La perillosa moda viral que promou prendre el sol sense protecció: dermatòlegs en alerta

Les xarxes socials s’han convertit en un aparador de consells de salut qüestionables que guanyen popularitat ràpidament entre usuaris de totes les edats. En els últims mesos, plataformes com TikTok han vist proliferar vídeos sobre la denominada "duresa solar", una tendència que està captant adeptes a un ritme alarmant, especialment entre joves que freqüenten platges i piscines i que busquen aconseguir un bronzejat més intens durant la temporada estival de 2025.

Aquesta perillosa moda sosté, sense fonament científic, que el sol no danya la pell naturalment, sinó que els problemes derivats de l’exposició solar es deuen únicament que la pell no està habituada a rebre radiació ultraviolada. Segons promouen aquests supòsits "experts" a les xarxes socials, la solució consistiria a exposar progressivament la pell al sol durant els mesos previs a l’estiu, amb l’objectiu final de poder prescindir completament del protector solar sense patir cremades, una afirmació que ha encès totes les alarmes entre la comunitat dermatològica espanyola.

La realitat és que aquesta pràctica representa un risc extrem per a la salut cutània, ja que es poden desencadenar diverses afeccions dermatològiques i, el més preocupant, augmentar significativament la probabilitat de desenvolupar càncer de pell a mitjà i llarg termini. Els especialistes subratllen que no existeix tal cosa com "acostumar" la pell al sol de manera segura sense protecció.

Conseqüències de l’exposició solar sense protecció

Els dermatòlegs alerten que les conseqüències d’aquesta prolongada exposició sense una adequada protecció solar poden ser devastadores per a la salut. Entre els efectes més immediats destaquen les cremades solars, que a més de resultar doloroses, constitueixen un dany cel·lular significatiu. A mitjà termini, aquesta pràctica accelera l’envelliment prematur de la pell, manifestant-se en forma d’arrugues, taques i pèrdua d’elasticitat cutània.

Tanmateix, el risc més greu rau en el dany acumulatiu que pateix l’ADN de les cèl·lules cutànies amb cada exposició no protegida. Aquest dany cel·lular pot derivar, anys després, en diferents tipus de càncer de pell, incloent el melanoma, una de les formes més agressives i potencialment mortals si no es detecta en fases primerenques.

Els estudis epidemiològics més recents, publicats a començaments de 2025 per la Societat Espanyola de Dermatologia, indiquen un preocupant augment del 23% en els diagnòstics de melanoma entre persones menors de 35 anys, respecte a la dècada anterior, un increment que els especialistes relacionen directament amb hàbits inadequats d’exposició solar.

Factors de risc i predisposició genètica

És important destacar que no totes les persones tenen la mateixa tolerància davant la radiació ultraviolada. Les persones amb fototips clars —rosses, pèl-roges, de pell clara i amb tendència a les pigues— que no es bronzegen i es cremen amb facilitat, presenten una menor tolerància natural al sol i, conseqüentment, una predisposició significativament més elevada a desenvolupar melanomes en comparació amb individus de pell més fosca.

Aquest factor genètic no pot modificar-se mitjançant la suposada "duresa solar", la qual cosa converteix aquesta pràctica en especialment perillosa per als qui presenten aquests fototips cutanis. Tanmateix, els especialistes insisteixen que, independentment del tipus de pell, totes les persones s’han de protegir adequadament del sol, ja que el dany acumulatiu afecta a tots els fototips, encara que amb diferents graus d’intensitat i manifestacions.

Mesures de protecció solar recomanades per experts

Davant de l’auge d’aquesta tendència, l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia ha llançat el maig de 2025 una campanya informativa recordant les mesures bàsiques per protegir-se correctament del sol. Entre les recomanacions principals destaquen:

Aplicar sempre protector solar amb factor de protecció adaptat al fototip, fins i tot en dies ennuvolats o durant activitats quotidianes a l’aire lliure. L’ús ha de ser generós i reaplicar-se cada dos hores o després del bany. És crucial evitar l’exposició solar durant les hores centrals del dia al ple estiu (generalment entre les 12:00 i les 16:00 hores) o quan l’índex UV és molt elevat.

A més de la protecció química mitjançant cremes, els especialistes recomanen complementar amb protecció física com barrets d’ala ampla, ulleres de sol homologades amb filtre UV i roba adequada. En aquest sentit, actualment existeixen peces específiques de protecció solar, fabricades amb teixits densos especials que redueixen significativament la penetració dels rajos ultraviolats, oferint una barrera molt més efectiva que les peces convencionals.

Aquestes peces tècniques resulten especialment recomanables per a nens durant les seues activitats a la platja i per a adults que practiquen esports a l’aire lliure durant períodes prolongats, com a senderisme, ciclisme o esports aquàtics.

Què és exactament la "durícia solar"?

La denominada "durícia solar" és un concepte pseudocientífic sense aval en la literatura mèdica especialitzada que ha guanyat popularitat a les xarxes socials. Es basa en l’errònia creença que la pell pot "entrenar-se per resistir la radiació solar sense patir danys, mitjançant exposicions graduals sense protecció."

Els seus promotors solen comparar aquest procés amb el desenvolupament de durícies a les mans després de treballs manuals repetitius, per això el terme "durícia". Però la fisiologia cutània davant la radiació ultraviolada funciona de manera completament diferent, i els mecanismes de defensa natural de la pell (com el bronzejat) mai arriben a proporcionar una protecció suficient contra els efectes nocius de la radiació.

De fet, el bronzejat en si mateix ja és un indicador de dany cel·lular i representa un mecanisme de defensa insuficient que la pell activa com a última barrera, però que no prevé el dany a l’ADN cel·lular. Els dermatòlegs insisteixen que no existeix tal cosa com un "bronzejat saludable" i que qualsevol canvi en la coloració de la pell a causa de l’exposició solar ja implica un cert nivell de dany cutani.

Per què s’ha tornat viral aquesta tendència?

L’èxit d’aquesta tendència en xarxes socials respon a diversos factors psicològics i culturals. D’una banda, existeix una persistent associació cultural entre el bronzejat i la percepció de salut, bellesa i estatus social. Per un altre, la promesa d’un mètode "natural" que permeti disfrutar del sol sense les "molèsties" d’aplicar protector solar resulta atractiva per a molts usuaris.

Addicionalment, l’algoritme de plataformes com TikTok tendeix a amplificar continguts controvertits o polèmics que generen debat i alta interacció, la qual cosa ha contribuït a la ràpida propagació d’aquests missatges potencialment nocius.

Els experts en comunicació sanitària assenyalen la importància de contrarestar aquestes tendències amb informació científicament rigorosa però accessible, utilitzant els mateixos canals on proliferen aquests continguts enganyosos per arribar eficaçment al públic objectiu, especialment adolescents i joves adults.