DIA
Esportistes a l’armari: Experts adverteixen que l’LGBTI-fòbia provoca en els esportistes la por de reconèixer la seua orientació sexual
Panteres Grogues és l’únic club català orientat al col·lectiu
El Fènix FC, el primer equip de futbol trans- Hugo Marlo (25 anys), futbolista, activista trans i cantant famós després del seu pas per Got Talent i La Voz, és un dels fundadors del Fènix, que ha competit a Quarta Catalana. “El món no està fet per a persones trans i el futbol és supermasclista”, explica. “Vam crear l’equip per tenir un espai segur, perquè tots hem patit transfòbia. Al món de l’esport costa molt parlar del que sents, així que al final ho ocultes.”
L’LGTBI-fòbia continua sense erradicar-se en una societat que es resisteix a deixar de ser retrògrada i intolerant, i afecta l’esport, en què els seus practicants tenen por de reconèixer la seua orientació sexual. És un armari que a poc a poc s’està obrint, que necessita referents i que tota la societat s’hi involucri per garantir tots els drets del col·lectiu.
Només volen practicar l’esport que els apassiona, com fan milions de persones arreu del món. Però els integrants del col·lectiu LGTBI+ pateixen insults, amenaces i agressions per part d’intolerants. Xavi Badia, tècnic del Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGBTI+ de Lleida (SAI), lamenta que “la principal conseqüència de la LGBTI-fòbia i la transfòbia és la por de sortir de l’armari. Els esportistes tenen por de fer pública la seua orientació sexual”, explica. “No s’ha avançat gaire en aquest sentit, hi ha homofòbia especialment en el futbol masculí. Hi ha molts discursos d’odi”, afegeix. “Nosaltres, des del SAI de Lleida intentem fer coses i entra en les nostres funcions lluitar contra les discriminacions, especialment al món de l’esport.”
A Barcelona, el 1994 va nàixer el club Panteres Grogues. “Donem cobertura al col·lectiu i defensem la pràctica esportiva amb tranquil·litat. Lluitem a nivell social per la conquesta dels nostres drets”, explica el seu president, Alberto Martín. “L’esport és masclista i misogin. Es considera una cosa d’homes i la testosterona és quelcom que fa molt mal.” Admet que les fòbies augmenten en els esports d’equip. “Sortir a córrer tu sol és més fàcil. El problema rau en els esports d’equip, on la base és la convivència. Si no pots reconèixer la teua orientació perquè tens por i saps que t’atacaran, deixes de fer esport. A Panteres Grogues ens trobem molta gent de 40 i 50 anys que ha tornat a practicar-l. Som l’únic club esportiu LGTBI+ de Catalunya i tenim 2.600 persones en 28 activitats, no només esportives”, afegeix. Sobre si les dones pateixen menys fòbia explica que “és una veritat enverinada. A les dones en l’esport no se les ha mirat mai i per això poden mostrar-se com són. La dona lesbiana pateix una doble fòbia, per ser dona i per ser lesbiana”. “Hi ha un masclisme imperant en la societat patriarcal que es constata en l’augment del discurs d’odi i es reprodueix en l’esport, especialment en els més masculinitzats, com el futbol. I gais i trans som els que més rebem”, conclou Xavi Badia.
L’LGTBI-fòbia en l’esport també té el seu dia
El 19 de febrer és, des del 2010, el Dia contra l’LGTBI-fòbia en l’Esport. Es va elegir en homenatge a Justin Fashanu, un futbolista del Norwich City anglès que el 1990 va explicar en una entrevista a The Sun la seua orientació sexual. Estrella futbolística d’1 milió de lliures: SOC GAI portava com a titular. A partir d’aquell moment va començar a patir insults, assetjament i violència homòfoba. El 1998 es va suïcidar.
Esportistes d’elit que són un referent
Experts en la defensa del col·lectiu consideren molt important que hi hagi referents dins de l’esport professional. I n’hi ha tant en individuals com d’equip, com és el cas de les tenistes Billie Jean King, Martina Navratilova, la futbolista Megan Rapinoe o les jugadores d’handbol Silvia Navarro i Marta Mangué. També s’han manifestat el nadador Ian Thorpe, el futbolista Jakub Jankto i el jugador de rugbi Gareth Thomas.
