Com es diu l’arbre que treu la calor i fa més ombra?
Proporciona ombra efectiva, millora la qualitat de l’aire i redueix el consum energètic en habitatges pròxims

Com es diu l’arbre que treu la calor i fa més ombra?
Amb l’arribada de l’estiu i les onades de calor cada vegada més freqüents a Espanya, trobar solucions naturals per refrescar els nostres espais exteriors s’ha convertit en una prioritat. El freixe (Fraxinus excelsior) emergeix com una alternativa eficaç i sostenible per als qui busquen combatre les altes temperatures als seus jardins o patis. Aquest arbre, que pot assolir fins 20 metres d’altura, ofereix una copa densa que actua com un eficient escut natural contra la radiació solar, convertint-lo en un dels millors aliats per crear microclimes frescos en entorns domèstics.
Els estudis realitzats per experts en botànica confirmen que la temperatura sota l’ombra d’un freixe pot ser fins 5 graus inferior respecte a zones exposades directament al sol. Aquesta característica no només proporciona benestar immediat, sinó que també contribueix a la sostenibilitat mediambiental en reduir la necessitat de sistemes de refrigeració artificial. El freixe forma part de les espècies arbòries amb més capacitat d’absorció de CO₂ i altres contaminants atmosfèrics, la qual cosa millora significativament la qualitat de l’aire en entorns urbans on la contaminació sol ser un problema greu.
A diferència d’altres espècies ornamentals, el freixe combina funcionalitat i estètica, oferint un valor afegit a qualsevol espai exterior. La seua presència no només embelleix el paisatge amb el seu port elegant i el seu fullatge verd intens durant la primavera i l’estiu, sinó que també proporciona beneficis tangibles per al confort tèrmic i l’eficiència energètica dels habitatges propers.
Característiques i beneficis del freixe com a arbre d’ombra
El Fraxinus excelsior destaca entre les espècies arbòries pel seu ràpid creixement, podent desenvolupar-se entre 30 i 60 centímetres anuals en condicions òptimes. Aquesta característica el converteix en una opció ideal per als qui busquen resultats a mitjà termini, ja que en aproximadament 10 anys pot assolir una mida considerable que proporcioni ombra abundant.
El seu sistema radicular profund però no invasiu ho fa compatible amb estructures urbanes com voreres, murs o canonades, reduint el risc de danys estructurals que solen associar-se a altres espècies de gran port. A més, el seu fullatge caduc permet el pas de la llum solar durant els mesos d’hivern, quan la calor és benvinguda, mentre que a l’estiu ofereix una cobertura òptima contra els rajos de sol més intensos.
El freixe representa una inversió intel·ligent per a qualsevol jardí. A més de la seua funció refrigerant natural, aquests arbres poden reduir fins un 30% el consum energètic en climatització d’habitatges adjacents quan estan estratègicament ubicats.
Consells per al cultiu i manteniment
Per obtenir els millors resultats amb el freixe, els experts recomanen plantar-lo en zones on rebi abundant llum solar, preferentment en l’orientació sud o sud-oest de la parcel·la. Aquesta ubicació maximitza la projecció d’ombra durant les hores de més intensitat solar, entre les 12:00 i les 16:00 hores.
Quant al manteniment, el freixe requereix atencions mínimes una vegada establert. Un reg moderat però regular durant els seus primers anys de vida és fonamental per desenvolupar un sistema radicular fort. Posteriorment, pot sobreviure amb l’aigua de pluja en la majoria de les regions espanyoles, exceptuant les zones més àrides on podria necessitar regs de suport durant els períodes de sequera prolongada.
La poda no és estrictament necessària, encara que es recomana una poda lleugera de formació durant els primers anys per fomentar un creixement equilibrat. La seua resistència a plagues i malalties comunes al nostre país el converteix en una opció de baix manteniment, ideal per a jardins familiars o espais públics amb recursos limitats per a la cura intensiva de la vegetació.
Alternatives al freixe per a diferents climes espanyols
Encara que el freixe s’adapta bé a gran part del territori espanyol, existeixen alternatives igualment eficaces per a situacions específiques. En zones costaneres mediterrànies, el garrofer (Ceratonia siliqua) ofereix una ombra densa i perenne, resistint a més la salinitat i els vents marítims. Per la seua part, en regions amb hiverns més rigorosos del nord peninsular, el til·ler (Tilia platyphyllos) constitueix una excel·lent opció, combinant una ombra generosa amb una floració aromàtica que atreu a pol·linitzadors.
Per a parcel·les amb espai limitat, l’auró japonès (Acer palmatum) proporciona una ombra moderada amb un valor ornamental excepcional, mentre que el plàtan d’ombra (Platanus hispanica) representa l’alternativa ideal per a grans espais públics a causa de la seua impressionant envergadura i longevitat.
Quant temps tarda un freixe a proporcionar ombra efectiva?
Un exemplar de freixe plantat amb una mida inicial de 2-3 metres pot començar a proporcionar ombra apreciable a partir del tercer any. Tanmateix, per aconseguir una cobertura significativa que realment impacti en la temperatura ambient, es requereixen entre 5 i 8 anys de creixement. Aquesta inversió de temps es veu compensada per la longevitat de l’espècie, que pot superar fàcilment els 150 anys en condicions favorables.
El freixe és compatible amb horts i jardins productius?
El freixe pot integrar-se satisfactòriament a sistemes de cultiu mixt, sempre que es planifiqui adequadament la seua ubicació. La seua ombra parcial beneficia nombroses hortalisses i herbes aromàtiques que pateixen amb l’exposició directa al sol durant els mesos més calorosos. No obstant, s’ha de mantenir a una distància prudencial de fruiters i altres cultius que requereixin ple sol per a una producció òptima.
La contribució del freixe a la biodiversitat local també mereix especial atenció. Les seues flors atreuen pol·linitzadors beneficiosos per a l’hort, mentre que la seua estructura proporciona refugi a aus insectívores que poden ajudar en el control natural de plagues. Aquesta simbiosi natural reforça la resiliència de l’ecosistema del jardí, reduint la necessitat d’intervencions artificials com pesticides o fertilitzants químics.