Joshua E. Carrillo, sacerdot lleidatà: "He pogut donar l’últim adeu a qui va marcar la meua vocació"

El Papa Francesc, màxim líder de l’Església Catòlica, va morir el passat 21 d’abril als 87 anys d’edat. El sacerdot lleidatà Joshua Enrique Carrillo va ser un dels milers d’assistents que van acudir dissabte al funeral fet a Roma, on es van congregar multituds per donar l’últim adeu al pontífex argentí que va dirigir l’Església durant més d’una dècada. Carrillo, que es trobava inicialment a la capital italiana per presenciar la canonització de Carlo Acutis, va modificar els seus plans després de conèixer la "sobtada" mort del Papa.

Des de les primeres hores del matí, una interminable fila de fidels esperava per accedir al Vaticà, on es va viure una extraordinària concentració de persones arribades de tot el món. El jove sacerdot lleidatà, ordenat el novembre de 2023 després d’un parèntesi de set anys sense ordenacions a la diòcesi de Lleida, va compartir amb el diari SEGRE la profunda connexió personal que sentia amb el mort pontífex: "Ha estat una oportunitat per donar l’últim adeu a un papa que va marcar la meua vocació. Va ser durant el seu pontificat que vaig decidir entrar al seminari i també sota la seua guia vaig ser ordenat".

El llegat del Papa Francesc en l’Església contemporània

Durant la cerimònia fúnebre, els assistents van recordar amb especial emoció els principals missatges que van caracteritzar el pontificat de Francesc: una Església oberta i inclusiva, el compromís amb la cura del medi ambient i la defensa incansable de la pau en un món convuls. "Hi va haver nombrosos moments en què els aplaudiments van ressonar en homenatge al seu llegat", va destacar Carrillo, qui va poder presenciar les mostres d’afecte i respecte envers la figura del pontífex argentí.

Jorge Mario Bergoglio, nom de naixement del Papa Francesc, es va convertir el 2013 en el primer pontífex llatinoamericà de la història i el primer jesuïta en ocupar la Càtedra de San Pere. El seu papat va estar marcat per un estil proper i directe, allunyat de formalismes i luxes, que va connectar especialment amb els joves i les persones més desfavorides. Durant els seus més de deu anys de pontificat, Francesc va emprendre importants reformes en la Cúria romana i va abordar temes controvertits com la corrupció dins de l’Església, l’acollida als immigrants i la protecció del planeta.

Com s’elegeix un nou Papa?

Amb la mort del Papa Francesc, l’Església Catòlica s’enfronta ara al procés d’elecció d’un nou pontífex. Segons estableix la constitució apostòlica "Universi Dominici Gregis", promulgada per Joan Pau II el 1996 i modificada per Benet XVI el 2013, l’elecció del successor de Pedro correspon al Col·legi Cardenalici reunit en conclave.

El conclave ha de començar entre 15 i 20 dies després de la mort del Papa. Només poden participar els cardenals menors de 80 anys, que actualment són 121. Reunits a la Capella Sixtina, voten en secret fins que un dels candidats obté almenys dos terços dels vots. Durant aquest període, els cardenals romanen incomunicats amb l’exterior i les votacions es comuniquen mitjançant senyals de fum: fum negre si no hi ha elecció i fum blanc quan hi ha nou Papa.