El SEPE ho confirma: a partir d’ara, es podrà cobrar l’atur en edat de jubilació si es compleix aquest requisit

El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha establert mecanismes per protegir econòmicament els treballadors que, havent assolit l’edat ordinària de jubilació, no compten amb el període de cotització necessari per accedir a una pensió contributiva. Aquesta mesura resulta crucial per a milers d’espanyols que es troben en els llimbs entre la vida laboral i la jubilació, permetent-los continuar percebent prestacions d’atur fins esgotar la seua durada.

A Espanya, actualment l’edat establerta per a la jubilació ordinària se situa en 65 anys per a aquells treballadors que acreditin 38 anys i 3 mesos o més de cotització. Aquesta xifra s’eleva fins els 66 anys i 8 mesos per als qui hagin cotitzat menys temps. Tanmateix, no tots els treballadors aconsegueixen acumular aquests períodes de cotització, la qual cosa podria deixar-los desprotegits econòmicament en arribar a l’esmentada edat.

Per donar resposta a aquesta problemàtica, el SEPE ha confirmat que les persones que arribin a l’edat ordinària de jubilació sense reunir els requisits necessaris per percebre una pensió contributiva podran continuar cobrant la seua prestació d’atur fins esgotar-la. Per a això, hauran de presentar un certificat expedit per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que acrediti aquesta situació.

Requisits per mantenir les prestacions després de l’edat de jubilació

El procediment establert pel SEPE per continuar percebent prestacions d’atur una vegada assolida l’edat ordinària de jubilació és relativament senzill, però requereix complir certs tràmits administratius. El principal requisit és demostrar documentalment que no es té dret a una pensió contributiva.

Tal com assenyala l’organisme públic, "hauràs de presentar una certificació expedida per l’Institut Nacional de la Seguretat Social" que acrediti la impossibilitat d’accedir a la jubilació contributiva. Aquest requisit no serà aplicable en casos de suspensió o reducció de jornada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), situació en què es mantenen automàticament les prestacions.

També es preveu la compatibilitat de la prestació d’atur amb l’edat ordinària de jubilació en uns altres dos suposats específics: quan es percep una pensió de jubilació parcial o quan es cobra una pensió de jubilació reconeguda per un sistema estranger, diferent de l’espanyol.

Diferències entre prestació contributiva i subsidi d’atur

És important destacar que les condicions varien segons el tipus d’ajuda que s’estigui percebent. En el cas de la prestació contributiva (el tradicional "atur"), la compatibilitat amb l’edat de jubilació depèn exclusivament de no reunir els requisits per a una pensió contributiva, sense més limitacions addicionals.

Tanmateix, quan parlem de subsidis d’atur, la situació canvia. A més de no tenir dret a una pensió contributiva, s’afegeix un requisit econòmic: la persona beneficiària ha de mancar de rendes pròpies mensuals superiors al 75% del Salario Mínimo Interprofesional, que el 2024 se situa en 1.134 euros mensuals (14 pagues anuals). Això significa que el límit de rendes s’estableix en 850,50 euros mensuals aproximadament.

El sistema de protecció per atur a Espanya

El Servei Públic d’Ocupació Estatal gestiona un ampli catàleg d’ajuts destinats a protegir les persones que es troben en situació d’atur o travessen dificultats econòmiques. La prestació més coneguda i utilitzada és la contributiva, popularment denominada "atur", que proporciona una cobertura temporal als qui han perdut la seua feina i han cotitzat prèviament.

Aquesta prestació contributiva pot complementar-se amb altres ajuts si es compleixen determinats requisits. Entre elles destaquen els subsidis d’atur, la Renda Activa d’Inserció (RAI) o el Subsidi Extraordinari per Atur (SET), cada un amb les seues pròpies particularitats i condicions d’accés.

Què passa amb els majors de 52 anys que perceben subsidis?

Els treballadors majors de 52 anys que perceben el subsidi d’atur han d’estar especialment atents a les seues obligacions, ja que l’incompliment de certs requisits pot suposar la pèrdua d’aquesta ajuda. Entre les principals obligacions destaquen: la renovació periòdica de la demanda d’ocupació, la participació en accions de formació o reinserció laboral, l’acceptació d’ofertes d’ocupació adequades i la comunicació de qualsevol canvi en la situació personal o familiar que pugui afectar el dret a percebre el subsidi.

Així mateix, aquests beneficiaris han d’informar sobre qualsevol variació en els seus ingressos, ja que superar el límit establert (75% del SMI) pot provocar la suspensió temporal o definitiva del subsidi. La Seguretat Social i el SEPE realitzen creus de dades periòdiques per verificar que els perceptors compleixen tots els requisits establerts.

Com afecta la jubilació parcial a les prestacions d’atur?

En el cas de treballadors que accedeixen a una jubilació parcial, compatibilitzant treball a temps parcial amb una pensió proporcional, el SEPE contempla la possibilitat de mantenir la prestació d’atur si posteriorment perden aquesta feina parcial. Aquesta situació requereix una anàlisi individualitzada, ja que dependrà de factors com el temps cotitzat, l’edat exacta del treballador i les bases reguladores que s’hagin generat.

Els experts en Seguretat Social recomanen sol·licitar cita prèvia en l’INSS o consultar amb els serveis d’orientació del SEPE per avaluar cada cas particular, ja que les casuístiques poden ser molt variades i la normativa sobre això és complexa.

Quines opcions tenen els qui no reuneixen requisits per a cap prestació?

Per a aquelles persones que assoleixen l’edat ordinària de jubilació sense dret a pensió contributiva i que, a més, han esgotat les prestacions i subsidis d’atur, existeixen altres opcions de protecció social. La principal és la jubilació no contributiva, gestionada per les comunitats autònomes, que proporciona una prestació econòmica, assistència medicofarmacèutica gratuïta i serveis socials complementaris a persones majors de 65 anys amb recursos econòmics insuficients.

També poden accedir a altres ajuts com el Ingreso Mínimo Vital (IMV) o prestacions autonòmiques similars, dissenyades per prevenir el risc de pobresa i exclusió social a les llars més vulnerables. Aquests ajuts requereixen complir requisits específics relacionats amb la renda i la situació familiar.

Els canvis en el sistema de pensions i prestacions d’atur establerts en les últimes reformes laborals han modificat significativament el panorama per als treballadors que s’aproximen a l’edat de jubilació, per la qual cosa és recomanable mantenir-se informat sobre els drets i opcions disponibles en cada situació particular.