Perseids 2025: quan i com veure la millor pluja d’estrelles de l’any a Lleida

La pluja de meteors dels Perseids de 2025 sol ser un dels esdeveniments astronòmics més destacats de l’any. Aquest fenomen celeste, visible des del 17 de juliol fins el 24 d’agost, arribarà al seu punt màxim el proper 12 d’agost a les 13:15 GMT, quan es podran observar fins 100 meteors per hora. No obstant, els aficionats a l’astronomia s’hauran d’enfrontar a un desafiament addicional: la presència d’una Lluna minvant il·luminada al 90%, que podria dificultar la visibilitat dels meteors més febles.

Els Perseids, conegudes popularment com "llàgrimes de Sant Llorenç" en la tradició catòlica, són un dels espectacles celestes més esperats cada any. Aquest fenomen es produeix quan la Terra travessa els residus deixats pel cometa 109P/Swift-Tuttle/Swift-Tuttle, que només s’atansa al nostre planeta cada 133 anys, encara que la seua empremta de pols i petites partícules roman en la nostra òrbita. Per al 2025, els experts recomanen buscar ubicacions allunyades de la contaminació lluminosa i utilitzar estratègies per minimitzar l’efecte de la llum lunar, com situar-se a l’ombra d’elements naturals o edificis.

Quan i on observar els Perseids el 2025

El període d’activitat dels Perseids inclou des del 17 de juliol fins el 24 d’agost de 2025, encara que el moment òptim per a la seua observació serà durant la nit de l’11 al 12 d’agost (per a zones horàries a l’oest de GMT) i del 12 al 13 d’agost (per a zones a l’est de GMT). Els experts recomanen concentrar l’observació en les hores prèvies a trenc d’alba, quan el cel sol ser més fosc i el radiant -punt del que semblen emanar els meteors- es troba més alt.

Els Perseids són particularment visibles des de les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, on el radiant s’eleva considerablement al cel al voltant de les 22:30 hora local. Desafortunadament, aquest espectacle celeste a penes no pot observar-se des de la major part de l’hemisferi sud o des de latituds superiors als 60° nord, a causa de la posició del radiant en la volta celeste.

Consells pràctics per a una observació òptima

Per disfrutar al màxim d’aquest fenomen astronòmic, els experts recomanen una sèrie de pautes que maximitzaran les possibilitats d’observar nombrosos meteors. En primer lloc, és fonamental buscar un lloc allunyat de la contaminació lluminosa de les ciutats, preferiblement en zones elevades on la boirina i els núvols quedin per sota de l’observador. Per a 2025, atesa la presència de la Lluna brillant, resulta especialment important situar-se en zones on algun element natural o construcció bloquegi la llum lunar. 

Les aplicacions astronòmiques poden ser eines valuoses per determinar la posició exacta del radiant i planificar l’observació. Aquests programes ofereixen calendaris específics d’esdeveniments astronòmics i mapes interactius del cel que faciliten la localització de constel·lacions i altres punts de referència.

És aconsellable dedicar almenys una hora a l’observació, utilitzant una gandula o estoreta per mantenir una posició còmoda que permeti incloure la major part del cel. Els experts recomanen evitar mirar directament al radiant o a l’horitzó, concentrant-se a les zones intermèdies del cel on els meteors són més visibles i prolongats.

Què evitar durant l’observació dels Perseids

Tan important com seguir les recomanacions és evitar certs errors comuns que poden arruïnar l’experiència. Entre ells, destaca la utilització de llanternes o fonts de llum brillant que impedeixen l’adaptació dels ulls a la foscor. Al seu lloc, es recomana fer servir llanternes amb filtre roig, que preserven la visió nocturna mentre permeten desplaçar-se amb seguretat.

