Àustria guanya Eurovisió 2025 amb JJ i la seua balada èpica; Melody s’enfonsa
El jove austríac triomfa amb una posada en escena marina i poderosa, en una edició marcada per la polèmica amb Israel i la diversitat lingüística

Melody durant la seua actuació a Eurovisió.
El Festival d’Eurovisió 2025 celebrat ahir a la nit a Basilea (Suïssa) ha culminat amb la victòria del representant austríac JJ, que amb la seua emotiva balada sobre un naufragi sentimental ha aconseguit 436 punts, atorgant a Àustria el seu tercer triomf en la història del certamen. Per la seua part, la representant espanyola Melody ha quedat relegada al lloc 24 de 26 participants, amb tan sols 37 punts, en una gala marcada per la controvèrsia entorn de la participació d’Israel, que va finalitzar en segona posició.
El jove cantant austriacofilipí de 19 anys, que destaca per la seua excepcional tessitura de contratenor, ha conquistat tant jurats com el públic amb una posada en escena dirigida per l’espanyol Sergio Jaén, qui va transformar la seua història en una impactant epopeia marina en blanc i negre. Aquest triomf se suma als aconseguits per Àustria el 1966 i 2014, quan Conchita Wurst va aconseguir la victòria.
L’actuació espanyola i el resultat final
Melody, representant espanyola, va demostrar la seua qualitat interpretativa amb "Esa diva", executant un número tècnicament complex que incloïa una nota llarga al final i una rematada acrobàtica. Durant els aplaudiments, l’artista sevillana va recuperar el seu icònic gest de l’"helicòpter" amb el cabell, per a delit dels seus seguidors. Però no n'hi va haver prou per convèncer ni el jurat professional ni al televot.
La delegació espanyola va rebre 27 punts dels jurats nacionals (10 d’Albània, 5 de França, Malta i l’Azerbaidjan, i 2 de Suècia) i tot just 10 del televot, sumant un total de 37 punts que la van situar en l’antepenúltima posició. Ana María Bordas, cap de la delegació espanyola, va expressar el seu desconcert: "No ha fallat ni un pas, ho ha donat tot. És una guanyadora. Ens sentim molt orgullosos. Avui, més que mai, s'ha d'aplaudir Melody; una gran artista amb una qualitat vocal enorme. Sincerament, no entenem que el jurat professional no ho hagi valorat".
Abans de l’actuació, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia mostrat el seu suport a través de les xarxes socials: "Molt ànim i sort a la nostra diva valenta i poderosa aquesta nit a Eurovisió 2025. Talent, força i alegria representant Espanya a Europa".
La controvèrsia entorn d’Israel
L’edició d’aquest any ha estat marcada per la polèmica participació d’Israel, país que manté la seua ofensiva militar sobre Gaza amb més de 53.000 palestins morts fins a la data. La representant israeliana, Yuval Raphael, supervivent dels atacs de Hamàs de 2023, va rebre lleugeres esbroncades a l’inici i final de la seua actuació, encara que van ser menys intensos que els dirigits a la seua predecessora.
El resultat final ha intensificat la controvèrsia, ja que Israel va quedar en segona posició amb 357 punts, gràcies principalment al suport massiu del televot, que li va atorgar 297 punts permetent-li saltar des del quinzè ja que ocupava després de les votacions dels jurats professionals.
La tensió també va afectar RTVE, que va rebre una amenaça de multa si esmentava durant la seua retransmissió les conseqüències de l’ofensiva israeliana en Gaza, com havia fet en la segona semifinal. L’ens públic espanyol va respondre amb un missatge previ a l’emissió: "Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina".
El desenvolupament de la gala i les votacions
La final del festival va comptar amb 26 països participants dels 37 que van iniciar la cursa pel micròfon de cristall. Aquesta edició, que va tornar a Suïssa, país que va acollir el primer festival, ha marcat un rècord en diversitat lingüística des que el 1999 es va atorgar llibertat per cantar en l’idioma que cada país preferís.
El concurs va començar amb l’actuació del noruec d’origen malagueny Kyle Alessandro, seguit pel singular 'Espresso Macchiato' de l’estonià Tommy Cash i la representant israeliana. Entre els moments destacats de la primera meitat van figurar l’actuació de l’eventual guanyador JJ, així com la jovial 'C'est La Vie' del neerlandès Claude, amb les seues influències africanes, i la provocadora posada en escena de la finlandesa Erika Vikman.
En la recta final van arribar alguns dels grans favorits: els suecs KAJ amb 'Bara Bada Bastu', l’emotiva cançó maternofilial de la francesa Louane, i el tancament amb l’electrònica ètnica dels albanesos Shkodra Elektronike.
Les votacions es van desenvolupar en dos fases. En primer lloc, el jurat professional va atorgar 258 punts a Àustria, seguida de Suïssa (214), França (180), Itàlia (159) i els Països Baixos (133). Posteriorment, el televot va fer un tomb a alguns resultats, especialment en el cas d’Israel, que va obtenir 297 punts del públic, seguit per Estònia amb 258 i Suècia amb 195.
Com a resultat final, el top 10 va quedar configurat de la següent manera: 1. Àustria (436 punts), 2. Israel (357), 3. Estònia (356), 4. Suècia (321), 5. Itàlia (256), 6. Grècia (231), 7. França (230), 8. Albània (218), 9. Ucraïna (218) i 10. Suïssa (214).
El Festival d’Eurovisió i el seu impacte cultural
El Festival d’Eurovisió, que ha celebrat la 69a edició el 2025, continua sent un dels esdeveniments musicals més seguits a nivell mundial, amb una audiència que supera els 180 milions d’espectadors. Al llarg de la seua història, el certamen ha servit com a plataforma de llançament per a artistes de la talla d’ABBA, Céline Dion o Måneskin, i ha reflectit les transformacions socials, polítiques i culturals del continent europeu.
En els últims anys, el festival ha evolucionat cap a propostes més diverses i inclusives, encara que també s’ha vist embolicat en controvèrsies polítiques que han qüestionat la seua pretesa neutralitat. El cas d’Israel en aquesta edició no és el primer en generar debat, ja que ja en edicions anteriors països com Rússia o Bielorússia han estat objecte de protestes o exclusions.
Per a Espanya, l’última victòria es remunta a 1969 amb Salomé (compartida amb uns altres tres països). Eurovisió continua representant un aparador musical important, malgrat els discrets resultats obtinguts en les últimes dècades. La participació de Melody, artista que va saltar a la fama sent una nena amb èxits com "El baile del gorila", va generar grans expectatives que finalment no s’han vist correspostes en les votacions.