“Un acte de llibertat i de pau”

El febrer passat, el lleidatà Josep Mitjana va morir per l’acte mèdic de l’eutanàsia. La seua viuda, Concepció Canut, assenyala que la seua mort “va ser en un acte de llibertat i de pau”. En una entrevista, explica que “quan una decisió d’aquest calibre es pren lliurement i compartida molt de temps abans, el sentiment és de serenitat”. En el seu cas, el Josep va redactar davant de notari un Document de Voluntats Anticipades (DVA) el 2015. 

“Hi assenyalava que, si en el moment que s’hagi de consultar aquest document, està aprovada la llei d’eutanàsia i jo compleixo les condicions, vull que se m’apliqui”, assegura. Una determinació que el va acompanyar fins a l’últim sospir. En el seu cas, Canut assenyala que des de la primera petició fins a rebre la resposta definitiva per a l’eutanàsia van passar quatre mesos i mig, un temps d’espera i d’incertesa. 

Un retard que atribueixen al fet que el metge consultor va firmar un informe negatiu “sense conèixer ni venir a veure el malalt”. “Els dies passen, el malalt pateix i a més va coincidir amb les vacances de Nadal, tothom està de festa, menys el dolor i el sofriment del sol·licitant”, remarca. La primera sol·licitud escrita del Josep es va fer el passat 8 d’octubre i va morir per eutanàsia el 5 de febrer. En aquest procés també vol agrair el suport rebut per l’associació Dret a Morir Dignament, de la qual tots dos formen part des de fa temps. De fet, el Josep va ser un dels impulsors a Lleida d’aquesta entitat.

Així mateix, Canut ressalta la importància del DVA. “És essencial en casos en què el malalt no pot expressar la seua voluntat. El Josep estava lúcid i sabia molt bé el que volia quan parlava amb l’equip mèdic”, afegeix. Tanmateix, reivindica que “no em cansaré mai de recomanar la necessitat de fer el DVA, per la funció educativa que té de plantejar-nos seriosament pensar en la mort”. També recorda que el seu marit tenia molt clar que la seua decisió de morir per eutanàsia havia de ser pública. 

“L’experiència ens mostra que els malalts que decideixen morir i que fan pública aquesta decisió són els millors defensors de la llibertat i dels drets en l’etapa del final de la vida, per als altres”, constata. “El Josep era un home senzill, treballador i familiar, amb un sentit de l’humor que va conservar fins a l’últim moment. Valorava molt la llibertat”, explica Concepció Canut.

L’any passat, quatre persones van rebre la prestació d’ajuda a morir a les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i ho van sol·licitar set. Des de l’any 2021, l’han rebut un total de deu persones i l’han demanat vint-i-una.

n L’associació Dret a Morir Dignament va reclamar ahir una campanya institucional per informar sobre el dret a l’eutanàsia, així com més formació per als professionals sanitaris i agilitzar els terminis de la prestació perquè la resolució “no tardi més de trenta dies”, ja que en l’actualitat la mitjana és de set setmanes (49 dies). La presidenta de l’entitat, Cristina Vallès, va indicar que l’eutanàsia “s’està consolidant com un dret sanitari dins del sistema públic català” quatre anys després de l’aprovació de la llei. 

Tanmateix, va assegurar que existeixen factors a millorar com que es reforci la figura del referent, que la ciutadania conegui la informació de la mesura o que s’estableixin protocols clars sobre com actuar en centres públics i privats. Va detallar que una quarta part de les persones que sol·liciten l’eutanàsia se’ls denega i una altra quarta part, mor durant la tramitació. En referència als casos paralitzats als jutjats a petició dels pares dels afectats, des de l’associació van lamentar que aquestes persones “continuen tenint un dolor greu i irreversible i se’ls obliga a viure en contra de la seua voluntat”.