Per què el nou Papa Lleó XIV ha triat aquest nom?

El cardenal nord-americanoperuà Robert Francis Prevost, de 69 anys, serà conegut a partir d’ara com a Lleó XIV després de la seua elecció com a nou Papa. La tria del nom pontifici constitueix la primera decisió significativa de tot nou Pontífex, un acte simbòlic que revela els seus referents històrics i anticipa possibles línies del seu pontificat. Aquesta tradició, convertida en pràctica gairebé infrangible des de fa més d’un mil·lenni, permet entreveure les prioritats i inspiracions del Papa acabat d’elegir.

La denominació Lleó té un pes considerable en la història del papat, ja que és el quart nom més utilitzat pels pontífexs al llarg de la història, amb tretze predecessors. Només el superen Joan (21 papes), Gregori (16) i Benet (15), i empata amb Clement (14). L’elecció d’aquest nom per part de Prevost ha despertat immediatament l’interès d’analistes i fidels, que intenten desxifrar quin missatge envia amb aquesta decisió.

Com primer Papa nord-americà de la història, la seua elecció marca una fita històrica per a l’Església catòlica. Nascut a Chicago, Prevost també ostenta la nacionalitat peruana després dels seus anys com a missioner a l’esmentat país, on és recordat per la seua tasca amb comunitats marginades i la seua capacitat per construir ponts entre diferents sectors de l’Església local.

L’origen de la tradició de canviar el nom papal

El costum d’adoptar un nou nom en assumir el papat va sorgir a començaments de l’Edat Mitjana. El pioner va ser Joan II, que l’any 533 va decidir abandonar el seu nom de naixement, Mercuri, per considerar-lo massa pagà per a qui havia de liderar l’Església catòlica. Aquesta pràctica es va consolidar amb el temps, adquirint especial rellevància quan van començar a elegir-se pontífexs no italians.

L’adopció d’un nom llatí servia per "universalitzar" la figura del Papa, diluint els seus orígens estrangers i afavorint la seua acceptació. També permetia a pontífexs procedents de famílies nobles desvincular-se simbòlicament de les rivalitats polítiques associades als seus cognoms, encara que a la pràctica aquests llaços persistissin.

Des que es va establir aquesta tradició, pràcticament tots els papes han canviat el seu nom. Les excepcions són escassíssimes: només Adrià VI (Adriaan Florenszoon Boeyens), entre 1522 i 1523, i Marcel II (Marcello Cervini), el pontificat del qual va durar tot just 22 dies el 1555, van mantenir versions llatinitzades dels seus noms de pila.

És interessant assenyalar que alguns noms estan tàcitament vetats. Pere, per exemple, no s’utilitza per respecte a l’apòstol considerat el primer Papa. Altres noms han quedat marcats per connotacions històriques problemàtiques, com Pius, associat a pactes amb règims feixistes al segle XX.

Els papes Lleó més destacats de la història

El nom Lleó ha estat portat per alguns dels pontífexs més influents de l’Església catòlica. El primer, Sant Lleó Magne (440-461 dC), va deixar una empremta indeleble en la història pel seu lideratge doctrinal i autoritat moral. Un dels seus episodis més cèlebres va ser quan va persuadir Àtila, rei dels huns, perquè no en saquegés Roma l’any 452, un moment històric immortalitzat per Rafael en un dels seus frescos vaticans. El seu llegat teològic li va valer ser nomenat Doctor de l’Església, un dels honors eclesiàstics més grans.

Durant el període medieval van destacar altres papes amb aquest nom. Lleó III (795-816 dC) va coronar Carlemany com a emperador d’Occident, iniciant segles de complexes relacions entre el poder eclesiàstic i el monàrquic. Lleó IV (847-855 dC) va fortificar el Vaticà, mesura crucial per protegir-lo davant invasions. Per la seua part, Lleó IX (1049-1054) va combatre la corrupció i els excessos morals del clergat aristocràtic.

En el Renaixement sobresurt la figura de Lleó X (1513-1521), segon fill de Lorenzo de Médici, "el Magnífic". El seu origen burgès i banquer ja resultava atípic per a l’època. El seu pontificat, caracteritzat per l’ostentació i el luxe, va provocar indignació en figures com Martí Luter, contribuint a l’esclat de la Reforma protestant que dividiria per sempre el cristianisme occidental.

