Els municipis més pobres tenen més bars amb escurabutxaques: "aquestes màquines són la tempesta perfecta"
Un metge psiquiatre assegura que "la situació econòmica de la persona influeix molt en l'addicció"

Imatge d'una màquina escurabutxaques, un exemple de joc d'atzar.
Catalunya tenia una mica més de 28.000 màquines escurabutxaques instal·lades en establiments d’hostaleria, segons dades de 2024 del Departament d'Economia i Finances. L’oferta segueix per sota d’abans de la pandèmia i van baixant els establiments on se’n poden trobar, però, així i tot, hi ha encara un terç dels bars i restaurants del país amb almenys una d’aquestes màquines. I als municipis amb rendes per sota de la mitjana l’oferta és un 40% superior a la dels municipis de més de 1.000 habitants més benestants. El metge psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt en l'addicció" a les màquines, i lamenta la manca de “restriccions” ni controls en l’hostaleria.
“Les màquines escurabutxaques són la tempesta perfecta" per a les persones amb problemes d’addicció al joc, afirma Fàbregas. El psiquiatre recorda que, sovint, darrere del joc problemàtic hi ha situacions de conducta impulsiva i incapacitat de dominar els estímuls i el desig. Per això lamenta que l’accés lliure en locals de restauració “és molt potent, sense restricció ni control” i que per això “les recaigudes són molt altes” entre les persones amb problemes d’addicció. “Hi poden jugar persones que no tenen l’edat o que reconeixen problemes amb la ludopatia”, remarca el doctor.
Fàbregas dirigeix un centre d’investigació i tractament d’addiccions a Dosrius, des d’on explica a l’ACN que la ludopatia és la principal de les addiccions comportamentals que tracten. Tot i que celebra que el nombre d’establiments amb màquines recreatives va a la baixa, considera que “la xifra segueix sent estratosfèrica”.
28.150 màquines instal·lades en 15.502 establiments
Les dades obtingudes per l’ACN a través d’una sol·licitud d’informació pública al departament d’Economia i Finances xifren en 15.502 els bars i restaurants amb màquines escurabutxaques l’any 2024, que són el 33,6% dels establiments amb llicència per tenir-ne. Per tant, es pot jugar a jocs d’atzar amb premi limitat en 1 de cada 3 d’aquests locals de restauració de Catalunya. Un percentatge elevat que, tanmateix, fa 10 anys ho era molt més: es podia jugar en un 44% dels establiments, és a dir, en 19.042 locals.
Pel que fa al nombre de màquines, a 31 de desembre de 2024 hi ha registrades 28.150 màquines instal·lades (més gairebé 4.000 més en situació de ‘suspensió temporal’, i 168 d’embargades), que són unes 3.000 menys (un 10% menys) que les instal·lades ara fa una dècada.
Menys bars “de barri” i més joc en línia, possibles explicacions
Segons l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció de locals i de màquines respon a una progressiva transformació del sector de la restauració, és a dir, a la proliferació d’establiments especialitzats (cafeteries, vinoteques, exemplifica) en detriment dels “bars de barri”, aquells on més habitualment s’instal·len aquest tipus de dispositius.
I això que, com recorda el president de l’entitat Carlos Duelo, les màquines segueixen sent “una peça important dins de l’economia d’aquests establiments. “Si no és el salari d’un cambrer, almenys cobreix moltes de les despeses que ha de cobrir l’establiment”, estima el portaveu.
Tant Duelo com Fàbregas apunten també a l’auge del joc en línia, tant entre els joves com en altres capes de la societat, per ajudar a entendre el lleuger retrocés del joc presencial en locals de restauració.
Més incidència en entorns amb menys renda
Dos de cada tres municipis catalans tenen algun establiment amb almenys una màquina escurabutxaques. Això són 600 municipis, de totes dimensions i repartits per tota la geografia catalana.