Un estudi revela canvis de fins a 7°C en menys d’un segle en el clima del Pirineu

Un estudi internacional liderat per l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE) del CSIC ha aconseguit reconstruir amb una precisió sense precedents l’evolució climàtica del nord-est de la península ibèrica durant els últims 16.500 anys. La investigació, publicada recentment a la prestigiosa revista Climate of the Past, ha revelat variacions tèrmiques dramàtiques de fins 7 graus en períodes inferiors a un segle, gràcies a l’anàlisi minuciosa d’estalagmites procedents de coves navarreses.

Els científics han ocupat una innovadora tècnica que examina inclusions d’aigua atrapades a les estalagmites de les coves d’Ostolo i Mendukilo, a Navarra. Aquests elements naturals han funcionat com a autèntics termòmetres històrics, permetent no només identificar tendències generals en l’evolució del clima, sinó també quantificar amb exactitud les oscil·lacions de temperatura al llarg del temps, amb una resolució cronològica que supera a qualsevol estudi previ a la regió.

El registre paleoclimàtic obtingut mostra com esdeveniments climàtics d’escala global van tenir un impacte directe en el clima peninsular. Fenòmens com el col·lapse de les grans capes de gel o les alteracions en els corrents oceànics de l’Atlàntic Nord van deixar una empremta tèrmica significativa a la nostra regió, demostrant la interconnexió dels sistemes climàtics a nivell planetari.

Episodis climàtics abruptes identificats en l’estudi

Entre les troballes més rellevants, els investigadors han identificat episodis de canvis climàtics extraordinàriament ràpids. Fa aproximadament 14.600 anys, es va produir un augment tèrmic de 6,7 ± 2,8°C que va coincidir amb l’inici d’un període càlid generalitzat en tot l’hemisferi nord. Aquest escalfament abrupte va transformar radicalment els ecosistemes de la regió en un lapse temporal sorprenentment breu.

Un altre episodi crucial documentat en l’estudi és el conegut com Younger Dryas, ocorregut fa uns 12.800 anys. Durant aquest esdeveniment, les temperatures van descendir més de 6°C, marcant el final del procés de desglaciació que va seguir a l’última era glacial. Aquest refredament sobtat va alterar profundament els patrons climàtics i ecològics de la península ibèrica, deixant evidències que ara podem quantificar amb precisió.

L’equip científic també ha constatat un episodi fred que va tenir lloc fa aproximadament 8.200 anys, vinculat directament a una descàrrega massiva d’aigua dolça a l’Atlàntic Nord. Aquest fenomen va provocar un refredament regional de fins 3°C, els efectes del qual van quedar registrats a les estalagmites estudiades.

Implicacions per a la comprensió del canvi climàtic actual

Ana Moreno, investigadora de l’IPE i coautora del treball, destaca la importància d’aquestes troballes per a la ciència climàtica contemporània: "Conèixer com va respondre el clima en el passat ens ajuda a entendre millor el que pot passar en el futur davant de pertorbacions similars", explica la científica.

La investigació subratlla que perquè les prediccions futures dels models climàtics siguin veritablement robustes, necessiten incorporar dades paleoclimàtiques precises. Aquests registres del passat permeten comprendre com ha reaccionat el sistema climàtic davant de fenòmens com la parada de la circulació termohalina o anteriors augments de CO2, situacions que guarden similituds amb alguns dels escenaris que contemplem per al futur proper.

"És fonamental conèixer quin salt de temperatura, refredament o escalfament, van suposar els canvis climàtics ràpids del passat per poder ajustar aquests models i que serveixin millor en les prediccions futures", afirma Moreno, subratllant la rellevància pràctica d’aquesta investigació paleoclimàtica.

Resposta sincronitzada del sud d’Europa als canvis globals

Un dels aspectes més significatius revelats per l’estudi és que el sud d’Europa va respondre de manera ràpida i sincronitzada als canvis climàtics globals, fins i tot quan aquests es van produir en escales temporals molt breus, de tot just unes dècades. Aquesta constatació té profundes implicacions per a la nostra comprensió de la vulnerabilitat de la regió mediterrània davant de futures alteracions climàtiques.

Els resultats obtinguts obren noves possibilitats per millorar els models climàtics actuals, incorporant dades paleoclimàtiques d’alta resolució que permetin afinar les prediccions. Això resulta especialment rellevant en el context actual de 2025, quan la comunitat científica treballa intensament per desenvolupar models predictius cada vegada més precisos davant del canvi climàtic en curs.

Moreno ha anunciat que l’equip investigador ja està ampliant aquestes anàlisis a altres mostres d’estalagmites, gràcies a la col·laboració amb Juan Luis Bernal-Wormull, doctor de la Universitat de Basilea a Suïssa. Tanmateix, ha reconegut que aquesta innovadora tècnica analítica encara no s’està aplicant en les investigacions realitzades a l’Aragó, la qual cosa suggereix un potencial camp d’expansió per a aquests estudis en el futur pròxim.

Estalagmites: els arxius naturals del clima passat

Les estalagmites són formacions geològiques que es desenvolupen en coves al llarg de milers d’anys mitjançant la deposició lenta i constant de minerals carbonatats. Durant la seua formació, petites quantitats d’aigua queden atrapades en la seua estructura, preservant informació química sobre les condicions ambientals del moment en què es van formar.

Aquests "arxius naturals" permeten als científics analitzar isòtops i altres marcadors químics que funcionen com a indicadors (proxies) de les condicions climàtiques passades. L’avantatge de les estalagmites davant altres registres paleoclimàtics és la seua capacitat per proporcionar datacions extremadament precises mitjançant tècniques com la datació per urani-tori, permetent reconstruccions temporals amb marges d’error mínims.

L’avanç metodològic presentat en aquest estudi representa una nova i potent eina per analitzar la sensibilitat del clima davant de diversos factors com les alteracions en la circulació oceànica, les variacions en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle o els processos de desglaç polar. Els resultats contribuiran significativament a millorar la fiabilitat de les projeccions climàtiques per a les pròximes dècades i segles.

Com afecten aquestes troballes a les prediccions climàtiques actuals?

Els models climàtics contemporanis s’enfronten al desafiament de predir escenaris futurs basant-se en la nostra comprensió dels mecanismes climàtics i la seua resposta a diverses variables. L’estudi de l’IPE proporciona dades crucials sobre la magnitud i velocitat dels canvis tèrmics que poden produir-se a la nostra regió davant de pertorbacions específiques del sistema climàtic global.

Conèixer que la península ibèrica va experimentar augments de temperatura de gairebé 7°C a menys d’un segle en resposta a canvis en la circulació oceànica atlàntica ens alerta sobre la sensibilitat del nostre entorn davant d’alteracions similars. Aquesta informació resulta especialment valuosa per calibrar els models predictius actuals i comprendre millor els llindars crítics que podrien desencadenar canvis abruptes en el nostre clima regional.

La investigació continua avançant i els científics de l’IPE ja treballen en noves anàlisis que permetran refinar encara més la nostra comprensió de la història climàtica peninsular, contribuint a preparar-nos millor per als desafiaments climàtics que enfrontem en aquest 2025 i en les dècades venidores.