Pla per al futur del català

L’Institut d’Estudis Catalans va acollir ahir la firma solemne del Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català, amb un full de ruta fins a l’any 2030 i que preveu un pressupost mínim anual de 200 milions d’euros per a la política lingüística (256 per a aquest primer any). Govern, amb PSC, ERC i comuns, una vintena d’entitats per la llengua i de la societat civil i agents econòmics (vegeu el desglossament) van firmar aquest acord, estructurat en 21 àmbits d’actuació. Entre els reptes destacats, que el coneixement del català augmenti per sobre del creixement demogràfic i incorpori 600.000 nous parlants en els pròxims cinc anys. També buscarà garantir la presència efectiva de la llengua catalana en institucions, empreses i serveis, a més de definir el català com a llengua vehicular normal del sistema educatiu.

L’acord parteix d’un diagnòstic que aborda els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius orientats a la millora efectiva del coneixement i l’ús social de la llengua. El Pacte Nacional –sense Junts, la CUP, PP i Vox i crítiques de sindicats (vegeu el desglossament)– es marca com a horitzó estratègic l’any 2030 per assolir els seus objectius i s’estructura en 9 àmbits de treball, que despleguen una vintena d’actuacions en contextos com el de l’educació i la universitat (més de 106 milions enguany, i en concret 78 per incrementar el nombre d’aules d’acollida), passant per la cultura i la comunicació (73 milions), l’ensenyament de la llengua entre els adults (més de 54 milions, entre els quals 47 per rellançar el Consorci de Normalització Lingüística), el món laboral, la salut, la tecnologia i la cohesió social, entre d’altres.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar que el Pacte consolida un “gran dia per a Catalunya i per a tots els catalans” perquè recull “un anhel llargament esperat”. Per a Illa, l’acord consolida un deure compartit de portar el pacte “del paper al carrer” i fer-ho en tots els àmbits que han de garantir el futur del català: una llengua “plenament oficial en les institucions públiques, empreses i serveis i reconeguda a la UE; que pugui ser apresa per tots els que vulguin i que sigui una llengua viva”. En aquest sentit, Illa va afegir que “mai tanta gent no havia volgut aprendre el català com ara”.

En l’acte de la firma, en el qual va ser present l’expresident Jordi Pujol, Illa va recordar també el seu antecessor al capdavant del Govern, Pere Aragonès, que va posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua el 2021, després del qual va començar un procés participatiu obert a tots els ciutadans i que ahir va fructificar en la rúbrica de l’acord.

Un arc de reaccions: del suport o revisió al rebuig

La portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, va sostenir que el Pacte Nacional per la Llengua “és un pacte ambiciós i gran que es pot ampliar. Insistim en el caràcter obert d’aquest acord, tant com sigui necessari”. Per la seua part, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va assegurar que “treballem perquè a Catalunya es pugui viure plenament en català”. “El català tira endavant quan tothom fa pinya a favor de la llengua”, va afegir. Des de Junts van assegurar que el pacte “grinyola” sense el seu partit i van criticar que no s’hagin respectat “dos línies roges” fixades per la seua formació, com són esperar a la sentència del 25% a l’escola i a l’oficialitat del català a Europa, malgrat que es van mostrar oberts a “renegociar” el pacte per poder incloure-hi més mesures. La presidenta del grup dels comuns, Jéssica Albiach, va afirmar que el pacte “ajudarà a blindar el català” en cas d’una sentència desfavorable del TC. Òmnium va qualificar l’acord com “un primer pas, però encara insuficient” i la CUP va lamentar que “el pacte naix sense ambició” i que “és propaganda” del Govern. Al contrari, des del Partit Popular de Catalunya es va acusar el Govern d’estendre una “dictadura lingüística”, mentre que Vox va qualificar el pacte d’“autoritari, demostra que el PSC és separatista”.

Un document amb 24 signants de tots els sectors socials

La llista de signants del Pacte Nacional per la Llengua inclou, a més del PSC, ERC i comuns, entitats com la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Plataforma per la Llengua, Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural; associacions de la societat civil com la Federació Catalana de Municipis, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector; els sindicats CCOO, UGT, USOC i Unió de Pagesos, Foment del Treball i les Cambres de Comerç, entre d’altres. Junts, la CUP i el sindicat educatiu USTEC no han firmat.