La canícula arriba a Lleida amb temperatures extremes i cel serè: comença el període més calorós de l'estiu

La canícula arranca a Lleida amb temperatures extremes que es prolongaran durant un mes. El 15 de juliol de 2025 marca oficialment l’inici del període estadísticament més calorós de l’any, caracteritzat per termòmetres disparats, cel serè i escassetat de precipitacions fins mitjans d’agost.

Després del recent episodi de DANA, el panorama meteorològic ha experimentat un canvi radical amb la instal·lació d’una dorsal anticiclònica sobre la península. Aquest fenomen atmosfèric està intensificant l’estabilitat i afavorint un rescalfament progressiu que deixarà una setmana especialment sufocant en nombrosos punts del territori estatal, amb valors que superaran àmpliament els 40°C en diverses comunitats.

La situació es complica especialment al sud-oest peninsular, on les previsions apunten a màximes de fins 42°C a Extremadura i la vall del Guadalquivir. Els avisos per calor intensa afecten ja Madrid, Castella-la Manxa, Andalusia i altres regions, amb dimecres i dijous com a jornades més crítiques d’aquesta primera setmana canicular.

Què és exactament la canícula i per què passa?

La canícula constitueix el període en què es registren estadísticament les temperatures més elevades de l’any. A Espanya, aquest fenomen inclou tradicionalment des de mitjans de juliol fins mitjans d’agost, i no coincideix amb el solstici d’estiu perquè tant el terreny com les masses marítimes necessiten temps per acumular la calor fins assolir el seu màxim tèrmic.

El terme prové del llatí "canis" (gos) i fa referència a l’estrella Sirius de la constel·lació Canis Maior, coneguda com "l’abrasadora". En l’antiguitat, la seua aparició al firmament nocturn coincidia amb l’inici dels dies més tòrrids, encara que actualment aquesta correspondència astronòmica ja no es manté a causa dels canvis en la precessió terrestre.

Durant aquestes setmanes, la radiació solar manté una intensitat molt elevada, els dies continuen sent relativament llargs i les nits no permeten un descens tèrmic significatiu. Aquesta combinació afavoreix que la calor s’intensifiqui, especialment en zones interiors allunyades de la influència moderadora del mar.

15 de juliol: el dia més assolellat coincideix amb l’inici de la canícula

Una dada meteorològica rellevant és que l’inici de la canícula coincideix exactament amb el dia estadísticament més assolellat de l’any a Espanya. Segons els registres del període 1991-2020, recopilats a més de 70 estacions distribuïdes per tot el territori nacional, el 15 de juliol registra una mitjana de 10,8 hores de sol directe.

Encara que el solstici d’estiu (21 de juny) marca el moment amb més hores de llum teòrica, no és necessàriament el més lluminós en termes reals a causa de la presència de nuvolositat més gran. En canvi, a mitjans de juliol el cel serè és molt més freqüent, permetent que la radiació solar incideixi sense obstacles sobre la superfície terrestre.

Aquest fenomen no només incrementa la sensació tèrmica sinó que contribueix decisivament que els termòmetres assoleixin valors extrems, consolidant el 15 de juliol com a data clau al calendari climàtic espanyol per partida doble: inici oficial de la canícula i jornada amb més insolació efectiva.

Previsió meteorològica durant el període canicular

La canícula de 2025 es caracteritzarà per condicions meteorològiques extraordinàriament estables en la major part del territori. Durant les pròximes jornades predominarà el cel serè, encara que podrien formar-se núvols baixos i bancs de boira matinals en zones del nord i est peninsular.

En àrees muntanyoses del Pirineu o del sistema Ibèric podria desenvolupar-se alguna nuvolositat d’evolució diürna que ocasionalment desemboqui en xàfecs febles i molt localitzats. Tanmateix, el patró general serà d’ambient extremadament sec i calorós a pràcticament tot el país.

Les nits tampoc no oferiran massa alleujament. A nombroses localitats del centre, sud i litoral mediterrani, les temperatures mínimes no descendiran dels 22°C, la qual cosa es tradueix en nits tropicals i dificultats considerables per al descans nocturn, especialment en habitatges sense sistemes de climatització adequats.

