OBITUARI
Mor Marta Roigé, regidora de l'ajuntament de Lleida entre 1983 i 1991
Va ser vicepresidenta de la Diputació en aquell període. Dirigent d’Alianza Popular i del PP, del qual se’n va anar el 1992, i líder veïnal
Roigé, quan era líder veïnal.
Marta Roigé Mostany, que va ser edil de la Paeria de Lleida per Aliança Popular (AP) i diputada provincial i vicepresidenta de la Diputació entre 1983 i 1991, va morir aquest dimarts als 84 anys d’edat. Roigé va començar la seua singladura política a la dècada dels seixanta a la Secció Femenina de la Falange.
Va ser elegida regidora a les segones municipals després de la restauració de la democràcia formant part de la llista d’Aliança Popular, quan aquest partit va obtenir cinc edils. El seu protagonisme va ser més gran en el següent mandat, quan el partit només va obtenir dos seients a la Paeria (era la número dos de la llista després de Carlos Gómez Estopiñán), que van ser decisius per desbancar Antoni Siurana de l’alcaldia en favor del convergent Manuel Oronich, després d’un pacte amb CiU i el Grup Freixes pel qual va passar a ser la regidora responsable de l’àrea de serveis socials. El pacte va saltar pels aires a començaments del 1989 i el 28 d’abril Siurana recuperava l’alcaldia gràcies a una moció de censura que va tirar endavant pel suport de dos díscols de CiU i el Grup Freixes i amb un vot addicional que mai no s’ha arribat a identificar, malgrat que molts van apuntar a Gómez Estopiñán.
Aquell mateix any, AP havia passat a ser el PP, i Roigé n’era la presidenta a Lleida. No obstant, al congrés provincial celebrat l’estiu del 1990 va ser desbancada per José Ignacio Llorens. A partir de llavors, va marcar distàncies amb el partit fins a donar-se de baixa el 1992.
Acció social
Posteriorment es va afiliar a CDC, tot i que es va mantenir en un segon pla i va centrar la tasca pública en diverses entitats socials. Una era l’associació de veïns de l’avinguda del Segre –era veïna del barri–, que va presidir entre mitjans dels noranta i el 2010, a més de formar part de la junta de la Federació de Veïns. Una altra, el Centro Galego, del qual va ser vocal de la junta des del 1991, i va participar activament a l’Associació de Moros i Cristians, els Amics de la Seu Vella i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
