Obesitat: identifiquen un mecanisme per tractar-la sense reduir la ingesta

Un equip internacional de científics liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona ha descobert un mecanisme prometedor per combatre l’obesitat sense necessitat de reduir la ingesta calòrica. La troballa, publicada recentment a la prestigiosa revista 'Nature Communications', se centra en l’activació del teixit adipós bru mitjançant la proteïna neuritina 1, oferint una aproximació completament innovadora davant els tractaments actuals.

Segons els resultats de l’estudi, la neuritina 1 —una proteïna anteriorment associada principalment amb el sistema nerviós— exerceix un paper crucial en el teixit adipós bru, on funciona com un potent activador de la despesa energètica i la salut metabòlica. A diferència dels medicaments actuals contra l’obesitat que actuen suprimint la gana, aquest nou enfocament augmenta directament la crema de calories sense afectar el consum d’aliments.

"A l’augmentar els nivells de neuritina 1 específicament en el greix bru, observem que els animals cremaven més energia, la qual cosa ha ajudat a prevenir l’acumulació de greix," ha explicat el doctor Antonio Zorzano, colíder del treball, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CIBERDEM, destacant el potencial transformador d’aquest descobriment per al tractament d’una malaltia que afecta milions de persones a Espanya.

Com funciona la neuritina 1 en l’organisme

El mecanisme d’acció de la neuritina 1 es basa en la seua capacitat per estimular la termogènesi, un procés mitjançant el qual el teixit adipós bru crema energia per generar calor. Aquest tipus especialitzat de greix, a diferència del greix blanc que emmagatzema calories, està dissenyat específicament per dissipar energia, especialment en resposta a temperatures fredes.

Per activar aquest mecanisme, els investigadors van utilitzar un vector viral que promou la sobreexpressió de la neuritina 1 exclusivament a les cèl·lules grasses termogèniques. Els resultats van ser notables: es va produir un augment sostingut de l’activitat metabòlica sense afectar el consum d’aliments ni l’activitat física dels animals estudiats, la qual cosa representa un avantatge significatiu davant altres abordatges terapèutics.

La codirectora de la investigació de l’IRB Barcelona, Manuela Sánchez-Feutrie, ha subratllat que "aquestes troballes apunten a la neuritina 1 com un candidat terapèutic prometedor per tractar l’obesitat i les seues afeccions associades, com la diabetis tipus 2 i la malaltia del fetge gras, a través d’un mecanisme que difereix dels enfocaments actuals".

Beneficis més enllà de la reducció de pes

Els experiments han demostrat que aquest impuls metabòlic no només contribueix a reduir l’augment de pes, sinó que també genera millores significatives en altres indicadors de salut metabòlica. Entre els efectes positius observats destaquen una millor sensibilitat a la insulina i una menor inflamació hepàtica, fins i tot en animals alimentats amb dietes hipercalòriques.

A més, dades genètiques en humans han mostrat una correlació entre la neuritina 1 i la susceptibilitat a l’obesitat, la qual cosa reforça la possible rellevància clínica del descobriment. Això suggereix que el mecanisme podria ser aplicable també al tractament de l’obesitat en persones, tot i que encara es requereixen estudis addicionals per confirmar-ho.

El professor Rubén Cereijo Téllez, del departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia a la Universitat de Barcelona, ha destacat que recents estudis en humans han demostrat que les persones amb més quantitat de teixit adipós marró tenen un menor risc de desenvolupar diabetis tipus 2 o malalties cardiovasculars, la qual cosa recolza l’enfocament terapèutic proposat.

Comunicació entre teixits adiposos: una nova frontera

Un dels aspectes més innovadors revelats per aquesta investigació és la possible comunicació entre diferents tipus de teixit adipós. Segons Cereijo, és "especialment interessant" la possibilitat que existeixi un diàleg entre el teixit adipós marró i el blanc, en el qual "el marró dona al blanc l’ordre" de mobilitzar les seues reserves per ser cremades.

