Avís de la Seguretat Social: aquests són els límits de temps per a les baixes laborals
La institució endureix els criteris d’incapacitat temporal davant de l’augment del 78,5% en la despesa, que ja assoleix els 15.000 milions d’euros
Empleados en una oficina.
La Seguretat Social ha implementat recentment un nou marc regulatori sobre incapacitats temporals que defineix amb més precisió el temps màxim que els treballadors poden romandre de baixa laboral a Espanya. Aquesta mesura es produeix com a resposta directa al notable increment de la despesa pública destinada a cobrir aquestes prestacions, tant per malaltia comuna com per accident laboral, que està generant una important pressió sobre el sistema.
Segons revela l’informe oficial publicat pel Banc d’Espanya el passat 20 de maig de 2025, el desemborsament per baixes laborals ha crescut un 78,5% des del 2019, assolint la significativa xifra de 15.000 milions d’euros. Aquesta suma representa actualment l’1% del PIB nacional, situant Espanya entre els països de la Unió Europea amb més inversió en aquesta partida, juntament amb Països Baixos, Alemanya i Suècia.
Les dades d’absentisme laboral també resulten preocupants. Un estudi elaborat per Randstad a començaments d’aquest 2025 va revelar que més d’1,4 milions de persones van faltar diàriament al seu lloc de treball durant el 2024. El més alarmant és que un de cada cinc treballadors ho feia sense comptar amb una incapacitat temporal oficialment reconeguda, el que ha motivat l’administració a intervenir en l’assumpte.
Les noves mesures sobre incapacitats temporals
Davant d’aquest panorama, la Seguretat Social ha decidit aprovar una sèrie de modificacions orientades a establir criteris més exhaustius per a la concessió de baixes laborals. Aquestes noves directrius busquen garantir que les incapacitats temporals s’ajustin realment a situacions que impedeixin el desenvolupament normal de l’activitat laboral, evitant així possibles abusos del sistema.
L’objectiu principal d’aquestes mesures és aconseguir un equilibri entre la protecció necessària per als treballadors que realment no poden exercir les seues funcions per motius de salut i la sostenibilitat econòmica del sistema de prestacions per incapacitat temporal, que actualment suposa una càrrega considerable per a l’economia espanyola.
