Guardar aparcament: És legal reservar places a la via pública?

Aparcar al centre de les grans ciutats s’ha convertit en una autèntica odissea, una situació que ha provocat la proliferació de pràctiques qüestionables per assegurar un buit on deixar el vehicle, des de col·locar una persona física bloquejant l’espai fins a utilitzar tota mena d’objectes com a barreres improvisades.

Encara que no hi ha una prohibició específica en la legislació espanyola sobre l’acció de "guardar aparcament", el marc normatiu preveu diverses regulacions que poden aplicar-se a aquestes situacions i que, a la pràctica, suposen que aquestes conductes puguin ser sancionades amb multes de quantia significativa. El buit legal no implica, per tant, que aquestes pràctiques estiguin permeses.

Segons estableix el Reglament General de Circulació al seu article 122.6, "quan existeixi refugi, zona per als vianants o un altre espai adequat, cap vianant no ha de romandre detingut a la calçada ni al voral, encara que sigui en espera d’un vehicle, i per pujar aquest, només podrà envair aquella quan ja estigui a la seua altura". Aquesta normativa deixa clar que situar una persona a la calçada per reservar un espai d’estacionament constitueix una infracció sancionable amb multes que poden arribar a 80 euros.

Mètodes habituals per reservar aparcament i les seues implicacions legals

Una de les estratègies més esteses entre els conductors espanyols consisteix en la utilització d’objectes personals o fins i tot elements del mobiliari urbà per senyalitzar que un espai està "reservat". Des de cadires i capses fins a cons de senyalització o contenidors d’escombraries desplaçats de la ubicació original, aquestes pràctiques poden constituir infraccions administratives de diversa consideració.

Les autoritats locals tenen plena competència per sancionar aquestes conductes com a alteració de l’ús de l’espai públic o fins i tot com a obstaculització de la via. En nombroses ordenances municipals, la col·locació d’objectes a la calçada està expressament prohibida i pot portar sancions econòmiques que, depenent del municipi, oscil·len entre els 80 i els 200 euros.

També resulta freqüent observar la tàctica d’estacionar temporalment ocupant dos places mentre arriba un altre vehicle amb què es viatja en comboi. Aquesta conducta constitueix una infracció clara per estacionament indegut. En aquest cas, les sancions poden arribar a 200 euros. S’hi suma el risc afegit que el vehicle sigui retirat per la grua municipal, la qual cosa suposaria costos addicionals per recuperar-lo del dipòsit.

Alternatives legals davant de l’escassetat de places

Davant la creixent dificultat per trobar estacionament en els nuclis urbans, les administracions han implementat diverses solucions que ofereixen alternatives legals i viables als conductors:

Els aparcaments dissuasius a les perifèries connectats amb el transport públic constitueixen una opció cada vegada més estesa a grans urbs. Aquests espais permeten deixar el vehicle a preus reduïts o fins i tot gratuïts, facilitant després l’accés al centre mitjançant metro, autobús o rodalia.

D’altra banda, les aplicacions mòbils de gestió d’aparcament han revolucionat la manera de trobar places disponibles. Aquestes eines tecnològiques mostren en temps real on hi ha espais lliures, tant en pàrquings públics com en zones regulades, i fins i tot permeten reservar i pagar anticipadament en determinats casos.

Per als residents, nombrosos ajuntaments ofereixen permisos especials que faciliten l’estacionament a determinades zones, encara que això no garanteix trobar plaça disponible en moments d’alta ocupació. Aquestes targetes solen tenir un cost anual i estan vinculades a vehicles concrets domiciliats a la zona.

Criteris que utilitzen els agents per sancionar aquestes pràctiques

Com passa amb altres conductes la interpretació normativa de les quals no és completament explícita (conduir sense samarreta o amb calçat inadequat, per exemple), el criteri de l’agent resulta determinant. Els factors que solen considerar les autoritats inclouen:

En contextos d’alta congestió, la valoració sol ser més estricta per l’impacte negatiu que aquestes pràctiques tenen en la fluïdesa del trànsit i en la convivència ciutadana. La tendència jurisprudencial ha estat considerar que l’espai públic no pot ser objecte d’"apropiació temporal" per part de particulars, reforçant així la idea de què guardar aparcament, encara que no estigui expressament prohibit, col·lideix amb el principi general de l’ús equitatiu dels béns públics.

Què diu exactament la legislació sobre els vianants a la calçada?

La legislació espanyola és clara respecte a la posició que han de mantenir els vianants en relació amb la calçada. L’esmentat article 122.6 del Reglament General de Circulació estableix una prohibició expressa de romandre a la calçada, fins i tot si és amb la finalitat d’esperar un vehicle. Aquesta disposició té el seu fonament tant en la seguretat viària com en la necessitat de mantenir la fluïdesa del trànsit rodat.

Les sancions per incomplir aquesta normativa estan tipificades com a infraccions lleus, però no per això deixen de tenir conseqüències econòmiques significatives, amb multes que poden assolir els 80 euros. En cas de reincidència o si l’acció del vianant genera una situació de perill, les sancions podrien incrementar-se notablement.

Pot la policia local retirar objectes que bloquegen places d’aparcament?

Els agents de l’autoritat tenen plena capacitat per retirar qualsevol objecte que es trobi obstaculitzant la via pública sense autorització. Això inclou tant elements personals (cadires, capses o bosses) com aquells que han estat desplaçats de la seua ubicació original (cons, tanques o contenidors).

Aquesta actuació es fonamenta en les competències municipals sobre la gestió de l’espai públic i pot realitzar-se sense necessitat d’identificar prèviament el responsable de la col·locació. En alguns casos, aquests objectes són traslladats a dipòsits municipals, on poden ser reclamats pels seus propietaris, encara que això sol comportar el pagament de taxes administratives a més de la possible sanció.

En definitiva, encara que la picardia per assegurar-se una plaça d’aparcament està àmpliament estesa a Espanya, els conductors han de ser conscients que aquestes pràctiques no només poden generar conflictes amb altres usuaris, sinó que es troben en uns llimbs legals que freqüentment deriva en sancions. La solució estructural passa per un replantejament dels models de mobilitat urbana que redueixin la dependència del vehicle privat i optimitzin l’ús de l’espai públic a les nostres cada vegada més congestionades ciutats.