La Seguretat Social reconeix fins a cinc anys de cotització fictícia a les mares per millorar la seua pensió de jubilació

La Seguretat Social espanyola ofereix avantatges significatius a les dones que han estat mares, permetent-los sumar fins un màxim de cinc anys de cotització a la seua vida laboral mitjançant el sistema de cotitzacions fictícies. Aquesta mesura està dissenyada perquè la seua pensió de jubilació no es vegi perjudicada pels períodes d’inactivitat laboral relacionats amb la maternitat, un benefici que pot resultar determinant per accedir a millors condicions de jubilació.

Aquest mecanisme compensatori, regulat a l’article 235 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), permet a les mares utilitzar aquests períodes reconeguts tant per complir els requisits de carència genèrica i específica necessaris per accedir a la pensió, com per millorar la quantia final de la mateixa o evitar possibles retards en l’edat ordinària de jubilació, que a Espanya varia segons els anys cotitzats.

Segons la normativa vigent, aquests beneficis s’apliquen exclusivament en períodes on no hi va haver cotització efectiva, buscant compensar els qui van interrompre la seua carrera professional per circumstàncies relacionades amb la maternitat, i no els qui ja van gaudir de permisos laborals remunerats durant aquell temps.

Com funcionen les cotitzacions fictícies per part?

Les dones poden beneficiar-se de 112 dies addicionals de cotització per cada part, independentment de si van treballar o no durant aquell període. En cas de parts múltiples, la norma preveu 14 dies addicionals per cada fill a partir del segon, oferint així un reconeixement proporcional a les circumstàncies particulars de cada cas.

És important destacar que aquest benefici només s’aplica si durant les 16 setmanes posteriors al naixement no hi va haver cotització efectiva a la Seguretat Social, és a dir, si la mare no va gaudir del permís per maternitat amb un contracte laboral vigent. Aquesta interpretació ha estat recolzada pel Tribunal Suprem en la seua sentència STS 1173/2023, de 19 de desembre, on aclareix que la finalitat d’aquesta mesura no és millorar la carrera de cotització dels qui ja treballaven, sinó compensar les qui es van veure obligades a interrompre-la per raons vinculades a l’embaràs i al part.

A més, segons el criteri de gestió 24/2017 de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), aquest dret pot reconèixer-se fins i tot si el naixement va tenir lloc fora d’Espanya o si el fetus no va adquirir personalitat civil, sempre que l’embaràs superés els 180 dies.

Beneficis addicionals per cura de fills

Més enllà de les cotitzacions per part, les mares també poden sumar fins 270 dies addicionals de cotització per cada fill (aproximadament nou mesos) en concepte de cura de fills o menors, sempre que hagi existit una interrupció laboral després del naixement o adopció. Aquest període inclou des de nou mesos abans fins sis anys després del naixement o la resolució judicial d’adopció.

Un aspecte rellevant és que només un dels progenitors pot beneficiar-se d’aquest dret, establint-se una prioritat per a la mare, llevat que aquesta renunciï expressament. L’objectiu principal d’aquesta mesura és facilitar que les persones amb responsabilitats familiars puguin accedir a la jubilació ordinària als 65 anys, o fins i tot assolir els 15 anys mínims de cotització exigits per tenir de dret una pensió contributiva.

Es pot assenyalar que ambdues mesures —per part i per cura— són compatibles entre si, encara que la suma total no pot superar els 1.825 dies, equivalents a cinc anys de cotització fictícia.

Complement per reduir la bretxa de gènere en les pensions

Complementant les cotitzacions fictícies, tant mares com pares que hagin vist perjudicada la seua carrera professional per la criança dels fills poden sol·licitar el complement per a la reducció de la bretxa de gènere, anteriorment conegut com a complement per maternitat.

Aquest benefici econòmic incrementa la pensió dels qui han tingut fills, fins un màxim de quatre, mitjançant una quantitat fixa mensual per cada descendent. Per a l’any 2025, la quantia establerta és de 35,90 euros mensuals per fill, la qual cosa suposa 502,60 euros anuals (considerant les 14 pagues).

L’escala de beneficis augmenta proporcionalment amb el nombre de fills: amb dos fills es percebrien 71,80 euros mensuals (1.005,20 euros anuals), amb tres fills la quantitat ascendiria a 107,70 euros al mes (1.507,80 euros anuals), i amb quatre o més fills s’assolirien els 143,60 euros mensuals (2.010,40 euros anuals).

Situació especial de les treballadores a temps parcial

Un aspecte particularment rellevant afecta a les dones que han treballat a temps parcial. En aquests casos, la legislació estableix que, a efectes de les cotitzacions fictícies per part, aquestes treballadores cotitzaran com si ho haguessin fet a jornada completa, sense aplicar-se’ls cap reducció sobre els dies reconeguts.

Aquesta interpretació ve avalada per la doctrina del Tribunal Constitucional (sentències STC 91/2019 i STC 155/2021) i del Tribunal Suprem (STS 689/2024, entre d’altres), que estableixen clarament que aquests dies són plenament vàlids i computables per al càlcul del període de carència, sense que sigui procedent aplicar coeficients reductors per la parcialitat de la jornada laboral.

Com sol·licitar aquests beneficis?

Per accedir a aquests beneficis, les interessades han de presentar la seua sol·licitud davant de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, aportant la documentació que acrediti tant el naixement com, en el seu cas, la interrupció de l’activitat laboral durant els períodes corresponents.

És recomanable realitzar aquest tràmit amb prou antelació al moment de sol·licitar la jubilació, per assegurar que tots els períodes siguin correctament computats i reflectits en la vida laboral, maximitzant així l’impacte positiu a la futura pensió.

Per què són importants aquestes mesures?

Aquestes polítiques de compensació responen a una realitat estadística contrastada: les interrupcions laborals per maternitat i cura de fills afecten majoritàriament les dones, generant llacunes en les seues carreres professionals que tradicionalment han perjudicat els seus drets a prestacions contributives.

Amb aquestes mesures, la Seguretat Social busca corregir part d’aquest desequilibri històric, reconeixent el valor social de la maternitat i la cura familiar, i evitant que aquestes circumstàncies penalitzin doblement les dones, primer durant la seua vida laboral activa i després en la seua etapa de jubilació.