La policia adverteix sobre el mètode LAP, la clau per detectar estafes telefòniques abans de caure en la trampa

Les estafes telefòniques s’han convertit en un dels mètodes de frau més estesos a Espanya, amb milers de víctimes cada any que cauen en elaborades trampes dissenyades per ciberdelinqüents. Aquests estafadors fan servir tècniques sofisticades que combinen enginyeria social, suplantació d’identitat i manipulació psicològica per aconseguir que les persones comparteixin informació confidencial o realitzin transferències econòmiques sense adonar-se del perill fins que són massa tard.

Davant de l’increment d’aquests delictes, la Policia Nacional espanyola ha posat en marxa el mètode LAP (Localització, Autor, Propòsit), una eina pràctica que permet als ciutadans identificar possibles fraus telefònics abans de convertir-se en víctimes. Aquest sistema es basa en tres senzills passos que qualsevol persona pot aplicar en rebre una trucada sospitosa, evitant així caure en enganys cada vegada més elaborats i creïbles.

El principal senyal d’alarma, segons indiquen les autoritats, és que l’interlocutor no s’identifiqui correctament a l’inici de la conversa. Si qui truca evita esmentar el seu nom o el motiu real de la trucada en els primers segons, els experts recomanen penjar immediatament i, si és possible, bloquejar el número. 

Com funciona el mètode LAP pas a pas

El mètode LAP desenvolupat per la Policia Nacional s’estructura en tres senzills passos que qualsevol persona pot aplicar cada vegada que rep una trucada desconeguda o inesperada. Cada lletra de l’acrònim representa un aspecte crucial que s’ha de verificar abans de continuar amb la conversa.

La "L" correspon a Localització, el primer pas i potser el més senzill de comprovar. Consisteix a verificar el prefix del número entrant per determinar la seua procedència. A Espanya, les trucades nacionals porten el prefix +34. Si observem un prefix internacional sense esperar contacte de l’estranger, hem d’extremar la precaució. Molts ciberdelinqüents operen des de l’estranger utilitzant números amb prefixos de països com el Marroc, Albània o el Regne Unit, entre d’altres.

L’"A" fa referència a l’Autor, és a dir, qui està realitzant la trucada. En aquest pas, és fonamental confirmar la identitat real de l’interlocutor. Si la persona diu ser del nostre banc, una companyia telefònica o qualsevol altra entitat amb què tinguem relació, hem de sol·licitar informació específica que només un representant legítim coneixeria. Una estratègia eficaç és demanar una dada compartida o una referència a alguna gestió recent que hàgim realitzat.

Finalment, la "P" representa el Propòsit de la trucada. Aquest últim pas consisteix a analitzar amb deteniment el motiu pel qual ens contacten. Els estafadors solen crear situacions d’urgència per forçar decisions precipitades, com transferències econòmiques immediates o la revelació de dades personals sensibles. Si el propòsit inclou sol·licitar informació bancària, claus d’accés o realitzar pagaments urgents, hem de sospitar immediatament.

Per què hem d’evitar contestar trucades de números desconeguts

Respondre trucades de números que no tenim registrats comporta riscos significatius en l’actualitat. Els ciberdelinqüents han perfeccionat tècniques com el "spoofing" telefònic, que els permet suplantar números legítims, fent que al nostre mòbil aparegui un contacte de confiança quan en realitat es tracta d’un estafador.

Quan rebem trucades des de números desconeguts, el més recomanable és no contestar en primera instància. Si considerem que podria tractar-se d’una comunicació legítima, podem tornar la trucada nosaltres mateixos al número oficial de l’entitat que suposadament ens ha contactat, mai al número des del qual hem rebut la trucada sospitosa.

Les autoritats recomanen utilitzar aplicacions de bloqueig de trucades no desitjades, que actualment venen integrades a molts telèfons mòbils o poden descarregar-se gratuïtament. Aquestes eines identifiquen possibles números fraudulents basant-se en bases de dades compartides per usuaris que han denunciat intents d’estafa previs.

