catòlica i els encarregats d'escollir el proper pontífex. Entre els molts dubtes que sorgeixen sobre aquests alts prelats, destaca una qüestió de caràcter econòmic: quina remuneració perceben exactament els cardenals per la seva feina? En un context de profundes reformes internes i ajustaments pressupostaris implementats durant el pontificat de Francesc, les seves condicions salarials han experimentat una estandardització significativa en els darrers anys.

Segons informa l'agència italiana Ansa, el 2025 un cardenal al capdavant d'un dicasteri del Vaticà cobra un sou mensual de 4.500 €. Aquesta xifra s'aplica als 18 cardenals que dirigeixen els organismes principals de la Cúria romana, el govern central de l'Església Catòlica. Un aspecte destacable és que, en línia amb les polítiques d'austeritat impulsades per la Santa Seu, ja no es preveuen complements addicionals per a despeses personals o de secretaria, cosa que reflecteix un canvi substancial en la política econòmica vaticana.

Aquesta remuneració no representa únicament un ajustament en termes monetaris, sinó que encarna l'esperit d'humilitat i responsabilitat financera que Francesc ha promogut insistentment dins la institució. Cal destacar que el setembre del 2024, tot just uns mesos abans de la seva mort, el pontífex argentí va enviar una carta a tots els membres del Col·legi Cardenalici sol·licitant-los una contribució activa per reduir el dèficit econòmic que travessa el Vaticà, una crida que buscava fomentar la coresponsabilitat entre els alts dirigents de

Beneficis addicionals que complementen el sou cardenalici

Més enllà del salari base, els cardenals gaudeixen d'una sèrie d'avantatges econòmics que milloren considerablement la qualitat de vida. Entre aquests beneficis destaquen l'accés a habitatges dins de l'Estat Vaticà a preus molt per sota del mercat romà, establiments comercials amb tarifes reduïdes en comparació amb la resta d'Itàlia i assistència sanitària completament gratuïta a les instal·lacions mèdiques vaticanes. Aquest conjunt de prestacions constitueix un complement important a la seva remuneració mensual.

El Col·legi Cardenalici està compost actualment per 252 membres, encara que només 137 cardenals menors de 80 anys tenen dret a participar amb vot al conclave que designarà el successor de Francisco. Aquest grup selecte no només ostenta la responsabilitat espiritual sobre una institució mil·lenària, sinó també el pes institucional de determinar el seu rumb futur en un moment particularment decisiu per a l'Església Catòlica.

Comparativa amb altres salaris a la jerarquia vaticana

El sistema retributiu del Vaticà estableix diferents escales salarials segons el rang i les responsabilitats. Els empleats laics que treballen a les diferents dependències vaticanes perceben sous que oscil·len entre els 1.300 € i els 3.000 € mensuals, depenent de la seva categoria i antiguitat. Per la seva banda, el clergat que ocupa posicions de rellevància, com els bisbes que exerceixen funcions a la Cúria, reben entre 1.500 € i 2.500 € al mes.

Aquestes xifres reflecteixen una estructura jeràrquica clara en què els cardenals, especialment aquells amb responsabilitats directives, se situen a la cúspide també en termes econòmics. Tot i això, les retallades i ajustaments implementats durant el pontificat de Francesc han reduït significativament les diferències salarials que existien anteriorment entre els diferents nivells de l'administració vaticana.

La reforma econòmica de Francesc: austeritat i transparència

L'estandardització dels salaris cardenalicis forma part d'una reforma més àmplia que Francesc va impulsar per sanejar les finances vaticanes. El març del 2021, el Papa va signar un document que establia retallades progressives en les remuneracions de cardenals (10%), caps de dicasteri i secretaris (8%), i clergues i religiosos al servei de la Santa Seu (3%). Aquesta mesura, sense precedents a la història recent de l'Església, responia a la necessitat d'afrontar un dèficit econòmic agreujat per la pandèmia.

"La sostenibilitat econòmica i financera actual requereix, entre altres decisions, adoptar mesures relatives al personal", explicava el pontífex en aquell moment, subratllant que aquestes decisions es prenien "segons criteris de proporcionalitat i progressivitat" i preservant els llocs de treball dels empleats amb menys rang i salari.