Un altre error habitual és mantenir la mirada fixa cap al cel de forma continuada durant llargs períodes. Els especialistes aconsellen realitzar descansos de 10-15 minuts per evitar la fatiga visual i mantenir la concentració. Així mateix, és important no centrar exclusivament l’atenció en el radiant, ja que els meteors que apareixen en aquesta zona solen veure’s com llampecs curts, mentre que els que s’allunyen d’aquest punt tracen línies més llargues i espectaculars.

L’origen astronòmic dels Perseids

Els Perseids deuen el seu nom a la constel·lació de Perseu, des d’on semblen originar-se tots els meteors d’aquesta pluja. Aquest fenomen es produeix quan la Terra travessa l'empremta de residus deixada pel cometa 109P/Swift-Tuttle/Swift-Tuttle, un cos celeste amb un període orbital de 133 anys que va realitzar el seu últim acostament al nostre planeta el 1992 i el pròxim pas dels quals s’espera per a 2126.

Encara que en algun moment es va especular amb la possibilitat d’una col·lisió entre aquest cometa i la Terra, els càlculs astronòmics més recents han descartat aquesta amenaça. Els meteors que observem durant els Perseids són, en realitat, petites partícules de pols i gel que es desintegren en entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre, generant les característiques línies lluminoses que coneixem com "estrelles fugaces".

La tradició de Sant Llorenç i els Perseids

El màxim d’activitat dels Perseids coincideix aproximadament amb la festivitat de Sant Llorenç, un màrtir cristià executat el 10 d’agost de l’any 258 dC. Segons la tradició, Llorenç va ser rostit viu en una graella, mostrant un extraordinari valor durant el seu suplici, fins el punt de suggerir els seus botxins que el giressin perquè ja estava "fet" d’una banda.

Aquesta coincidència temporal ha donat lloc que, en algunes regions amb tradició catòlica, els meteors dels Perseids siguin coneguts popularment com "les llàgrimes de Sant Llorenç", establint una connexió simbòlica entre el foc del martiri i les línies incandescents que solquen el cel en aquestes dates.

Què són realment els meteors?

Els meteors que formen les pluges com els Perseids són petites partícules de matèria còsmica, principalment compostes de pols i gel, que es desprenen d'estels o, en casos excepcionals, d’asteroides. En ingressar en l’atmosfera terrestre a velocitats que poden superar els 200.000 quilòmetres per hora, aquestes partícules s’escalfen per fricció amb l’aire i es vaporitzen, generant les característiques línies lluminoses.

A diferència del que sol pensar-se, la majoria dels meteors són molt petits, com un gra de sorra o una petita pedra. Només en casos excepcionals, quan es tracta de fragments més grans, poden arribar a la superfície terrestre sense desintegrar-se completament i llavors reben el nom de meteorits.

Com afecta la contaminació lluminosa a l’observació de meteors?

La contaminació lluminosa procedent de nuclis urbans, infraestructures i altres fonts artificials constitueix un dels principals obstacles per a l’observació astronòmica en general, i de les pluges de meteors en particular. En zones urbanes amb alta contaminació lluminosa, el nombre de meteors visibles pot reduir-se fins a deu vegades respecte a l’observable en condicions ideals.

Aquest fenomen es deu al fet que la llum artificial dispersa en l’atmosfera redueix el contrast entre el fons del cel i els meteors, fent que només els més brillants resultin visibles. Per això, per a una observació òptima, és imprescindible desplaçar-se a zones rurals allunyades de ciutats o, millor encara, a àrees naturals protegides que compten amb cel certificat per la seua qualitat astronòmica.

Per què els Perseids són una de les pluges de meteors més populars?

Els Perseids han conquerit el favor del públic per una combinació de factors que les fan especialment atractives. En primer lloc, la seua elevada taxa horària zenital de fins a 100 meteors les situa entre les pluges més prolífiques de l’any. A més, la seua aparició durant l’estiu (a l’hemisferi nord) afavoreix les condicions d’observació, amb temperatures agradables que permeten romandre a l’aire lliure durant hores sense necessitat d’equipament especial.