Aquests són els noms més triats pels Papes

Pius, Gregori, Joan, Benet, Innocenci, Lleó i Clement encapçalen la llista dels noms més utilitzats pels Summes Pontífexs al llarg de la història de l’Església Catòlica. Aquest costum d’adoptar un nou nom en assumir el pontificat està arrelada en una tradició mil·lenària que es remunta als orígens del cristianisme, quan Jesús va canviar el nom de l’apòstol Simó pel de Pere, que es convertiria en el primer Papa de la història.

El procés d’elecció del nom papal és un dels moments més simbòlics després de la votació vàlida dels cardenals reunits en Conclave. Una vegada elegit, el nou bisbe de Roma és vestit amb els abillaments papals per primera vegada i se li formula la pregunta en llatí: "Acceptasne electionem de et canonitzi factam in Summum Pontificem?" (Acceptes la teua elecció canònica com a Summe Pontífex?), seguida d’una altra qüestió fonamental: "Quo nomini vis vocari?" (Com vols ser anomenat?). Després de la seua resposta, el protodiaca anuncia al món des de la lògia central de la Basílica de San Pedro la cèlebre fórmula "Habemus Papam" (Tenim Papa), revelant a continuació el nom triat pel nou pontífex.

Si el pròxim Papa decidís dir-se Francesc com l’actual pontífex, el seu nom complet seria Papa Francesc II, seguint la numeració ordinal que distingeix els pontífexs que comparteixen el mateix nom.

El significat darrere dels noms papals

L’elecció del nom pontifici sol estar carregada de simbolisme i significat personal per a cada Papa. Pau VI va explicar la seua elecció afirmant: "Pau és l’apòstol que va estimar Crist d’una manera suprema, que va desitjar i es va esforçar per portar l’Evangeli de Crist a tots els pobles, que va oferir la seua vida per amor a Crist." Aquest tipus de connexió espiritual amb figures rellevants del cristianisme ha estat una constant en la història papal.

Benet XVI, per la seua part, va revelar en una audiència general el 27 d’abril de 2005 que la seua elecció buscava una doble vinculació: "Vaig voler dir-me Benet XVI per reconnectar idealment amb el venerat pontífex Benet XV, qui va dirigir l’Església en un període convuls a causa de la Primera Guerra Mundial... El nom Benet també evoca l’extraordinària figura del gran Patriarca del monacat occidental, sant Benet de Nursia".

El cas de l’actual pontífex resulta especialment significatiu, ja que Jorge Mario Bergoglio va optar per un nom mai utilitzat anteriorment en els més de 2.000 anys d’història de l’Església. Ell mateix va explicar aquesta decisió sense precedents en una audiència celebrada el 16 de març de 2013: "Em va arribar al cor el nom: Francesc d'Assís. Per a mi és l’home de la pobresa, l’home de la pau, l’home que estima i protegeix la creació".

Innovacions i tradicions en la nomenclatura papal

Al llarg de la història, hi ha hagut eleccions insòlites que han marcat un abans i un després en la tradició onomàstica papal. Un cas paradigmàtic va ser el d’Albí Luciani, que el 1978 va elegir dir-se Joan Pau I, convertint-se en el primer pontífex de la història bimil·lenària de l’Església en adoptar un nom compost. "No tinc ni la sapientia cordis del Papa Joan, ni la preparació i la cultura del Papa Pau, però soc al seu lloc, he de provar de servir a l’Església", va explicar en l’Àngelus del 27 d’agost de 1978, mostrant la voluntat de continuar el llegat dels seus predecessors.

Aquesta innovació va ser seguida per Karol Wojtyla, que després de la seua elecció va optar per mantenir el mateix nom compost, convertint-se en Joan Pau II. "Vull portar els noms de Joan i Pau", va afirmar durant una audiència general celebrada el 22 d’agost de 1979, expressant així el seu desig de continuar el camí iniciat pel seu predecessor, el pontificat del qual havia durat tot just 33 dies.

En l’actualitat, el nom d’un nou Papa podria suposar tant la continuïtat de noms tradicionals com la introducció de noves denominacions. Si el pròxim pontífex triés un nom inèdit, seguiria l’exemple revolucionari del Papa Francesc; si optés per un de ja utilitzat, afegiria la numeració corresponent segons la tradició.

Els noms més freqüents en la història del papat

Al llarg dels més de 2.000 anys d’història del papat, certs noms han destacat per la seua freqüència. El nom "Joan" ha estat triat en 23 ocasions (incloent els dos Joan Pau), convertint-lo en un dels més populars. El segueixen de prop "Gregori" amb 16 papes, "Benet" amb 16 (comptant Benet XVI), "Clement" amb 14, "Innocenci" amb 13, "Lleó" amb 13 i "Pius" amb 12 pontífexs.

Aquesta predilecció per determinats noms reflecteix la importància històrica de certs papes que han deixat una empremta indeleble a l’Església. Per exemple, Gregori I, conegut com Gregori Magne, és considerat un dels grans Pares de l’Església; Lleó I, anomenat Lleó Magne, va ser fonamental en la definició cristològica del Concili de Calcedònia; i Pius V és recordat per implementar les reformes del Concili de Trento.

L’elecció del nom també pot veure’s influïda per les circumstàncies històriques del moment. Benet XV va assumir el pontificat durant la Primera Guerra Mundial, i la seua tasca pacificadora va influir en l’elecció de Ratzinger com Benet XVI en un moment de tensions interreligioses a començaments del segle XXI.

Per què canvien el seu nom els Papes en ser elegits?

La tradició del canvi de nom té un profund significat teològic i simbòlic. Representa un nou naixement, una transformació espiritual que marca l’inici d’una nova missió. Aquesta pràctica, inspirada en el canvi de nom de Simó a Pere per part de Jesús, simbolitza que l’elegit abandona la seua identitat prèvia per convertir-se plenament en el pastor universal de l’Església.

Encara que no existeix una norma canònica que obligui el nou Papa a canviar de nom, la tradició s’ha mantingut pràcticament ininterrompuda des del segle VI. L’últim pontífex que va mantenir el seu nom de baptisme va ser Marcel II el 1555, que ja es deia Marcel (Marcello Cervini) abans de ser elegit Papa.

Podria el pròxim Papa trencar amb la tradició dels noms?

Encara que la tradició del canvi de nom està profundament arrelada, res no impediria que un futur pontífex decidís mantenir el seu nom baptismal o triar una denominació completament innovadora. El Papa Francesc ja va demostrar que és possible trencar amb segles de tradició en elegir un nom mai abans utilitzat, inspirat en la figura de Sant Francesc d’Assís.

En un món en constant evolució, on l’Església Catòlica busca adaptar-se als nous temps sense perdre la seua essència, l’elecció del nom del pròxim Papa serà, sens dubte, un indicador significatiu de la direcció que prendrà el pontificat i de com es posicionarà davant els desafiaments contemporanis.

Sigui quina sigui l’elecció del pròxim pontífex, el seu nom quedarà inscrit en la llarga història d’una institució bimil·lenària que ha sabut mantenir les seues tradicions adaptant-les a cada època, demostrant que fins i tot els gestos més simbòlics, com l’elecció d’un nom, poden tenir profundes implicacions per al rumb de l’Església Catòlica i la seua relació amb el món.