Investigadors espanyols descobreixen un potent efecte antioxidant a les fulles i l’escorça d’un fruit sec d’ús comú

Un equip científic internacional liderat per investigadors espanyols ha descobert l’extraordinari potencial antioxidant que tenen les fulles i l’escorça de la planta de l’anacard (Anacardium occidentale) per combatre l’envelliment cel·lular. La investigació, publicada recentment a la prestigiosa revista científica 'Antioxidants', ha estat dirigida pel doctor Eloy Bejarano Fernández, investigador Ramón i Cajal de la Universidad CEU Cardenal Herrera (CEU UCH), on lidera el Grup d’investigació en Envelliment cel·lular i nutrició.

L’estudi, fruit d’una col·laboració entre científics d’Espanya, els Estats Units, el Canadà i Guadalupe, ha analitzat minuciosament les diferents parts aèries de la planta de l’anacard per determinar quins ofereixen més potencial antioxidant. Els resultats són concloents: mentre que les fulles i l’escorça presenten propietats excepcionals, el fruit i la nou van mostrar una activitat antioxidant significativament menor, la qual cosa orienta futures investigacions cap a les parts més prometedores d’aquesta planta.

"Les nostres troballes destaquen l’elevadíssim potencial terapèutic dels extractes de fulles i escorça de la planta de l’anacard com a antioxidants naturals molt eficaços", explica el professor Bejarano. "En contrast, els extractes de fruit i nou van mostrar una activitat antioxidant mínima i no van provocar una modulació significativa de gens que ens protegeixen davant l’estrès oxidatiu", afegeix l’investigador, que ja treballa en el desenvolupament de tractaments fitoterapèutics basats en aquests descobriments.

Metodologia d’avantguarda en la investigació de l’anacard

Per arribar a aquestes conclusions, els científics van realitzar una exhaustiva caracterització fitoquímica, electroquímica i biològica del potencial antioxidant d’extractes aquosos obtinguts de diferents parts de l’anacard. L’equip va fer servir tècniques avançades d’espectroscòpia i mètodes de quantificació de polifenols, complementats amb assajos específics per avaluar la capacitat antioxidant de cada extracte.

La investigació no es va limitar a l’anàlisi química, sinó que també va avaluar l’activitat biològica d’aquests extractes en diverses línies cel·lulars tant de ratolí com humanes, la qual cosa va permetre comprovar la seua eficàcia en organismes vius. Aquest enfocament integral ha aportat una visió completa sobre les propietats antioxidants de l’anacard i la seua potencial aplicació terapèutica contra l’envelliment cel·lular i trastorns relacionats amb l’edat.

Reconeixement científic internacional

La rellevància d’aquestes troballes ha permès que el professor Bejarano hagi estat convidat a presentar els resultats en dos importants congressos científics celebrats aquest any: el Cellular Aging and Metabolism Symposium 2025 (CAMS2025), que va tenir lloc a la Universidad d’A Coruña, i el recent Congrés de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG2025) celebrat a Barcelona.

Aquests fòrums han servit per difondre entre la comunitat científica internacional el potencial terapèutic dels extractes de l’anacard, generant interès per les seues possibles aplicacions en el tractament de l’envelliment cel·lular i patologies associades a l’edat. El reconeixement en aquests espais especialitzats confirma la solidesa científica de la investigació realitzada per l’equip del Dr. Bejarano.

Un equip multidisciplinari i internacional

La investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un equip multidisciplinari format per investigadors de diferents institucions i països. Juntament amb el doctor Bejarano, hi han participat els investigadors del grup en Envelliment Cel·lular i Nutrició de la CEU UCH: Alejandro Ponce, Lucía Gimeno, Alicia Doménech i Antonella Locascio, així com el professor del Departamento de Ciencias Biomédicas Salvatore Sauro.

El caràcter internacional del projecte es reflecteix en la participació de científics de l’Institut de Medicina Molecular Aplicada de la Universidad CEU San Pablo de Madrid, el departament de Farmacologia de The State University of New Jersey (Estats Units), The Metabolomics Innovation Centre (TMIC) i el Departament de Química de la University of Alberta (Canadà), a més del laboratori Covachim-M2E de la Universitat de les Antilles a l’illa francesa de Guadalupe.

L’anacard en la medecina tradicional i moderna

L’anacard (Anacardium occidentale) és una planta originària del Brasil que s’ha estès per nombroses regions tropicals del món. Encara que és principalment coneguda pel seu fruit sec comestible, diverses parts d’aquesta planta han estat utilitzades tradicionalment en la medecina popular de diferents cultures per tractar afeccions com la diabetis, problemes digestius i inflamacions.

La investigació de l’equip del Dr. Bejarano suposa un important pas cap a la validació científica d’aquests usos tradicionals, aportant evidència rigorosa sobre els components bioactius responsables dels seus efectes beneficiosos. Aquest enfocament permet estendre ponts entre la saviesa tradicional i la medicina basada en l’evidència, obrint noves vies per al desenvolupament de tractaments naturals contra malalties associades a l’envelliment.

Què són els antioxidants i per què són importants?

Els antioxidants són compostos que neutralitzen els radicals lliures, molècules inestables que poden danyar les cèl·lules i contribuir a l’envelliment i a diverses malalties. L’estrès oxidatiu, causat per un desequilibri entre els radicals lliures i els antioxidants, està relacionat amb nombroses patologies com malalties cardiovasculars, neurodegeneratives i processos cancerígens.

Les plantes, com l’anacard, han desenvolupat al llarg de la seua evolució diversos mecanismes de defensa contra l’estrès oxidatiu, produint compostos com polifenols, flavonoides i altres de fitoquímics amb potents propietats antioxidants. L’estudi liderat des de la CEU UCH ha permès identificar i quantificar aquests compostos a les diferents parts de l’anacard, obrint la porta al desenvolupament de nous nutracèuticos i medicaments.

Perspectives futures en la investigació de l’anacard

L’equip del Dr. Bejarano ja treballa en noves línies d’investigació per aprofitar el potencial terapèutic dels extractes de fulles i escorça de l’anacard. Entre els pròxims passos es troba el desenvolupament de formulacions específiques que maximitzin la biodisponibilitat dels compostos antioxidants i la realització d’assajos preclínics per avaluar la seua eficàcia i seguretat.

"Per aquesta raó pensem que les fulles i escorça de la planta són millors candidats per dissenyar tractaments fitoterapèutics per combatre l’envelliment cel·lular, un àmbit en el qual ja estem treballant des del nostre laboratori en la CEU UCH", ha assenyalat el professor Bejarano, anticipant els futurs desenvolupaments d’aquesta prometedora línia d’investigació que podria revolucionar els tractaments naturals contra l’envelliment i patologies associades a l’edat.