Adeu a un mestre del cine: Mariano Ozores mor als 98 anys

El cineasta Mariano Ozores, un dels directors més prolífics i influents de la història del cine espanyol, ha mort a la matinada d’aquest dimecres als 98 anys al seu domicili de Madrid, segons ha confirmat l’Acadèmia de Cine. Ozores, guardonat amb el Goya de Honor el 2016, deixa darrere seu un llegat de 96 pel·lícules que van aconseguir atreure a les sales aproximadament 90 milions d’espectadors, fet que el va convertir en un autèntic fenomen cultural durant dècades.

La capella ardent quedarà instal·lada aquesta mateixa tarda al Tanatori de la Paz d’Alcobendas (Madrid), on familiars, amics, col·legues de professió i admiradors podran retre el seu últim homenatge al cineasta. Ozores, nascut a Madrid el 1926, pertanyia a una destacada família dedicada a les arts escèniques, entre els membres de les quals es troba el seu germà, el també popular actor Antonio Ozores, formant part d’una saga que ha deixat empremta indeleble en el panorama cultural espanyol.

El geni darrere de la comèdia espanyola dels anys 70 i 80

Mariano Ozores es va consagrar com un mestre indiscutible de la comèdia espanyola, especialment durant les dècades dels 70 i 80, quan les seues pel·lícules arrasaven en taquilla. La seua aguda visió per identificar el talent còmic el va portar a formar un dels duos més exitosos del cine patri en unir Fernando Esteso i Andrés Pajares. Aquesta fórmula, que va coincidir amb l’època del destapi, va donar lloc a un fenomen cinematogràfic sense precedents que va començar amb el rotund èxit de 'Los bingueros' (1979).

El tàndem Ozores-Esteso-Pajares va resultar imbatible a la taquilla espanyola, arribant a aconseguir la sorprenent xifra de més d’un milió d’espectadors a cada una de les nou pel·lícules que van realitzar junts. Tal va ser l’impacte d’aquestes produccions que, com assenyala l’Acadèmia de Cine, quan van estrenar 'Yo hice a Roque III', la distribuïdora de 'L'Imperi contraataca' es va veure obligada a retardar dos setmanes l’estrena a Espanya de la pel·lícula d’Irvin Kershner, conscient que la saga galàctica no podria competir contra la tirada del trio espanyol.

En les seues memòries, el mateix Ozores explicava el secret del seu èxit amb una frase reveladora: "Soc autodidacte. Anar de teatre en teatre, visitant pobles i ciutats, em va fer veure com el públic es reia, de què es reia i com ho feia". Aquesta capacitat per entendre els gustos populars va ser la clau que li va permetre connectar amb generacions senceres d’espanyols a través d’un humor directe i costumista.

Els inicis teatrals de Mariano Ozores

La trajectòria professional de Mariano Ozores va començar a una edat primerenca, marcada per la influència familiar. Fill dels actors Luisa Puchol i Mariano Ozores, el jove Mariano va fer els seus primers passos al món de l’espectacle als 17 anys, treballant en la companyia teatral dels seus progenitors. Allà va exercir múltiples funcions: tramoista, ajudant, apuntador i representant, aprenent tots els secrets del món de l’escena des de la base.

Aquesta formació polivalent li va proporcionar un coneixement integral de l’espectacle que posteriorment aplicaria a les seues produccions cinematogràfiques. El contacte directe amb el públic durant anys de gires teatrals li va atorgar un instint especial per detectar què funcionava en termes d’humor i entreteniment, establint les bases del que més tard es convertiria en el seu característic estil cinematogràfic.

El fenomen del 'destape' i la comèdia espanyola

La filmografia de Mariano Ozores està estretament lligada a un període clau en la història recent d’Espanya: la Transició. Després de dècades de censura franquista, el cine espanyol va experimentar una explosió de llibertat creativa que es va manifestar, entre altres fenòmens, en l'anomenat "destape". Ozores va saber aprofitar aquesta conjuntura combinant l’humor costumista amb pinzellades d’erotisme que van resultar irresistibles per al públic de l’època.

Pel·lícules com 'Los bingueros', 'Los energéticos’, 'Los liantes’ o 'Yo hice a Roque III' es van convertir en autèntics fenòmens socials que omplien les sales de cine setmana rere setmana. Malgrat que la crítica especialitzada no sempre va valorar positivament la seua obra, el veredicte del públic va ser inapel·lable: Mariano Ozores entenia com pocs el que els espectadors espanyols volien veure en pantalla.

El llegat d’un mestre del cine popular

El reconeixement a la carrera de Mariano Ozores va arribar amb la concessió del Goya de Honor el 2016, un guardó que validava dècades de dedicació al cine espanyol. Aquest premi va representar el reconeixement de la indústria a un director que, més enllà de debats estètics, va aconseguir una mica a l’abast de molt pocs: connectar amb milions d’espectadors i formar part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions d’espanyols.

El seu cine, caracteritzat per un humor directe i situacions reconeixibles per a l’espectador mitjà, ha resistit el pas del temps millor del que molts van vaticinar. Avui, les seues pel·lícules continuen emetent-se regularment en televisió i plataformes digitals, trobant nous públics i reivindicant el valor d’una obra que va saber retratar com poques les contradiccions, anhels i costums de la societat espanyola del seu temps.

Quines van ser les pel·lícules més taquilleres de Mariano Ozores?

Entre els èxits comercials més grans de Mariano Ozores destaquen 'Los bingueros' (1979), que va superar el milió d’espectadors, 'Yo hice  a Roque III' (1980), l’estrena del qual fins i tot va retardar l’arribada a Espanya de 'L’Imperi contraataca', i 'Los energéticos’ (1979). Aquestes produccions, protagonitzades pel duo Esteso-Pajares, es van convertir en autèntics fenòmens socials que atreien a les sales milions d’espectadors.