Un poble de Lleida és guardonat en un certamen estatal per tenir el segon millor cementiri de tot Espanya

El cementiri de Montornès de Segarra ha estat distingit com el segon millor d'Espanya en la IX edició del Concurs de Cementiris organitzat per l'empresa funerària Enalta. L'alcalde del municipi, Dionís Oña, va ser l'encarregat de recollir aquest important guardó que reconeix el valor patrimonial, històric i arquitectònic d'aquest recinte funerari lleidatà. El primer lloc en aquesta prestigiosa competició el va obtenir la Necròpolis del Cementiri Las Ruedas Pintia de Valladolid, deixant el recinte segarrenc en una destacada segona posició.

Un jurat format per experts del sector funerari i especialistes en art, història i medi ambient ha estat l'encarregat d'avaluar els cementiris participants en cinc categories diferents. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal conscienciar la societat sobre la riquesa patrimonial d'aquests espais, normalitzar la percepció de la mort com a part natural del cicle vital i potenciar-ne l'atractiu turístic, destacant el seu paper com a llocs de memòria col·lectiva fonamentals per a les comunitats locals.

Un tresor arquitectònic amb més de 125 anys d'història

El cementiri de Montornès de Segarra, catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, constitueix una joia modernista amb elements eclèctics construïda entre els anys 1895 i 1896. Situat estratègicament dalt d'un turó als afores del nucli urbà, aquest recinte destaca per la seva singular planta quadrada amb una torre a cada angle i una cinquena sobre la porta d'accés, configurant un perfil inconfusible en el paisatge segarrenc.

La seva arquitectura reflecteix l'eclecticisme característic de finals del segle XIX, combinant diversos estils arquitectònics. D'una banda, la portalada d'entrada presenta un arc apuntat d'inspiració gòtica, mentre que les torres exhibeixen cobertes a doble vessant que recorden les pagodes orientals, construïdes amb rajola i teula. Aquest diàleg estilístic converteix el cementiri en un exemple excepcional de l'arquitectura funerària catalana de l'època.

A l'interior, un camí central divideix simètricament l'espai conduint fins a la capella, l'element més emblemàtic del conjunt. La façana d'aquest temple funerari combina elements neoclàssics amb detalls neogòtics, especialment visibles al timpà. El seu interior, d'estil predominantment neogòtic, presenta arcs apuntats, volta de creueria i claus decorades amb motius vegetals. Als baixos de la capella s'hi troba el panteó de la família Balcells, promotora d'aquesta singular construcció.

El llegat de Josep Balcells

La història d'aquest singular cementiri està estretament vinculada a la figura de Josep Balcells, un fill il·lustre de Montornès de Segarra que va fer fortuna a l'Havana i que, en tornar a Catalunya, va ser diputat per Tarragona. Mogut pel desig de millorar el seu poble natal, Balcells va finançar diverses infraestructures, entre les quals destaquen les escoles locals i aquest cementiri.

L'any 1896 es van iniciar les obres del nou recinte funerari, sufragades per Joan Balcells i Cortada, seguint els plànols elaborats per l'arquitecte Torné de Cervera. Com a mostra del seu compromís amb els veïns, la família Balcells va regalar a cada família del poble una renglera de nínxols, un gest excepcional que reflecteix l'esperit filantròpic d'aquest mecenes segarrenc.

Aquest vincle entre la història familiar dels Balcells i el cementiri afegeix un valor immaterial al conjunt, consolidant-lo com un espai de memòria que transcendeix la seva funció original per convertir-se en un símbol d'identitat local i en un testimoni de la transformació social i econòmica de la Catalunya de finals del segle XIX.

Materials innovadors al servei de l'art funerari

Un dels aspectes més destacables del cementiri de Montornès de Segarra és l'ús innovador de materials que, en el moment de la seva construcció, representaven la modernitat arquitectònica. L'aplicació del ferro en elements estructurals com les columnes interiors, la utilització de la forja artística en la porta d'accés al recinte, o la incorporació del vidre en la porta d'entrada a la capella, exemplifiquen la voluntat d'incorporar les noves possibilitats tècniques i estètiques de l'època.

Aquesta combinació de tradició i modernitat converteix el cementiri en un exemplar únic dins el patrimoni funerari català, on les tècniques constructives tradicionals conviuen harmònicament amb materials i solucions arquitectòniques avantguardistes per al seu temps, configurant un conjunt de gran coherència estètica i notable valor artístic.