Els cervells humans contenen 'una cullerada' de microplàstics que danyen la salut mental

Els microplàstics procedents d’aliments ultraprocessats s’estan acumulant al cervell humà en "quantitats alarmants", segons revela un conjunt de quatre investigacions publicades aquest dimarts a la revista científica Brain Medicine. Aquests estudis suggereixen que les esmentades partícules, de mida inferior a 5 mil·límetres, podrien estar contribuint "potencialment" a l’increment global de casos de depressió, demència i altres trastorns de salut mental, establint una preocupant connexió entre la contaminació plàstica, l’alimentació moderna i la salut neurològica.

La portada de la revista científica mostra una impactant imatge d’un cervell humà escatxigat d’acolorides partícules al costat d’una cullera de plàstic, il·lustració que sintetitza la troballa principal: els nostres cervells contenen aproximadament "una cullerada" de material microplàstic. Aquesta revelació es produeix en un moment en què el consum d’ultraprocessats ha assolit nivells sense precedents, superant el 50% de la ingesta energètica en països com els Estats Units.

Els treballs publicats reuneixen un creixent corpus d’evidències científiques que demostren com aquestes diminutes partícules plàstiques travessen la barrera hematoencefàlica, considerada tradicionalment com una de les proteccions més robustes de l’organisme, i s’acumulen en el teixit cerebral en concentracions que els científics qualifiquen de preocupants.

Aliments ultraprocessats i la seua relació amb els microplàstics

Dos dels estudis publicats, firmats per investigadors de prestigioses institucions com les universitats d’Ottawa, Toronto, Turó Maco i Deakin, estableixen una hipòtesi nova que connecta tres elements: el consum d’aliments ultraprocessats, l’exposició a microplàstics i els problemes de salut mental.

"Estem veient evidència convergent que ens hauria de preocupar. Els aliments ultraprocessats ara suposen més del 50% de la ingesta energètica en països com els Estats Units, i aquests aliments contenen concentracions significativament més altes de microplàstics que els aliments integrals. Troballes recents mostren que aquestes partícules poden travessar la barrera hematoencefàlica i acumular-se en quantitats alarmants", adverteix Nicholas Fabiano, investigador de la Universitat d’Ottawa.

Una dada especialment reveladora de l’estudi assenyala que aliments com els nuggets de pollastre contenen 30 vegades més microplàstics per gram que els pits de pollastre naturals, la qual cosa demostra l’impacte del processament industrial en l’exposició a aquestes partícules. Aquestes xifres adquireixen més rellevància quan es contrasten amb les troballes publicades a Nature Medicine, on es va demostrar que el cervell de persones amb diagnòstic de demència conté entre tres i cinc vegades més microplàstics que el d’individus sans.

Mecanismes biològics compartits

Els investigadors han identificat una sorprenent superposició als mecanismes biològics a través dels quals tant els aliments ultraprocessats com els microplàstics semblen afectar el cervell. "Aquesta hipòtesi és particularment convincent perquè veiem una superposició notable als mecanismes biològics", recalca Wolfgang Marx, de la Universitat Deakin.

"Els aliments ultraprocessats s’han vinculat a salut mental adversa a través d’inflamació, estrès oxidatiu, epigenètica, disfunció mitocondrial i alteracions en els sistemes de neurotransmissors. Els microplàstics semblen operar a través de vies notablement similars", afegeix el científic.

Una recent revisió publicada a The BMJ aporta dades concretes sobre aquesta associació: les persones que consumien quantitats elevades d’ultraprocessats mostraven un 22% més de risc de depressió, un 48% més de risc d’ansietat i un 41% més de risc de problemes per dormir. 

Possibles tractaments: l’afèresi terapèutica

Un altre dels estudis publicats a Brain Medicine examina una possible via per eliminar els microplàstics de l’organisme mitjançant l’afèresi terapèutica, una tècnica mèdica que permet filtrar la sang fora del cos. El doctor Stefan Bornstein, investigador de la Universitat de Dresden (Alemanya) i autor de l’estudi, assenyala: "Si bé necessitem reduir la nostra exposició als microplàstics a través de millors eleccions alimentàries i alternatives d’envasament, també necessitem investigació sobre com eliminar aquestes partícules del cos humà".

Encara que els investigadors reconeixen que "es necessita molta més investigació" per determinar l’eficàcia d’aquest enfocament, representa una de les primeres propostes concretes per abordar un problema que podria estar ja afectant gran part de la població mundial.

Un canvi de paradigma en la contaminació ambiental

L’editorial que acompanya als estudis, firmats per Ma-Li Wong i titulat "La calamitat d’una cullera de plàstic al teu cervell", planteja que aquestes investigacions en representen més que una simple advertència científica; constitueixen un autèntic canvi de paradigma en la forma en què hem d’entendre la relació entre els contaminants ambientals i la salut cerebral.

"El que emergeix d’aquest treball no és una advertència. És una venjança", alerta Wong. "La frontera entre l’intern i l’extern ha fallat. Si els microplàstics creuen la barrera hematoencefàlica, què més creiem que roman sagrat?".

Aquest qüestionament reflecteix una preocupació creixent en la comunitat científica sobre com diversos contaminants d’origen industrial poden estar afectant els nostres cossos de formes que amb prou feines comencem a comprendre.

Què són els microplàstics i com arriben a l’organisme?

Els microplàstics són partícules de plàstic de mida inferior a 5 mil·límetres que es generen per la degradació de productes plàstics més grans o que es fabriquen intencionadament amb aquesta mida per a determinats productes industrials. Aquestes diminutes partícules són presents en l’aire, l’aigua i els aliments, especialment en aquells que han estat sotmesos a processos industrials o que es conserven en envasos plàstics.

La principal via d’entrada a l’organisme és a través de l’alimentació, amb especial incidència en els productes ultraprocessats, on el contacte amb materials plàstics durant la seua elaboració, processament i envasament multiplica la presència d’aquestes partícules. Una vegada ingerits, els microplàstics poden travessar la barrera intestinal i passar al corrent sanguini, des d’on pot arribar a  diversos òrgans, inclòs el cervell.

Com afecten els microplàstics a la salut mental?

Els estudis suggereixen que els microplàstics podrien influir en la salut mental a través de diversos mecanismes interconnectats. Entre ells destaquen la generació de processos inflamatoris en el teixit cerebral, l’increment de l’estrès oxidatiu, alteracions epigenètiques que afecten l’expressió de gens relacionats amb funcions neurològiques, disfunció mitocondrial que afecta la producció d’energia a les neurones i desequilibris en els sistemes de neurotransmissors.

Aquests mecanismes coincideixen sorprenentment amb els que s’han identificat en la relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i els problemes de salut mental, la qual cosa reforça la hipòtesi que els microplàstics podrien ser un dels factors determinants en aquesta associació.

Què podem fer per reduir l’exposició?

Els autors dels estudis emfatitzen que, encara que es necessita més investigació per establir relacions causals definitives, les seues anàlisis constitueixen un argument sòlid per implementar estratègies que redueixin l’exposició a microplàstics. Entre les recomanacions destaquen la disminució del consum d’aliments ultraprocessats, la utilització d’envasos alternatius al plàstic i el desenvolupament de mètodes més eficaços per detectar i eliminar aquestes partícules de l’organisme.

"A mesura que els nivells d’aliments ultraprocessats, microplàstics i resultats adversos per a la salut mental augmenten simultàniament, és imperatiu que investiguem més a fons aquesta possible associació", conclou Nicholas Fabiano. "Al cap i a la fi, som el que mengem".