Científics calculen on hi hauria una civilització tecnològica extraterrestre: la més propera seria a 33.000 anys llum

Un equip d’investigadors ha estimat que la civilització tecnològica més propera a nosaltres podria trobar-se a uns 33.000 anys llum de distància de la Terra, i tindria una existència d’almenys 280.000 anys, podent estendre’s fins a milions d’anys simultàniament a la nostra espècie. Aquestes dades formen part d’un innovador estudi presentat recentment en la Reunió Conjunta EPSC-DPS2025 celebrada a Hèlsinki.

La investigació, liderada pel Dr. Manuel Scherf i el professor Helmut Lammer del Instituto d’Investigació Espacial de l’Acadèmia Austríaca de Ciències a Graz, avalua les probabilitats de trobar mons similars a la Terra que reuneixin condicions específiques: tectònica de plaques activa i una atmosfera predominantment composta per nitrogen i oxigen, amb proporcions adequades d’oxigen i diòxid de carboni.

"Les intel·ligències extraterrestres (ETI) a la nostra galàxia són probablement bastant rares", afirma el Dr. Scherf en el comunicat oficial. Les conclusions de l’estudi suggereixen que el panorama per al projecte SETI (Recerca d’Intel·ligència Extraterrestre) podria ser considerablement complicat a causa d’aquestes restriccions.

El delicat equilibri atmosfèric per a la vida tecnològica

Els científics expliquen que la presència de diòxid de carboni en l’atmosfera d’un planeta resulta fonamental per mantenir una biosfera viable. Un nivell adequat d’aquest gas permet sostenir processos com la fotosíntesi i evitar la pèrdua atmosfèrica a l’espai. Tanmateix, aquest equilibri és extremadament fràgil: un excés podria desencadenar un efecte d’hivernacle incontrolable o crear condicions tòxiques per a qualsevol forma de vida.

La tectònica de plaques exerceix un paper crucial en aquest procés, regulant la quantitat de diòxid de carboni en l’atmosfera mitjançant el cicle carboni-silicat. Paradoxalment, aquest mateix mecanisme eventualment provoca que el CO₂ quedi atrapat en formacions rocoses en lloc de reincorporar-se al cicle.

"En algun moment, s’extraurà suficient diòxid de carboni de l’atmosfera com perquè la fotosíntesi deixi de funcionar", explica Scherf. "A la Terra, s’espera que això passi en un termini d’entre 200 milions i aproximadament 1.000 milions d’anys".

Condicions necessàries per a civilitzacions tecnològiques

Els investigadors van analitzar escenaris alternatius. Un planeta amb un 10% de diòxid de carboni en la seua atmosfera —situat a una distància adequada de la seua estrella per evitar un efecte d’hivernacle descontrolat— podria mantenir la seua biosfera durant uns 4.200 milions d’anys. D’altra banda, una atmosfera amb un 1% de CO₂ permetria una biosfera viable durant un màxim de 3.100 milions d’anys.

A més del diòxid de carboni, l’oxigen resulta imprescindible per al desenvolupament de civilitzacions tecnològiques. Els científics assenyalen que es necessita un mínim del 18% d’oxigen atmosfèric. Aquest llindar no només permet l’existència d’organismes complexos, sinó que també possibilita la combustió a l’aire lliure, procés essencial per a activitats com la fosa de metalls i el desenvolupament tecnològic.

Perspectives per trobar altres civilitzacions

En contrastar aquests factors amb el temps que ha tardat la vida tecnològica a evolucionar a la Terra (uns 4.500 milions d’anys), Scherf i Lammer van arribar a una conclusió sorprenent sobre la probabilitat de coexistència interestel·lar. Perquè existeixi almenys una altra civilització tecnològica a la nostra galàxia simultàniament a la nostra, l’esmentada espècie hauria de sobreviure un mínim de 280.000 anys.

"Perquè existeixin 10 civilitzacions alhora que la nostra, la vida mitjana ha de ser superior a 10 milions d’anys", assenyala Scherf. "El nombre d’ETI és bastant baix i depèn en gran manera de la vida d’una civilització".

Aquesta estimació suggereix que qualsevol intel·ligència extraterrestre que poguéssim detectar seria probablement molt més antiga que la humanitat. A més, considerant que el nostre Sol es troba a uns 27.000 anys llum del centre galàctic, la civilització tecnològica més propera podria ser a l’altre costat de la Via Láctea.

El futur de la recerca de vida extraterrestre

Els investigadors reconeixen que els seus càlculs no són definitius. Existeixen altres factors rellevants com l’origen de la vida, el desenvolupament de la fotosíntesi, l’evolució cap a organismes multicel·lulars i la freqüència amb què la vida intel·ligent desenvolupa tecnologia. Tanmateix, aquests elements no poden quantificar-se amb precisió actualment.

Malgrat aquestes limitacions i dels resultats aparentment descoratjadors, Scherf defensa la continuïtat del projecte SETI. "Encara que les ETI puguin ser rares, només hi ha una manera de descobrir-ho realment: buscant-les", afirma el científic. "Si aquestes recerques no troben res, la nostra teoria serà més probable, i si SETI troba alguna cosa, serà un dels avenços científics més grans mai aconseguits, ja que sabrem que no estem sols en l’univers."