L’abús verbal infantil té un impacte similar al físic en la salut mental posterior

Els efectes de l’abús verbal durant la infància poden no ser evidents immediatament, però tenen un impacte similar a l’abús físic en la salut mental posterior, quan ja s’és adult.

Un estudi intergeneracional que publica BMJ va analitzar dades de set investigacions en què van participar més de 20.000 persones del Regne Unit i que incloïa cohorts de naixement des de 1950.

Encara que durant aquell llarg període l’abús físic infantil es va reduir a la meitat, el verbal va augmentar. La prevalença del primer va disminuir la meitat, passant del voltant del 20 % entre els nascuts entre 1950 i 1979 al 10 % el 2000 o després.

Tanmateix, la prevalença de l’abús verbal va augmentar del 12 % abans de 1950 al voltant del 20 % des de 2000, indica la investigació coordinada per la Universidad John Moores de Liverpool (Regne Unit).

A nivell mundial, s’estima que un de cada sis nens pateix abusos físics per part dels seus familiars i cuidadors, mentre el maltractament verbal, una font d’estrès tòxic que pot afectar el desenvolupament neurobiològic del menor, n’afectaria un de cada tres.

Malgrat la seua alta prevalença, les polítiques i iniciatives per prevenir la violència contra els nens tendeixen a centrar-se en l’abús físic, passant per alt sovint l’impacte potencial del verbal, segons els investigadors.

L’anàlisi de les dades va mostrar que haver patit abusos físics o verbals durant la infància s’associava de forma independent amb un augment significatiu similar (52 % i 64 %, respectivament) en la probabilitat de tenir un benestar mental sota en l’edat adulta.

Aquesta probabilitat es duplicava amb escreix si la persona havia patit ambdós tipus d’abús, en comparació amb no haver estat exposat a cap d’ells, va assenyalar BMJ.

Fins i tot quan l’abús físic formava part de les experiències infantils, aquells que també havien patit abús verbal s’enfrontaven a un risc addicional, amb un augment de la prevalença de baix benestar mental del 16 % sense abús al 22,5 % (només físic), 24 % (només verbal) i 29 % (físic i verbal).

Les persones nascudes l’any 2000 o després tenien més probabilitats de presentar tots els components individuals de malestar mental, així com un malestar mental generalitzat.

Els homes eren més propensos a declarar que mai o rares vegades se sentien optimistes, útils o propers a altres persones, mentre que les dones ho eren a dir que mai o rares vegades no se sentien relaxades.

Els autors van recordar que es tracta d’un estudi observacional, que no pot establir una relació de causa i efecte, a més, es va basar en el record retrospectiu i la denúncia d’abusos verbals i físics, per la qual cosa poden haver-se introduït imprecisions.

Tampoc no van poder mesurar la gravetat de cap dels dos tipus d’abús, l’edat a què es va produir ni la durada del mateix, factors que, segons suggereixen, podrien ser molt influents.

No obstant, l’equip va indicar que l’abús verbal pot no manifestar-se de forma immediata de manera que cridi l’atenció dels testimonis, els metges o altres persones que presten serveis de suport, però alguns efectes poden ser igual de perjudicials o prolongats.