Carla Simón triomfa al festival de Cannes amb una ovació de més de 10 minuts

La directora catalana Carla Simón ha estat rebuda amb una calorosa ovació de més de 10 minuts després de la projecció oficial de 'Romería' al Grand Théâtre Lumière de Cannes. El nou llargmetratge, que competeix per la Palma d'Or al festival més prestigiós del món, s'ha exhibit aquest dimecres davant un públic entusiasta que ha aplaudit ininterrompudament l'obra de la cineasta catalana, consolidant així el seu recorregut internacional després de l'èxit a la Berlinale.

Simón, que ha arribat a Cannes poc després d'haver estat mare per segona vegada —una circumstància que ja es va donar quan va participar a Berlín—, presenta amb 'Romería' el tancament de la seva trilogia autobiogràfica. La pel·lícula utilitza el dietari de la seva mare biològica per reconstruir la vida de la família paterna a Galícia, abordant temes com els secrets familiars, el consum d'heroïna o l'estigma de la sida. En una entrevista amb l'ACN, la directora reconeix que aquest film suposa "molts més riscos" que els seus treballs anteriors i busca retratar una generació —la dels seus pares— "educada en una societat reprimida i conservadora que va trencar amb tot". "Volia parlar-ne evitant tant el judici com el romanticisme", ha confessat.

Un vincle especial amb els festivals de cinema

El camí cinematogràfic de Carla Simón ha estat estretament lligat als festivals internacionals. La seva primera experiència va tenir lloc el 2017 a la Berlinale amb 'Estiu 1993', on va guanyar el Premi a la millor òpera prima i el Gran Premi del Jurat de la secció Generation Kplus. Cinc anys després, va tornar a Berlín per competir a la secció oficial, on va obtenir l'Os d'Or amb 'Alcarràs', convertint-se en un referent del cinema català contemporani a nivell mundial.

Ara, amb 'Romería' a la competició oficial de Cannes, Simón aspira al màxim guardó del certamen francès, cosa que suposaria un èxit sense precedents per al cinema català. La projecció oficial, que ha acabat al voltant de les cinc de la tarda, ha rebut una ovació que ha superat els deu minuts, un reconeixement que referma el talent de la directora i l'interès que genera la seva obra.

La memòria familiar com a eix narratiu

L'argument de 'Romería' segueix Marina —interpretada per la debutant Llúcia Garcia Torras—, una noia adoptada des de petita que viatja a Vigo per conèixer per primera vegada la família del seu pare biològic. A través dels encontres amb oncles, tiets, cosins i avis, la protagonista intenta reconstruir la història dels seus pares, reflectint el que Simón considera "la història de moltes famílies, trencades pel tabú de la sida i el consum de drogues". La directora afirma que són "fets que han costat de pair i que han portat a enterrar certs records fent una gestió difícil de la memòria".

Aquesta nova producció presenta una narració a dues velocitats temporals: l'actual i la de la Transició. Per a la cineasta, la història "demanava a crits" ser retratada d'una manera més distanciada que les seves obres anteriors. "La càmera demanava distància i per això hi barrejo imatges simuladament domèstiques d'una noia de 18 anys amb interès pel cinema i buscant la seva mirada", explica.

Un repartiment que combina experiència i noves descobertes

Fidel al seu estil, Carla Simón torna a apostar per una barreja d'actors professionals i novells en el repartiment de 'Romería'. El film compta amb la participació de Tristán Ulloa, Mitch Robles, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido i Sara Casasnovas, a més de l'equip tècnic habitual de la directora.

Els dos protagonistes, Llúcia Garcia i Mitch Robles, han reconegut a l'ACN que el principal repte interpretatiu va ser encarnar simultàniament els pares de la directora als anys 80 i els cosins en l'actualitat de la narració. "Per mi va suposar un repte més important el paper de fer de mare, mentre que al Mitch donar vida al jove Nuno", ha explicat Garcia. Per la seva banda, Robles ha confessat que el paper contemporani "l'havia deixat enrere" i, paradoxalment, el del pare era "més proper" a la seva vida actual.

Carla Simón (Barcelona, 1986) s'ha consolidat com una de les cineastes més rellevants del panorama cinematogràfic espanyol i europeu. La seva mirada personal i la manera d'abordar temàtiques familiars des d'una perspectiva íntima però universal l'han posicionat com una veu única. Formada a la London Film School i amb una trajectòria ascendent des del seu debut, Simón ha aconseguit situar el cinema català al mapa internacional amb el seu estil proper al neorealisme, caracteritzat per la combinació d'actors professionals i no professionals i per la narració de històries arrelades al territori.

Amb 'Romería', Simón considera que tanca el cicle centrat en les relacions familiars, tot i que adverteix que continuarà tractant-les en futurs projectes. "Les famílies són un pou d'històries sense fons, amb relacions complexes perquè no les escollim i tenen una motxilla molt gran", assenyala. De fet, ja té en ment un nou projecte cinematogràfic: un musical flamenc neorealista on no descarta incloure referències a l'univers familiar, encara que només de manera tangencial.

Com s'estructura la trilogia autobiogràfica de Carla Simón?

La trilogia autobiogràfica de Carla Simón està formada per 'Estiu 1993' (2017), 'Alcarràs' (2022) i ara 'Romería' (2024). Cada una d'aquestes pel·lícules explora diferents aspectes de la seva vida personal i familiar, des de l'experiència de l'adopció i la pèrdua dels pares a causa de la sida, passant per la vinculació amb la terra i les tradicions agrícoles familiars, fins a la recerca de les arrels paternes a Galícia. Aquesta progressió cinematogràfica ha permès a la directora desenvolupar un estil propi que barreja elements autobiogràfics amb una mirada universal sobre temes com la memòria, la identitat i els vincles familiars.

Per a Carla Simón, cada pel·lícula representa "un repte nou" del qual aprendre, tot i que confessa que evita tornar a veure les seves obres anteriors perquè hi detecta "errors" o "aspectes que ara faria diferent". "L'exigència no s'acaba mai", reconeix amb un somriure. No obstant això, se sent satisfeta d'identificar una "coherència" en la seva trajectòria i considera que cadascuna de les pel·lícules de la trilogia l'ha "fet créixer" en algun sentit.

El treball amb actors no professionals, especialment amb infants, i la recreació d'èpoques passades són altres dels desafiaments habituals en el cinema de Simón. En el cas de 'Romería', la directora ha hagut d'enfrontar-se a la representació de dues èpoques diferents i a la complexitat de narrar una història fragmentada per la naturalesa de la memòria familiar.