Espera de més de quatre anys per accedir a una residència

El temps d’espera per poder accedir a una plaça de residència pot superar els quatre anys a la capital del Segrià. Així consta al cercador de centres residencials del departament de Drets Socials i Inclusió. Tanmateix, altres centres tenen una espera inferior, d’alguns mesos, sobretot en zones rurals. El 2023, més de 600 padrins esperaven poder accedir a una plaça residencial a les comarques lleidatanes.

Per la seua banda, el Govern va aprovar ahir una pròrroga per allargar un any el procés d’acreditació que han de passar les entitats proveïdors de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. Així, les entitats i empreses de l’àmbit social tindran fins a l’octubre del 2026 per demostrar que compleixen els estàndards de qualitat necessaris per tenir places públiques finançades per la Generalitat. La conselleria reconeix la complexitat del procés i dona més temps per adaptar-se al decret 69/2020 d’acreditació, concert social i gestió, però es manté ferm en el seu compromís amb la qualitat dels serveis públics, tant els de gestió directa com els que reben algun tipus de finançament per part de l’administració.

Per poder facilitar l’adaptació dels equipaments, els departaments de Drets Socials i Economia han posat a disposició de les entitats una línia de préstecs bonificats de 50 milions d’euros. Així mateix, el Govern va insistir que continua creant places en el sistema de serveis socials i que manté el seu compromís d’obrir-ne 6.000 aquesta legislatura.

Els serveis afectats pel procés d’acreditació són centres residencials, d’atenció diürna i de suport per a gent gran, amb dependència, amb discapacitat, amb malaltia mental, amb drogodependències o amb VIH/sida, que disposen o volen disposar de places concertades per l’administració pública.

Si no compleixen, s’estudiarà la possibilitat d’altres usos socials

La Generalitat va remarcar aquest dimarts que el procés d’acreditació inclourà nou aspectes: carta de serveis i compromisos amb els usuaris; protocol d’acollida, estada i baixa del servei; model d’expedient d’atenció personalitzada; estàndards de qualitat en l’organització i el personal; presentació dels comptes anuals; compliment de la normativa; pla d’autoprotecció i de manteniment de les instal·lacions, i protocol de neteja. Per als centres que no puguin adaptar-se, s’estudiarà la possibilitat d’altres usos socials. A més, la conselleria de Drets Socials va insistir que cap persona no quedarà desatesa i continuarà rebent el servei a la mateixa plaça o se’n buscarà una altra de manera consensuada “causant les mínimes molèsties possibles”.