Rècords històrics registrats durant la canícula a Espanya

La canícula ha estat històricament el període en què s’han registrat algunes de les temperatures més elevades mai mesurades a Espanya. El 23 de juliol de 1995 es van assolir 46,6°C a Sevilla i Còrdova, mentre que l’1 d’agost de 2003, els termòmetres de Badajoz van marcar 45°C.

Fins i tot en regions tradicionalment més fresques, com Astúries, s’han mesurat valors sorprenentment alts: 42°C a Amieva el 31 de juliol de 2013, constituint el rècord històric de la comunitat des que existeixen registres oficials.

Els meteoròlegs no descarten que durant la canícula de 2025 puguin batre’s nous rècords en algunes localitats, especialment tenint en compte la tendència a l’alça en les temperatures mitjanes que ve observant-se durant les últimes dècades com a conseqüència del canvi climàtic.

Fins quan durarà aquesta onada de calor?

Encara que el període canicular s’estén oficialment fins a mitjans d’agost, alguns models de predicció meteorològica apunten a un possible descens tèrmic a partir de divendres vinent. Aquest alleujament estaria provocat per l’entrada d’un tàlveg atlàntic que afectaria inicialment el vessant occidental de la península.

El descens de temperatures es notaria primer a Galícia, Astúries, Lleó i Portugal, estenent-se progressivament cap a l’interior durant el cap de setmana. No obstant, les regions mediterrànies, la vall de l’Ebre i el sud-est peninsular continuarien experimentant valors molt elevats, previsiblement per sobre dels 35°C.

Els experts assenyalen que, malgrat aquest possible alleujament temporal, la tendència general durant tota la canícula continuarà sent de calor intensa, amb probables repunts tèrmics al llarg de les properes setmanes fins mitjans d’agost.

Riscos per a la salut i recomanacions durant la canícula

Durant aquest període es multipliquen considerablement els riscos de patir cops de calor i deshidratació, especialment entre col·lectius vulnerables com persones grans, nens petits i pacients amb malalties cròniques. També augmenta significativament el perill d’incendis forestals a causa de la combinació d’altes temperatures, baixa humitat ambiental i vents secs.

Les autoritats sanitàries recomanen una sèrie de mesures bàsiques per protegir-se durant aquests dies de calor extrema:

- Hidratar-se freqüentment, fins i tot sense sentir set.

- Evitar sortir al carrer entre les 12:00 i les 19:00 hores.

- Romandre en llocs frescos i adequadament ventilats.

- Utilitzar roba lleugera, de colors clars, a més de protecció solar.

- Evitar activitats físiques intenses durant les hores centrals del dia.

- Extremar les precaucions en zones forestals i espais naturals.

Com afecta el canvi climàtic a la canícula?

Els científics han observat que, encara que la canícula és un fenomen estacional perfectament definit des de temps històrics, tant la seua durada com la seua intensitat estan experimentant modificacions significatives en les últimes dècades. En el context de l’escalfament global, els episodis de calor extrema són cada vegada més prolongats, més intensos i més freqüents.

Segons els models climàtics, aquests períodes caniculars continuaran agreujant-se al llarg de les pròximes dècades si no s’aconsegueix frenar la tendència actual d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Espanya, per la seua ubicació geogràfica, es considera una de les regions europees més vulnerables davant aquests canvis en els patrons tèrmics estivals.

Les projeccions indiquen que per a mitjans de segle la canícula podria estendre’s significativament, tant en durada com en àrea geogràfica afectada, amb valors tèrmics que superarien amb freqüència els actuals rècords històrics a nombroses localitats espanyoles.

Per què la canícula arriba després del solstici d’estiu?

Moltes persones es pregunten per què el període més calorós de l’any no coincideix amb el moment de més radiació solar (solstici d’estiu, 21 de juny). L’explicació rau en un fenomen conegut com a "inèrcia tèrmica", que afecta tant les masses terrestres com els oceans.

Després del solstici, la terra i especialment els mars necessiten diverses setmanes per acumular la calor rebuda durant els dies més llargs. Aquesta calor emmagatzemada s’allibera gradualment, assolint la seua màxima expressió a mitjans de juliol, quan comença oficialment la canícula.

Aquest desfasament entre la màxima radiació solar i el període més calorós pot variar lleugerament segons la ubicació geogràfica i les condicions climàtiques particulars de cada any, però generalment oscil·la entre tres i quatre setmanes en la major part de l’hemisferi nord.