Aquest procés podria contribuir no només a reduir el pes corporal, sinó també a disminuir els nivells de lípids i sucre en sang, ajudant així a prevenir o contrarestar diverses patologies metabòliques. "Aconseguir activar-lo en humans adults contribuiria no només a cremar greixos directament, sinó també a augmentar la comunicació entre teixit adipós marró i altres òrgans|orgues a través de l’alliberament de batoquinas", ha assenyalat Cereijo.

La investigació ha estat possible gràcies al finançament de diverses instal·lacions centrals de l’IRB Barcelona, com a Bioinformàtica i Bioestadística, Genòmica Funcional, Expressió de Proteïnes i Histopatologia, i ha comptat amb la participació de col·laboradors d’institucions internacionals com el CNRS (França), l’Institut Karolinska (Suècia) i la Universitat de Houston (Estats Units).

Limitacions i desafiaments per a l’aplicació en humans

Malgrat l’entusiasme generat per aquestes troballes, els mateixos investigadors han reconegut certes limitacions que s’hauran d’abordar abans que aquest enfocament pugui traslladar-se a la pràctica clínica. En primer lloc, l’estudi s’ha realitzat en models experimentals de cèl·lules i animals, i els humans adults disposen de menys teixit adipós marró que els ratolins en relació amb la seua mida corporal.

A més, aquest tipus de teixit tendeix a inactivar-se progressivament amb l’edat, especialment en condicions d’obesitat o diabetis, el que podria limitar la seua efectivitat en determinats grups de pacients. Per això, Cereijo ha subratllat la necessitat de comprovar la regulació d’aquesta molècula i els seus nivells en sang en humans, tant sans com amb aquestes condicions clíniques.

"Fins i tot si la neuritina-1 humana fes efectivament les esmentades accions, en ser una proteïna que ha de mantenir la seua estructura complexa per fer les seues funcions, seria complex comercialitzar-la com tal de manera injectable, per exemple, de manera que l’estratègia a seguir seria descobrir exactament com actua a les cèl·lules de teixit adipós marró i dissenyar algun fàrmac que simuli les seues accions", ha explicat l’investigador.

Què és el teixit adipós marró?

El teixit adipós bru o marró és un tipus especialitzat de greix que, a diferència del teixit adipós blanc (que emmagatzema energia), té com a principal funció la generació de calor. El seu color marró es deu a l’alta concentració de mitocondris rics en ferro que conté, els quals són responsables de la seua capacitat termogènica.

Aquest teixit és abundant en nounats i en animals que hivernen, on juga un paper crucial en la termoregulació. Encara que durant molt temps es va pensar que els adults humans a penes no conservaven teixit adipós bru, investigacions recents han confirmat la seua presència en zones com el coll, les clavícules i la columna vertebral, encara que en quantitats menors que en la infància.

L’activació del teixit adipós bru es produeix principalment en resposta al fred i a través de l’estimulació del sistema nerviós simpàtic, que allibera noradrenalina. Aquesta, al seu torn, desencadena una cascada de senyalització que culmina en l’activació de proteïnes desacoplants que transformen l’energia química en calor en lloc d’ATP, el combustible cel·lular habitual.

Com podria afectar aquest descobriment al tractament de l’obesitat?

El descobriment del paper de la neuritina 1 en l’activació del teixit adipós bru podria revolucionar l’abordatge terapèutic de l’obesitat. Actualment, els tractaments farmacològics més utilitzats se centren a reduir la ingesta calòrica mitjançant la supressió de la gana o la disminució de l’absorció de nutrients.

Tanmateix, aquests enfocaments solen acompanyar-se d’efectes secundaris indesitjables, com a malestar gastrointestinal, canvis en l’estat d’ànim o, en alguns casos, risc cardiovascular. L’activació del teixit adipós bru representa una estratègia completament diferent, ja que actua sobre l’altre costat de l’equació energètica: la despesa calòrica.

El professor Jonatan R. Ruiz, director del Instituto Mixto Universitario Esport i Salut (iMUDS) de la Universitat de Granada, ha coincidit en la "confiança i solidesa" dels resultats de l’estudi, que podria suposar un "punt de partida" per a futures investigacions en l’àmbit de l’obesitat i les malalties metabòliques, encara que ha subratllat la importància de tenir en compte que encara no se sap si aquesta proteïna tindrà el mateix efecte en humans.