Aplec de rècord: el dia que Lleida va entrar al llibre Guinness amb una llauna gegant de caragols de gairebé 500 metres
Una setmana abans de l’Aplec del Caragol de 1988 es van cuinar 1.200 quilos en una superfície que arribava des del Pont Vell fins a l’estació d’autobusos de Lleida
Lleida, el dia que va inscriure el seu nom al llibre Guinness.
Lleida va inscriure el seu nom al llibre Guinness dels Rècords gràcies a l’espectacular gesta aconseguida a l’Aplec del Caragol de 1988. Els organitzadors van aconseguir cuinar 1.200 quilos de caragols en una llauna de gairebé 500 metres de longitud, establint així una fita mundial en la gastronomia que va situar a aquest esdeveniment lleidatà al mapa internacional de les celebracions gastronòmiques.
Portada de SEGRE que informa del record.
El 8 de maig de 1988, una setmana abans de la celebració de la novena edició de l’Aplec, el diari SEGRE anunciava aquest èxit sense precedents: "Els caragols de Lleida ja han entrat en la història. Els 493,94 metres de llauna certificats pel notari, que s’estenien des del Pont Vell fins l’estació d’autobusos, van entrar a figurar al llibre Guinness dels Rècords com la superfície més gran que es va disposar mai per cuinar caragols". Aquesta gesta culinària no només va demostrar l’arrelament d’aquest plat típic en la cultura lleidatana, sinó també la capacitat organitzativa de la Federació de Penyes de la ciutat.
Vista aèria de la monumental llauna de caragols, al costat del riu Segre.
L’esdeveniment no només va destacar per la longitud de la superfície de cocció, sinó també per la rapidesa amb què els assistents van donar compte del banquet. En a penes mitja hora, el públic present va devorar els 1.200 quilos de caragols, equivalents aproximadament a 180.000 exemplars, demostrant la passió que desperta aquesta menja entre els lleidatans i visitants.
Els assistents van 'devorar' els caragols.
L’organització després del rècord Guinness
L’èxit d’aquesta iniciativa no hauria estat possible sense l’esforç coordinat de 584 cuiners, distribuïts entre les 73 colles participants, que van treballar a raó de vuit cuiners per agrupació. La preparació de semblant quantitat de caragols va requerir 750 litres d’oli i 1.250 quilos de sal, convertint la cocció en un desafiament logístic de grans proporcions.
Per acompanyar tan monumental tiberi, els organitzadors van disposar de 40 caixes de cava, gairebé 2.000 cerveses i 400 litres de refrescos, garantint que cap paladar no quedés insatisfet. El cost total de la celebració va ascendir a uns 8 milions de pessetes (equivalents a uns 48.000 euros actuals), sufragades gràcies a diversos patrocinadors gestionats per la Federació de Penyes.
Cuiners de diverses colles van contribuir al rècord.
Les institucions locals no van quedar al marge d’aquesta iniciativa, oferint el seu suport incondicional. La Paeria va contribuir proporcionant la llenya necessària per a la cocció dels caragols, evidenciant el suport institucional a una festa que ja llavors es perfilava com un símbol identitari de la ciutat.
L’Aplec del Caragol: patrimoni gastronòmic de Lleida
L’Aplec del Caragol s’ha consolidat com un dels esdeveniments gastronòmics més importants de Catalunya i Espanya. Aquesta festa, que va començar com una reunió d’amics amants d’aquest mol·lusc terrestre, ha evolucionat fins convertir-se en un esdeveniment multitudinari que reuneix cada any milers de persones a la capital del Segrià.
La tradició de menjar caragols a Lleida es remunta segles enrere, però va ser la institucionalització de l’Aplec el que va permetre projectar aquest costum gastronòmic a nivell nacional i internacional. Actualment, l’esdeveniment va molt més enllà de la degustació de caragols, incloent-hi activitats culturals, musicals i lúdiques que complementen l’oferta culinària.
El rècord aconseguit el 1988 va marcar un abans i un després en la història de l’Aplec, ja que li va atorgar projecció mediàtica i contribuint decisivament al seu creixement posterior. No és casualitat que, després d’aquesta fita, el nombre d’assistents i de colles participants augmentés exponencialment en les edicions posteriors.
L’entrada al llibre Guinness va contribuir significativament a la projecció internacional de Lleida i la seua gastronomia. L’Aplec del Caragol va passar de ser una celebració local a convertir-se en un reclam turístic de primer ordre, atraient cada any visitants de diferents parts d’Espanya i de l’estranger interessats en participar en aquesta singular experiència gastronòmica.
L’èxit de l’esdeveniment ha propiciat també el reconeixement institucional. El 2002, l’Aplec va ser declarat Festa de Interés Turístic Nacional, i posteriorment, el 2004, va rebre el títol de Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.
Més enllà dels reconeixements oficials, el veritable impacte de l’Aplec es mesura en la capacitat per mantenir viva una tradició gastronòmica ancestral, adaptant-la als nous temps sense perdre l'essència. La passió pels caragols segueix intacta a Lleida, i cada edició de l’Aplec n'és un testimoni.
