L’AEMET ho confirma: l’estiu serà més calorós després de la cinquena primavera més plujosa des de 1961

Espanya es prepara per afrontar un estiu que, segons les dades ofertes per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), serà més calorós de l’habitual, especialment a la costa mediterrània i als arxipèlags. Aquest pronòstic arriba després d’una primavera que ha destacat per ser extraordinàriament plujosa, posicionant-se com la cinquena amb més precipitacions des de 1961 i la tercera més humida del segle XXI, principalment gràcies a les abundants pluges registrades durant el mes de març.

Rubén Del Campo, portaveu oficial de l’AEMET, ha presentat avui les característiques climàtiques de l’estació que acaba i les previsions per a l’estiu que començarà oficialment el proper 21 de juny. Segons ha explicat durant la roda de premsa, existeix una probabilitat propera al 70% que el trimestre estival presenti temperatures superiors al normal. A més, hi ha entre un 50% i un 70% de possibilitats que aquest estiu se situï entre el 20% dels més calorosos dels últims anys. "Estem davant de la nova normalitat, amb estius molt càlids", ha afirmat Del Camp, subratllant la tendència a l’alça de les temperatures en els últims anys.

Quant a les precipitacions esperades per a la temporada estival, el portaveu ha indicat que "no s’observa una tendència clara", recordant que l’estiu sol caracteritzar-se per ser una estació generalment seca al nostre país, encara que ocasionalment interrompuda per episodis tempestuosos.

Una primavera normal en temperatures però extraordinària en pluges

La primavera de 2024 ha registrat una temperatura mitjana a l’Espanya peninsular de 12,7 graus, la qual cosa suposa tot just 0,3 graus per sobre del valor normal per a aquesta estació. Malgrat la percepció popular d’haver estat una primavera fresca, les dades la situen com la divuitena més càlida des que van començar els registres el 1961, i la tretzena més càlida del segle XXI.

Del Camp ha assenyalat una dada reveladora: "Si aquesta primavera s’hagués registrat al segle XX, s’hauria considerat càlida, la qual cosa reflecteix com ha canviat el clima en les últimes dècades." Aquesta afirmació evidencia l’impacte del canvi climàtic al nostre país, on el que abans es considerava excepcional ara entra dins de la normalitat.

Per mesos, el març va ser molt fred, "el primer mes amb caràcter molt fred des de novembre de 2021", mentre que l’abril va resultar molt càlid, "compensant d’alguna manera al març". El maig, per la seua part, va presentar temperatures properes a la seua mitjana normal, encara que a finals de mes es va produir un episodi molt càlid que va establir rècords a deu observatoris de l’AEMET.

Distribució geogràfica de les temperatures primaverals

La distribució de les temperatures durant la primavera no ha estat homogènia a tot el territori nacional. El terç nord-oest de la península, el sud, l’est de Castella-la Manxa i el Llevant han experimentat un caràcter càlid, arribant a ser molt càlid en zones costaneres i en àrees de Galícia i Castella i Lleó. En la resta del país, les temperatures s’han mantingut dins dels valors normals, amb algunes zones on fins i tot ha estat freda.

Als arxipèlags, Balears ha registrat una primavera molt càlida, mentre que a les Canàries la situació ha variat considerablement segons l’illa, sent les més occidentals les que han experimentat temperatures més fredes.

Entre els valors extrems, destaquen els 40,7 graus registrats als aeroports de Còrdova i Sevilla, així com els 37,5 graus a Saragossa, tots ells rècords en les seues respectives sèries històriques. En l’extrem oposat, a mitjans de març es van assolir -7 graus al Port de Navacerrada i -6,2 graus a Molina d’Aragó.

Rècord històric de precipitacions al març

L’aspecte més destacable de la primavera ha estat, sens dubte, el seu caràcter extremadament humit. Amb una mitjana de 278,8 litres per metre quadrat a l’Espanya peninsular, el que representa un 151% del valor normal del trimestre (prenent com a referència el període 1991-2020), aquesta primavera s’ha posicionat com la cinquena més humida des de 1961 i la tercera del present segle, només per darrere de les de 2018 i 2013.

El caràcter humit o molt humit ha predominat a gairebé tota la península, a excepció d’algunes àrees del nord de Galícia i de Castella i Lleó, així com punts aïllats del nord-est peninsular i del Llevant, on les precipitacions han estat dins del normal o fins i tot per sota. Als arxipèlags, la primavera ha estat humida o normal, destacant zones molt humides a les illes més muntanyoses de les Canàries, on ha estat la setena primavera més humida des de 1961 i la segona del segle XXI, només superada per la de 2011.

El març ha estat el mes més extraordinari quant a precipitacions, amb 148,8 litres per metre quadrat sobre l’Espanya peninsular, el que suposa un 251% del valor normal. "Ha estat el tercer març més humit des de 1961, només per darrere de 2018 i 2013", ha explicat Del Camp, qui ha qualificat aquest mes com a "excepcional quant a rècords de precipitacions".

Registres històrics de pluja a nombroses localitats

Les pluges de març han batut rècords històrics a catorze estacions de la xarxa principal de l’AEMET. Entre els casos més cridaners es troba el Puerto de Navacerrada, on es van acumular 952 litres, polvoritzant el rècord anterior de 230 litres. A Madrid/Retiro es van registrar 418 litres, una quantitat propera al que sol ploure en un any complet i que supera àmpliament el màxim històric previ de 120 litres. Huelva, amb 339 litres, va triplicar el seu anterior registre màxim de 102 litres.

L’abril va continuar sent humit, amb un 111% del valor normal del mes, mentre que el maig va presentar precipitacions més conformes amb la mitjana, situant-se en el 90% del valor normal per a l’Espanya peninsular.

Què podem esperar d’un estiu més calorós del normal?

Davant de la previsió d’un estiu més càlid de l’habitual, convé recordar que les temperatures elevades poden tenir diversos impactes en la societat, l’economia i el medi ambient. L’augment del risc d’incendis forestals, un consum energètic més gran a causa de l’ús de sistemes de refrigeració, possibles afeccions a la salut pública i un increment en la demanda d’aigua són algunes de les conseqüències habituals durant els períodes estivals molt calorosos.

L’AEMET recomana estar atents a les actualitzacions de les previsions meteorològiques i als possibles avisos per altes temperatures que puguin emetre’s al llarg de l’estiu, especialment a les zones on s’espera que la calor sigui més intensa, com el vessant mediterrani i els arxipèlags.

Per què les primaveres són cada vegada més càlides a Espanya?

Les dades presentades per l’AEMET confirmen una tendència que els científics venen observant des de fa dècades: les primaveres a Espanya són cada vegada més càlides. Des dels anys 90, aquesta estació ha experimentat un escalfament progressiu, fins el punt que l’última primavera més freda del normal es va registrar el 2018. Aquest fenomen s’emmarca dins del context global del canvi climàtic, que està alterant els patrons estacionals a nombroses regions del planeta.