Lleó XIII: el precedent més probable per al nou pontífex

Els analistes coincideixen a assenyalar que la inspiració més probable per a l’actual papa és Lleó XIII (1878-1903), últim pontífex en utilitzar aquest nom fins avui. Vincenzo Gioacchino Pecci, el seu nom de baptisme, va dirigir l’Església durant 25 anys en una època de profunds canvis socials i industrials.

El seu pontificat està íntimament lligat a l’encíclica "Rerum Novarum" ("Sobre les coses noves"), considerada la pedra angular de la doctrina social de l’Església. En aquest document, va abordar qüestions com els drets laborals, les condicions dels treballadors i va establir les bases per al paper de l’Església en l’era contemporània.

Com explica Veronique Lecaros, doctora en Teologia catòlica per la Universitat d’Estrasburg: "Lleó XIII va ser el primer papa en parlar d’aquests temes, va denunciar les condicions inhumanes dels obrers en el capitalisme europeu al segle XIX. Això va marcar una fita en la manera de ser Església: interessar-se pel sofriment, les qüestions socials." I afegeix: "Avui les condicions inhumanes estan en un altre costat, com en els migrants."

L’elecció d’aquest nom suggereix que el nou pontífex podria buscar un equilibri entre les reformes impulsades per Francesc i un enfocament més diplomàtic. Amb 69 anys, Lleó XIV té davant seu la possibilitat d’un papat relativament llarg que li permetria implementar canvis sostenibles.

Què significa aquest nom per a l’Església actual?

L’elecció del nom Lleó XIV sembla indicar una voluntat de continuïtat amb els esforços reformistes de Francesc, però potser a través d’un estil més pausat i diplomàtic. El perfil de Prevost, amb experiència missionera al Perú i treball amb comunitats marginades, encaixa amb la preocupació per la justícia social que va caracteritzar Lleó XIII.

Aquest nom podria simbolitzar un desig de posicionar-se com a pont entre la tradició i els desafiaments contemporanis, tal com ho va fer Lleó XIII entre el món antic i la modernitat industrial del segle XIX. El nou papa s’enfronta a reptes similars: mantenir la rellevància de l’Església en un món cada vegada més secularitzat, abordar la crisi de vocacions sacerdotals i gestionar els escàndols d’abusos sexuals que han danyat la credibilitat institucional.

La seua doble nacionalitat nord-americana i peruana també podria assenyalar un enfocament que combini la influència del catolicisme nord-americà amb la vitalitat i els desafiaments de l’Església llatinoamericana, on resideix aproximadament el 40% dels catòlics del món.

Per què els papes trien noms diferents del seu?

La tradició d’adoptar un nou nom papal no sempre va existir en la història de l’Església. Durant més de cinc segles, els pontífexs van utilitzar els seus noms de baptisme. El canvi cap a denominacions simbòliques va respondre inicialment a motius pràctics, com simplificar noms complexos o evitar connotacions paganes.

Amb el temps, l’elecció del nom es va convertir en una declaració d’intencions. Els papes van començar a honrar predecessors admirats o assenyalar línies de continuïtat amb pontificats anteriors. És el cas del papa Francesc, que va explicar que va escollir el seu nom en honor a Sant Francesc d’Assís, inspirat pel seu amic brasiler, el cardenal Claudio Hummes.

La decisió del nom és també un acte comunicatiu cap a l’interior i l’exterior de l’Església. Proporciona pistes sobre les prioritats del nou pontificat i estableix connexions històriques significatives per als fidels i observadors.

Els noms papals més populars en la història

Al llarg dels dos mil·lennis d’història del papat, alguns noms han estat particularment populars. El més utilitzat ha estat Joan, elegit per primera vegada en 523 per Sant Joan I. L’últim en utilitzar-lo va ser Angelo Giuseppe Roncalli, que es va convertir en Joan XXIII el 1958 i va ser canonitzat pel papa Francesc el 2014.

El segon nom més freqüent és Gregori, amb 16 pontífexs, seguit per Benet amb 15. Lleó i Clement empaten en el quart lloc amb 14 papes cada un. La popularitat d’aquests noms reflecteix la importància històrica dels seus primers portadors i el desig de vincular nous pontificats amb llegats venerables.

És interessant observar que alguns noms han caigut en desús al llarg dels segles, mentre que d’altres han experimentat revivals en diferents èpoques. L’elecció de Lleó per part de l’actual pontífex recupera un nom que no s’utilitzava des de fa 121 anys, establint un pont significatiu amb l’època premoderna del papat.