La planta que mai no has de tenir al teu jardí: és un imant per a abelles i abellots

La planta enfiladissa de maracujà s’ha convertit en un element discutit al món de la jardineria. Malgrat oferir fruits exquisits i altament nutritius, cada vegada més experts recomanen evitar el seu cultiu en jardins residencials. El principal motiu: actua com un potent imant per a abelles, abellots i altres insectes pol·linitzadors, la qual cosa pot representar un risc significatiu per a persones amb al·lèrgies a picadures. A més, la seua capacitat de propagació agressiva la converteix en una espècie potencialment invasiva que pot descontrolar-se amb facilitat.

En els últims anys, comunitats de veïns de diverses localitats han reportat conflictes relacionats amb aquesta planta. La seua naturalesa enfiladissa li permet escalar ràpidament murs, tanques i fins teulades, envaint propietats limítrofes sense control. La caiguda constant de fulles i residus vegetals provoca problemes de neteja en voreres i patis compartits, generant friccions entre veïns. Encara que els seus fruits són valorats per les seues propietats nutricionals, el manteniment que requereix i els riscos associats han portat molts ajuntaments a desaconsellar la seua plantació en zones urbanes.

Característiques i problemes de la planta de maracujà

La Passiflora edulis, nom científic de la planta de maracujà, pertany a la família de les pasifloràcies i és originària de regions tropicals de Sud-amèrica. A Espanya ha guanyat popularitat en els últims anys a causa del creixent interès per conrear espècies exòtiques que aportin valor nutricional. El seu fruit, la fruita de la passió, conté altes concentracions de vitamines A i C, a més de minerals essencials com a potassi i magnesi.

No obstant, el seu cultiu comporta desafiaments importants. "La planta de maracujà pot créixer fins 9 metres en condicions òptimes i desenvolupa un sistema radicular agressiu que dificulta el seu control.  Les seues flors produeixen un nèctar extremadament atractiu per a pol·linitzadors, especialment abelles i abellots, que hi acudeixen en gran nombre durant la floració.

Aquesta capacitat per atreure insectes pol·linitzadors, encara que beneficiosa per a la biodiversitat en entorns naturals, es converteix en un problema en zones residencials. Les persones al·lèrgiques a picadures d’himenòpters poden veure’s exposats a situacions de risc, ja que la concentració d’aquests insectes augmenta significativament als voltants de la planta.

Propagació descontrolada: el principal inconvenient

L’extraordinària capacitat d’adaptació de la planta de maracujà a diferents tipus de terres i condicions climàtiques constitueix un altre factor problemàtic. En el clima mediterrani espanyol, especialment en zones costaneres, troba un entorn ideal per al seu desenvolupament, podent sobreviure fins i tot en condicions adverses amb escàs manteniment.

La comunitat de jardiners professionals ha documentat casos on una sola planta ha arribat a cobrir completament tanques, pèrgoles i fins i tot arbres propers en menys de dos temporades. Aquesta capacitat invasiva ha provocat que algunes comunitats autònomes estiguin avaluant la seua inclusió en llistats d’espècies no recomanades per a jardins urbans.

Per què resulta tan atractiva per als insectes?

Les flors del maracujà tenen característiques que les fan irresistibles per als pol·linitzadors. La seua estructura complexa i acolorida, juntament amb l’abundant producció de nèctar ric en sucres, atreu principalment abelles del gènere Xylocopa (abellots fusters) i abelles mel·líferes (Apis mellifera), fonamentals per a la pol·linització i formació del fruit.

Durant l’època de floració, que pot estendre’s diversos mesos en clima mediterrani, no és inusual observar desenes d’insectes pol·linitzadors en un sol exemplar. Aquesta concentració d’insectes, especialment en zones urbanes on les persones realitzen activitats quotidianes, incrementa la probabilitat de trobades no desitjades i possibles picadures.

Alternatives més segures per a jardins domèstics

Per als qui busquen incorporar plantes fruiteres als seus jardins sense els inconvenients associats al maracujà, els experts recomanen diverses alternatives que ofereixen beneficis similars amb menor impacte.

Els petits fruiters com nabius, gerds o mores poden conrear-se en espais reduïts, fins i tot en testos, aportant fruits rics en antioxidants sense els problemes d’invasivitat. Altres opcions com el kiwi nan o algunes varietats de vinya també ofereixen l’avantatge de ser enfiladisses sense resultar tan problemàtiques.

Per als qui valoren específicament les propietats nutricionals del maracujà, els especialistes recomanen considerar la seua adquisició en mercats i botigues especialitzades, evitant així els problemes associats al seu cultiu domèstic.

Què fer si ja tens una planta de maracujà?

Els propietaris que ja conreen aquesta espècie poden implementar algunes mesures per minimitzar els seus efectes negatius. La poda regular i controlada resulta fonamental per evitar que envaeixi espais no desitjats. Mantenir la planta dins d’estructures com enreixats o pèrgoles facilita el seu maneig i redueix la propagació descontrolada.

En casos on la planta s’hagi tornat immanejable, pot ser necessària l’eliminació completa de l’exemplar, incloent el seu sistema radicular, per prevenir rebrots. Aquesta tasca sol requerir intervenció professional, especialment quan la planta ha assolit grans dimensions.

Implicacions per a la biodiversitat local

Malgrat els inconvenients esmentats, alguns experts en ecologia assenyalen que la planta de maracujà pot tenir efectes positius en determinats contextos. En zones rurals allunyades d’habitatges, la seua capacitat per atreure pol·linitzadors pot beneficiar altres espècies vegetals de l’entorn.

Els estudis més recents suggereixen que l’equilibri entre els beneficis i riscos d’aquesta espècie depèn en gran manera del context específic de plantació i les característiques de l’entorn immediat, sent generalment desaconsellable en jardins domèstics convencionals, especialment aquells situats en urbanitzacions densament poblades.