Senyals d’alerta durant una conversa telefònica sospitosa

A més d’aplicar el mètode LAP, existeixen certs senyals que han de despertar la nostra desconfiança durant una conversa telefònica. La primera i més evident és la pressió per prendre decisions immediates. Els estafadors solen crear un fals sentit d’urgència perquè actuem sense reflexionar.

Un altre senyal inequívoc és quan l’interlocutor sol·licita informació personal o financera sensible. Cap entitat legítima no demanarà per telèfon dades completes de targetes bancàries, contrasenyes o claus d’accés a comptes. Si això passa, hem de finalitzar la trucada immediatament.

Les inconsistències en la narrativa també són un clar indici de frau. Si detectem contradiccions en el que ens explica la persona a l’altre costat del telèfon o si evita respondre a preguntes directes, estem probablement davant d’un intent d’estafa.

Finalment, hem de desconfiar quan rebem ofertes massa temptadores o premis inesperats. La dita "si sona massa bé per ser veritat, probablement no ho sigui" continua sent vàlida en el context de les estafes telefòniques.

El paper de les xarxes socials en les estafes telefòniques

Un aspecte freqüentment ignorat és com la informació que compartim voluntàriament en xarxes socials pot servir de munició per als estafadors. Les dades personals que publiquem -des de dates assenyalades com a aniversari o aniversaris fins noms de familiars, mascotes, viatges o ubicacions habituals- proporcionen als ciberdelinqüents el material necessari per elaborar enganys personalitzats i altament creïbles.

Els estafadors més sofisticats fan una investigació prèvia de les seues víctimes potencials, recopilant informació disponible públicament per després utilitzar-la durant la trucada fraudulenta. Això els permet guanyar credibilitat en esmentar detalls que només algú proper o una entitat legítima coneixeria.

La Policia Nacional recomana revisar periòdicament la configuració de privacitat en els nostres perfils socials i limitar al màxim la informació personal visible per a persones alienes al nostre cercle de confiança. Especialment sensibles són les dades relatives a absències del domicili, que poden ser aprofitats no només per a estafes telefòniques sinó també per a robatoris en habitatges.

Què fer si hem estat víctimes d’una estafa telefònica?

Si malgrat les precaucions hem caigut en una estafa telefònica, és fonamental actuar amb celeritat. El primer pas ha de ser contactar immediatament amb la nostra entitat bancària per bloquejar possibles transaccions fraudulentes i canviar totes les contrasenyes que puguin haver estat compromeses.

Posteriorment, ens hem de dirigir a la comissaria més propera per interposar una denúncia formal. La Policia Nacional compta amb unitats especialitzades en delictes tecnològics que poden assessorar-nos sobre els passos a seguir. És recomanable aportar tota la informació possible: número des del qual es va realitzar la trucada , hora, contingut de la conversa i qualsevol dada que pugui ajudar en la investigació.

A més, podem reportar el número fraudulent a l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI) o a la plataforma d’alertes d’estafes de la Policia Nacional, contribuint així a prevenir que altres persones caiguin en la mateixa trampa.

Com protegir persones grans de les estafes telefòniques?

Les persones grans constitueixen un dels col·lectius més vulnerables davant les estafes telefòniques, ja que solen tenir menys familiaritat amb les noves tecnologies i els mètodes de frau associats. Per protegir-los, és essencial mantenir converses periòdiques sobre aquests perills, explicant-los de forma clara i senzilla com identificar possibles intents d’estafa.

Una estratègia efectiva és establir protocols familiars per a la comunicació, com paraules clau o preguntes específiques que només els veritables membres de la família coneixerien. També resulta útil configurar els seus telèfons perquè només acceptin trucades de contactes coneguts, reduint així l’exposició a números potencialment fraudulents.

El mètode LAP desenvolupat per la Policia Nacional representa una eina senzilla però efectiva que pot marcar la diferència entre caure en una estafa o evitar-la a temps. La seua aplicació sistemàtica davant de qualsevol trucada sospitosa pot estalviar-nos disgustos considerables i protegir tant la nostra informació personal com el nostre patrimoni.