L'Aplec del Caragol, la festa on sempre hi ha celebritats: repassem els famosos que han passat per Lleida
Des de Jordi Pujol fins a Extremoduro, la tradició lleidatana ha comptat amb la participació de polítics, artistes i esportistes
El president del Barça Joan Laporta i l'exjugador Hristo Stoitxkov degusten caragols el 2004 a l'Aplec.
L'Aplec de Lleida s'ha consolidat al llarg dels anys com un esdeveniment cultural que atreu personalitats de renom en diversos àmbits, des de la política fins a l'esport i la música. Aquest fenomen ha contribuït significativament a la seva projecció, fins al punt d'aconseguir diversos reconeixements oficials, incloent-hi la distinció com a Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 2002.
La presència de figures rellevants a l'Aplec es remunta a la dècada dels 80, quan el 1984 va rebre la visita de Francesc Martí i Jusmet, aleshores delegat del govern a Catalunya. L'acompanyaven destacats polítics com Tomàs Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid, i Ricard Pérez Casado, alcalde de València, establint ja des d'aquells moments una connexió entre aquesta celebració catalana i representants polítics d'altres comunitats autònomes.
Els presidents i ministres a l'Aplec: una tradició política
L'any 1985 va marcar una fita històrica per a l'Aplec amb la primera visita d'un president de la Generalitat. Jordi Pujol no només va assistir a la celebració, sinó que va ser investit com a Cavaller d'Honor de l'Ordre del Cargol, establint un precedent que altres líders polítics seguirien posteriorment. La presència de Pujol va atorgar a l'esdeveniment un reconeixement institucional sense precedents.
El 1986, coincidint amb un any electoral, l'Aplec va experimentar un notable increment en la presència política. Entre les personalitats més destacades hi havia Narcís Serra, ministre de Defensa, qui va quedar tan impressionat amb la festa que hi tornaria en futures edicions, com la del 1989. Aquesta continuïtat en les visites d'alts càrrecs governamentals demostra l'arrelament de l'Aplec en el calendari cultural i social català.
La tradició de rebre polítics de primer nivell es va mantenir l'any 1990 amb la visita de l'expresident espanyol Adolfo Suárez. En anys posteriors, altres figures polítiques rellevants com Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, Quim Torra, Salvador Illa i Oriol Junqueras també han participat en aquesta celebració lleidatana, convertint l'Aplec en un punt de trobada polític informal però significatiu.
L'Aplec com a escenari musical i cultural
Més enllà de l'àmbit polític, l'Aplec ha acollit actuacions musicals de primer nivell. El 1986, coincidint amb la visita de Narcís Serra, els Camps Elisis van ser l'escenari de les actuacions de Paloma San Basilio i l'Orquestra Mondragón, dos referents musicals d'aquella època que van contribuir a augmentar l'atractiu popular de la festa.
En edicions posteriors, l'Aplec ha continuat apostant per una programació musical diversa i de qualitat. Grups com Los Sencillos, Terrorvision i, fins i tot, Extremoduro, han pujat als escenaris d'aquesta celebració, aportant una dimensió contemporània a una festa d'arrels tradicionals. Aquesta combinació d'elements tradicionals i moderns ha estat clau per mantenir la vitalitat i rellevància de l'Aplec al llarg dels anys.
El món de l'esport i la cultura també hi és present
La capacitat de l'Aplec per atraure figures destacades s'estén també al món de l'esport. Personalitats com Bojan Krkić, exjugador del FC Barcelona, o Manuel Jesús Casas "Molo", han participat en aquesta celebració, aportant-hi la seva popularitat i contribuint a la diversificació del públic assistent.
El meteoròleg Tomàs Molina, una cara coneguda de TV3, també ha format part de l'Aplec, arribant a oferir-hi la previsió del temps en directe. Aquesta varietat de perfils de convidats il·lustres reflecteix la transversalitat d'una festa que ha sabut transcendir el seu àmbit local per convertir-se en un referent cultural a nivell català.
La trajectòria de l'Aplec i la seva capacitat per atraure figures rellevants de diversos àmbits han estat factors determinants per aconseguir reconeixements oficials de gran importància. L'any 2002, va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, un reconeixement a la seva contribució al patrimoni cultural català.
Posteriorment, la festa va rebre també la distinció de Festa d'Interès Turístic Nacional, consolidant-se com un actiu important per a la projecció turística del territori. Darrerament, ha estat reconeguda com a entitat pública, culminant un procés d'institucionalització que reforça el seu paper com a element vertebrador de la identitat cultural lleidatana.
