Així ha de ser el nou Papa segons els cardenals reunits a Roma: "constructor de ponts" i "mestre d’humanitat"

Els 173 cardenals que han participat aquest dimarts en la dotzena i última congregació general preparatòria del Conclave han continuat perfilant les característiques que hauria de tenir el pròxim Papa. Entre les qualitats més destacades, els purpurats —dels quals 130 tenen dret a vot— han assenyalat la necessitat d’un Pontífex que sigui "constructor de ponts, mestre d’humanitat", així com "un Papa de misericòrdia i esperança" que pugui respondre a l’actual context global marcat per la violència i la polarització.

Segons ha informat Matteo Bruni, director de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, durant la reunió d’aquest dimarts van intervenir 26 cardenals que van abordar diversos temes de rellevància per al futur de l’Església. Entre els assumptes tractats destaquen les reformes impulsades pel Papa Francesc, la legislació sobre abusos, qüestions econòmiques, la sinodalidad, la pau i la cura del medi ambient. En aquest últim punt, els cardenals van fer referència explícita a dos importants encícliques: 'Laudato Si' i 'Fratelli Tutti', documents que han marcat el pontificat actual en matèria social i ecològica.

El perfil del pròxim Summe Pontífex

Durant les deliberacions, els cardenals van aprofundir en les característiques que consideren fonamentals per a qui assumeixi el lideratge de l’Església Catòlica. Han proposat "un Papa constructor de ponts, pastor, mestre d’humanitat, rostre d’una Església samaritana," assenyalant la importància que el futur Pontífex sigui capaç de bastir ponts en un món dividit. A més, han subratllat la necessitat d’"un Papa de misericòrdia, sinodalidad i esperança" que pugui oferir orientació espiritual i moral en aquests temps complexos caracteritzats per "polarització i violència".

Aquest èmfasi en la capacitat de construir ponts no és casual, ja que reflecteix una preocupació pel creixent distanciament entre diferents sectors socials, polítics i religiosos a nivell mundial. La misericòrdia, com a valor central del cristianisme, i la sinodalidad, com a mètode de govern eclesial que implica més participació, també figuren com a elements prioritaris per al pròxim pontificat.

Altres temes abordats en la congregació final

A més de delinear el perfil del pròxim Papa, els cardenals van tractar altres assumptes rellevants per a la vida de l’Església. Entre ells, van discutir sobre la necessitat de fer reunions del col·legi cardenalici durant els consistoris de creació de nous cardenals, la qual cosa podria interpretar-se com un desig de més col·legialitat en el govern de l’Església.

També van abordar temes doctrinals i pastorals com el baptisme, els límits a la llibertat religiosa, l’històric Concili de Nicea —fonamental en la definició de la doctrina cristiana— i la importància del diàleg ecumènic en un món on les relacions interreligioses són cada vegada més significatives.

El procés d’elecció del nou Papa

Després d’aquesta última congregació preparatòria, el procés d’elecció del nou Pontífex entra en la seua fase decisiva. Aquest dimecres 31 de juliol, a les 10:00 hores, tindrà lloc la missa pro eligendo Romà Pontífex (per l’elecció del Romà Pontífex) a la Basílica de Sant Pere, una celebració solemne que marca l’inici formal del Conclave.

A la tarda, els cardenals, ja instal·lats en la Casa Santa Marta —la seua residència durant tot el procés—, s’adreçaran a la Capella Sixtina per realitzar el jurament de secret i la primera votació de sondeig, que tradicionalment serveix per tenir una primera impressió sobre les preferències del col·legi cardenalici.

A partir del dijous 1 d’agost, el ritme de votacions s’intensificarà amb dos escrutinis al matí i dos a la tarda. Segons el calendari previst, la fumata blanca —senyal que s’ha elegit un nou Papa— podria produir-se entorn de les 10:30 hores o les 12:00 hores, en les sessions matutines, o sobre les 17:30 hores o les 19:00 hores, en les sessions vespertines.

Què és un Conclave papal?

El Conclave és l’assemblea de cardenals electors que es reuneix per elegir un nou Papa després de la mort o renúncia de l’anterior. La paraula "conclave" prové del llatí "cum clave" (amb clau), fent referència a què els cardenals queden tancats amb pany i clau fins que prenen una decisió.

Aquest sistema d’elecció papal es va establir al segle XIII per evitar ingerències externes i garantir una elecció lliure. En l’actualitat, només participen com a electors els cardenals menors de 80 anys, que en aquest cas són 130. Perquè un candidat sigui elegit Papa, necessita obtenir una majoria qualificada de dos terços dels vots.

La importància de les encícliques esmentades en la congregació

Durant la reunió, els cardenals van fer referència específica a dos importants encícliques del Papa Francesc: 'Laudato Si' i 'Fratelli Tutti'. La primera, publicada el 2015, aborda la crisi ecològica global i proposa una "ecologia integral" que connecta la cura del medi ambient amb la justícia social. La segona, de 2020, se centra en la fraternitat i l’amistat social com basis per construir un món més just i pacífic.

La menció d’aquests documents suggereix que els cardenals consideren important donar continuïtat a aquestes línies de pensament en el pròxim pontificat, especialment en un context mundial marcat per la crisi climàtica i els conflictes socials.

Quant pot durar un Conclave?

Històricament, els conclaves han tingut durades molt variables. En l’era moderna, tendeixen a ser relativament breus, durant entre dos i cinc dies. Tanmateix, en el passat alguns es van prolongar durant mesos. El Conclave més llarg de la història va durar gairebé tres anys (1268-1271), mentre que un dels més recents, el que va elegir el Papa Francesc el 2013, va durar tot just dos dies.

Els experts vaticanistes assenyalen que la durada d’aquest Conclave dependrà de si existeix o no un candidat de consens entre els diferents grups de cardenals. La diversitat del col·legi cardenalici, amb representants de tots els continents i diferents sensibilitats teològiques i pastorals, podria influir en el temps necessari per assolir l’acord requerit.