Pasta fresca o pasta seca: quina és més saludable i quines són les millors marques segons l’OCU?
Descobreix les marques més ben valorades i consells per triar pasta saludable.
Diferents tipus de pasta.
La pasta és un aliment bàsic en milions de cases. Ja sigui en forma d’espaguetis, macarrons o raviolis, forma part de la dieta habitual tant per la seua versatilitat com per la seua accessibilitat. Tanmateix, no totes les pastes són iguals. Un recent informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) analitza en profunditat les diferències nutricionals i de qualitat entre la pasta fresca i la pasta seca, així com les millors marques disponibles als supermercats.
Quin tipus de pasta és més saludable: seca o fresca?
Una de les principals comparacions que realitza l’OCU en el seu estudi és entre la pasta fresca (com els raviolis, tortel·lini o tagliatelle refrigerats) i la pasta seca (els tradicionals espaguetis, macarrons o penne que es venen en envasos a temperatura ambient).
La conclusió és clara: la pasta seca és, en general, més saludable que la fresca, especialment si comparem varietats sense farcit. Això es deu, principalment, que la pasta seca té un contingut més alt en carbohidrats complexos i menys greixos. A més, les varietats integrals de pasta seca ofereixen una aportació de fibra més elevada, la qual cosa és positiu per a la salut intestinal i per al control dels nivells de sucre en sang.
En canvi, la pasta fresca –sobretot la farcida– sol contenir més greix i sal. Els farcits (formatge, carn, embotits, etc.) poden incrementar de forma significativa les calories del producte i disminuir el seu valor nutricional. A més, algunes marques utilitzen ingredients de baixa qualitat o excés d’additius per allargar la vida útil del producte.
No obstant, no tota la pasta fresca és igual. Algunes marques prèmium o d’elaboració artesanal tenen perfils nutricionals acceptables, però a un cost molt més gran. Segons l’OCU, si es busca una opció equilibrada i econòmica, la pasta seca continua sent la millor elecció per al dia a dia.
El rànquing de les millors marques
L’OCU ha analitzat un total de 30 marques de pasta disponibles en supermercats espanyols. Entre les variables estudiades es troben el contingut nutricional (greixos, sucres, sal, fibra), la qualitat dels ingredients, l’etiquetatge, el sabor i la relació qualitat-preu.
En la categoria de pasta seca
- Gall (espaguetis clàssics) – Molt bona puntuació per la seua composició 100% sèmola de blat dur, sense additius ni conservants. Bona textura després de la cocció.
- Barilla (integral) – Destaca pel seu alt contingut en fibra i el seu sabor. Apta per als qui busquen opcions més saludable.
- Carrefour Bio (espaguetis integrals) – Bona opció ecològica amb bon equilibri nutricional i preu accessible.
- Hisendat (macarrons) – Marca blanca de Mercadona que ofereix bona qualitat per un preu molt competitiu.
- De Cecco (espaguetis) – D’origen italià, destaca per la seua textura al denti i qualitat de blat.
En la categoria de pasta fresca farcida
- Granota (ravioli d’espinacs i ricotta) – Un dels farcits més equilibrats, encara que amb contingut moderat en sal.
- Italiamo (tortel·lini de Lidl) – Bona relació qualitat-preu i sabor acceptable, encara que conté més grassa.
- El Corte Inglés Selection (ravioli de bolets) – Excel·lent sabor, encara que el seu preu és més elevat.
L’OCU assenyala que moltes pastes fresques farcides superen el 15% de greix, una cosa que s’ha de tenir en compte si es pretén seguir una dieta equilibrada. A més, algunes contenen quantitats elevades de sal, la qual cosa no és recomanable en persones amb hipertensió.
Què mirar a l’etiqueta?
Més enllà de les marques, el consumidor ha de fer atenció a l’etiquetatge. L’OCU recomana fixar-se especialment en els següents aspectes:
- Llista d’ingredients: Com més curta i clara, millor. Evitar pastes amb conservants, colorants o ingredients de dubtosa calida.
- Tipus de blat: La sèmola de blat dur és la millor matèria primera per a pasta.
- Contingut en sal: No hauria de superar els 1,5 g per 100 g de producte.
- Contingut en greix: Especialment important en pasta fresca farcida. Les opcions amb menys de 10 g per 100 g són preferibles.
- Fibra: En pastes integrals ha de ser superior a 6 g per 100 g.
Recomanacions de consum
L’OCU insisteix que, si bé la pasta és una bona font d’energia, el seu consum ha de ser moderat i estar acompanyat de verdures, proteïnes magres i grasses saludables. La clàssica pasta amb salsa de tomata casolana i verdures saltejades continua sent una de les millors combinacions nutricionals.
En canvi, les preparacions amb nates, formatges fosos o embotits poden convertir un plat equilibrat en una bomba calòrica. També es recomana no abusar dels farcits carnis o de formatges grassos en pastes fresques.
I la pasta sense gluten?
L’estudi també analitza algunes pastes sense gluten dirigides a persones celíaques o amb intolerància. Encara que el seu preu és més elevat, algunes opcions ofereixen una qualitat acceptable. Tanmateix, d’altres presenten deficiències nutricionals o textures poc agradables. Les millors valorades en aquest apartat han estat les marques Schär i Gallo Sin Gluten.
El missatge de l’OCU: informació i moderació
Des de l’OCU insisteixen que no es tracta de demonitzar cap tipus de pasta, sinó d’oferir informació perquè el consumidor pugui prendre decisions més conscients. Tant la pasta seca com la fresca poden tenir cabuda en una dieta equilibrada si es trien bé les marques i s’acompanya d’ingredients saludables.
"El problema no és tant la pasta com la forma de consumir-la i la qualitat del producte. Elegir una pasta amb bons ingredients i cuinar-la amb verdures i proteïnes saludables pot ser perfectament part d’una dieta equilibrada", assenyala l’organització.
