El Codi Civil ho confirma: tens dret a arrencar branques d'arbres del teu veí en aquestes circumstàncies

Les normes de convivència no són només codis de comportament tàcits que cal respectar. La legislació recull en nombroses lleis aspectes que, a primera vista, resulten difícils d'imaginar en un text legal. Això passa, encara que sembli increïble, amb les plantes i arbres que plantem a les nostres cases i jardins.

La clau per entendre-ho és que la llei protegeix el dret dels ciutadans a mantenir cert espai lliure a les seves propietats, sense invasions des de l'exterior per objectes de tercers. I aquí s'inclouen les plantes i arbres que planten les comunitats o els veïns de manera individual, establint límits clars sobre el que es pot fer i el que no.

Els límits els marca ni més ni menys que el Codi Civil. En el seu article 591 (que es pot consultar en línia), una de les normes bàsiques del nostre sistema legislatiu adverteix que "no es podran plantar arbres a prop d'una propietat aliena excepte a la distància autoritzada per les ordenances o el costum del lloc, i, en el seu defecte, a la de dos metres de la línia divisòria si la plantació és d'arbres alts, i a la de 50 centímetres si són arbustos o arbres baixos".

Què pots fer si els arbres del veí envaeixen la teva propietat?

Si no es respecten aquestes distàncies mínimes, el Codi Civil permet prendre mesures al ciutadà afectat per aquesta infracció. El text fa referència a què, en aquests casos, "tot propietari té dret a demanar que s'arrenquin els arbres" que no compleixin amb la normativa establerta.

Quan les branques d'un arbre d'un veí o de la comunitat envaeixen la propietat d'un ciutadà, el Codi Civil li permet sol·licitar que es tallin. Específicament, l'habilita a demanar que es tallin les branques d'aquest arbre "en quant s'estenguin sobre la seva propietat", proporcionant així una eina legal per defensar l'espai propi.

La situació canvia quan són les arrels de l'arbre les que envaeixen la propietat d'un ciutadà. En aquest cas, la llei li permet anar un pas més enllà, fins i tot actuar directament pel seu compte i sense necessitat de demanar-ho a ningú: "Si fossin les arrels dels arbres veïns les que s'estenguessin en sòl d'un altre, el propietari del sòl on s'introdueixin podrà tallar-les per si mateix dins de la seva propietat".

Arbres mitgers i excepcions contemplades a la normativa

Finalment, i no menys important, el Codi Civil adverteix que "els arbres existents en una tanca viva mitgera es presumeixen també mitgers, i qualsevol dels propietaris té dret a exigir el seu enderrocament". Aquest aspecte de la llei reforça el principi d'equitat entre veïns quan es tracta d'elements compartits.

Només queden fora d'aquesta normativa els arbres que serveixen de fites, "els quals no es podran arrencar sinó de comú acord entre els confrontants". Aquesta excepció té sentit ja que aquests arbres compleixen una funció específica de delimitació territorial reconeguda per ambdues parts.

La importància de conèixer els drets sobre la propietat

Conèixer aquests drets és fonamental per a qualsevol propietari. Molts conflictes veïnals sorgeixen precisament per desconeixement de la normativa aplicable en aquests casos. El Codi Civil, una norma amb més de cent anys d'antiguitat, segueix proporcionant solucions pràctiques a problemes quotidians de convivència.

Cal destacar que, tot i que la llei atorga aquests drets als propietaris, sempre és recomanable intentar resoldre aquests assumptes de manera amistosa abans de recórrer a mesures més dràstiques. Una comunicació efectiva amb el veí pot evitar conflictes innecessaris i contribuir a una millor convivència comunitària.

Què fer abans de tallar branques o arrels del veí?

Abans de procedir a tallar branques o arrels, és aconsellable documentar la situació amb fotografies i, si és possible, notificar per escrit al veí sobre el problema. Aquesta documentació pot ser útil en cas que el conflicte acabi en una reclamació formal o judicial.

També és important consultar les ordenances municipals específiques de cada localitat, ja que poden establir requisits addicionals o més restrictius que els contemplats al Codi Civil. Algunes poblacions tenen normatives específiques per a la protecció d'espècies vegetals concretes o per a zones amb característiques especials.