Un estudi alerta que les onades de calor disparen l’ansietat i la depressió a Espanya
Investigadors de l’Institut d’Investigació en Atención Primaria Jordi Gol (IdiapJgol) detecten un augment de fins el 43% en diagnòstics d’ansietat durant episodis de calor extrema

Imatge d’arxiu d’un termòmetre.
La calor extrema està directament relacionada amb l’augment de diagnòstics d’ansietat i depressió a Espanya, segons confirma un exhaustiu estudi científic publicat recentment. La investigació, desenvolupada per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IdiapJgol), ha analitzat dades de més de 3 milions d’adults atesos en centres d’atenció primària de Catalunya durant més d’una dècada, revelant una inquietant correlació entre les altes temperatures i el deteriorament de la salut mental de la població.
Els resultats d’aquesta anàlisi, publicats a la prestigiosa revista 'Environment International', són contundents: l’augment de temperatura podria ser responsable del 25% dels nous diagnòstics d’ansietat, el 15% de les prescripcions d’ansiolítics i el 31% de les baixes laborals relacionades amb aquest trastorn. En el cas de la depressió, les xifres també són alarmants, sent atribuïbles a la calor el 17% dels nous casos diagnosticats, el 9% de les receptes d’antidepressius i el 25% de les incapacitats laborals per aquesta condició, segons detalla el comunicat emès pel IdiapJgol el març de 2025.
L’estudi, que ha tingut en compte variables com el sexe, l’edat, la nacionalitat i la situació socioeconòmica, demostra que en èpoques de temperatura elevada es registren increments significatius en comparació amb períodes de temperatura d’1 grau centígrad. Concretament, els diagnòstics d’ansietat augmenten un 43%, els de depressió un 26%, i les baixes laborals per ansietat poden incrementar-se fins un 65% durant aquests episodis de calor extrema.
L’impacte del canvi climàtic en la salut mental
La investigació cobra especial rellevància en el context actual de canvi climàtic i augment progressiu de les temperatures globals. Les dades analitzades, que inclouen des de 2011 fins 2022, permeten establir patrons clars sobre com les condicions ambientals afecten directament a la salut psicològica de la població espanyola, especialment durant els mesos estivals quan les onades de calor són més freqüents i intenses.
"Aquest estudi representa un avenç significatiu en la comprensió dels efectes del canvi climàtic sobre la salut mental", explica el Dr. Antoni Sisó, director del IdiapJgol. "Els resultats ens obliguen a replantejar les estratègies de prevenció i atenció sanitària durant els períodes d’altes temperatures, considerant no només els riscos físics tradicionalment associats a la calor, sinó també les seues conseqüències psicològiques".
Els experts assenyalen que aquestes troballes tenen implicacions directes per al sistema sanitari espanyol, que podria veure’s sotmès a una pressió addicional durant les èpoques de calor intensa. L’increment proper al 20% a les receptes de medicació ansiolítica durant aquests períodes suposa un augment significatiu en la despesa farmacèutica i la càrrega assistencial per als centres d’atenció primària.
Col·lectius vulnerables davant del binomi calor-ansietat
Encara que l’estudi ha analitzat dades de més de 3 milions de persones, els investigadors han identificat que certs grups demogràfics presenten més vulnerabilitat davant dels efectes psicològics de la calor. Les dones, les persones grans i aquells amb nivell socioeconòmic més baix mostren una predisposició més elevda a desenvolupar trastorns d’ansietat i depressió durant les onades de calor, segons apunten les dades recollides en la base del Sistema d’Informació Para el Desarrollo de la Investigació Primària (Sidiap).
"La identificació d’aquests grups de risc permet establir protocols d’actuació específics durant les alertes per altes temperatures", assenyala la Dra. María García, investigadora principal de l’estudi. "És fonamental dissenyar estratègies preventives que prevegin no només mesures físiques com la hidratació o la climatització d’espais, sinó també intervencions psicoeducatives i de suport emocional".
Els mecanismes biològics que expliquen aquesta relació entre calor i trastorns d’ansietat estan relacionats amb alteracions en els patrons de son, augment de la irritabilitat, canvis hormonals i disminució de la capacitat cognitiva associats a l’exposició prolongada a altes temperatures. Aquests factors, sumats al malestar físic que produeix la calor intensa, creen un còctel perfecte per al desenvolupament de simptomatologia ansiosa i depressiva en persones predisposades.
Mesures preventives davant l’ansietat estival
Arran d’aquestes troballes, el Ministeri de Sanitat està avaluant la incorporació de recomanacions específiques sobre salut mental en els seus protocols d’actuació davant d’onades de calor. Entre les mesures que els especialistes consideren efectives es troben mantenir rutines de son regulars fins i tot en períodes vacacionals, evitar el consum d’estimulants com a cafeïna i alcohol durant episodis de calor intensa, practicar tècniques de relaxació i, especialment, buscar ajuda professional davant dels primers símptomes d’ansietat o sota estat d’ànim.
Per als centres de treball, els experts suggereixen implementar mesures com la flexibilització d’horaris durant els períodes de calor extrema, l’adequació dels espais amb sistemes de climatització eficients i la formació dels responsables de recursos humans per detectar precoçment signes de malestar psicològic en els empleats que puguin estar relacionats amb les altes temperatures.
Què és l’ansietat induïda per calor?
L’ansietat induïda per calor és un fenomen cada vegada més reconegut per la comunitat científica, que descriu com les altes temperatures poden desencadenar o agreujar els símptomes d’ansietat en determinades persones. Aquest tipus específic de resposta ansiosa es caracteritza per una exacerbació dels símptomes físics com palpitacions, hiperventilació, sudoració excessiva i sensació d’ofec, que al seu torn retroalimenten la resposta psicològica de por i inquietud.
Els investigadors del IdiapJgol han observat que molts pacients no relacionen directament els seus símptomes amb les altes temperatures, el que pot portar a infradiagnòstics o abordatges terapèutics incomplets. "És fonamental que tant professionals com pacients siguin conscients d’aquesta correlació per poder implementar estratègies preventives efectives", afirma la Dra. García.
Com afecta la calor al son i l’ansietat?
Un dels mecanismes més clars pels quals la calor afecta la salut mental és a través de l’alteració dels patrons de son. Les nits caloroses dificulten conciliar i mantenir un son reparador, el que provoca un cercle viciós de cansament, irritabilitat i ansietat. Els experts recomanen mantenir la temperatura del dormitori entre 18 i 21 graus centígrads per afavorir el descans.
En conclusió, aquest pioner estudi català posa de manifest la necessitat de considerar l’impacte del canvi climàtic no només des d’una perspectiva mediambiental o de salut física, sinó també des de l’àmbit de la salut mental. A mesura que les temperatures globals continuen en ascens, resulta imperatiu desenvolupar estratègies preventives i assistencials que abordin de manera integral els efectes psicològics de les altes temperatures en la població espanyola.