Les nits tropicals es multipliquen per quatre en els últims 80 anys a Lleida

Les dades històriques mostren que a Lleida la canícula no culmina quan acaba l’agost. Les onades de calor s’allarguen, les mínimes nocturnes gairebé no baixen de 20 graus i els dies de calor extrema es compten per desenes. El fenomen s’estén al Pirineu, on aquest procés augmenta el risc d’incendis i l’estrès hídric dels boscos.

Les nits tropicals s’han multiplicat per quatre a Lleida durant les últimes vuit dècades. Si durant els anys 40 i 50 amb prou feines s’assolien les 10 nits a l’estiu amb mínimes iguals o superiors als 20 graus, ara superen amb escreix les 40 i el 2022 es va arribar al rècord històric amb 54. Aquell estiu, més de la meitat de les nits estivals van ser sufocants, una tendència que s’ha mantingut amb 44 nits el 2024 i 48 el 2025, segons les dades recollides per Armand Álvarez, de l’Observatori Meteorològic de Lleida.

Aquesta evolució és un dels senyals més clars del canvi climàtic a Lleida. Ja no refresca durant les nits, augmenta el consum elèctric per a la refrigeració, dificulta el descans i agreuja el risc d’un cop de calor.

Més dies de calor

El setembre tampoc no ofereix ja la treva d’anys enrere. La temperatura mínima més alta del mes ha pujat uns 6 graus en 80 anys, assolint els 23,2 el 2022, el valor més alt de tota la sèrie. És ja una cosa normal que aquest registre superi els 22 graus, fet que allarga la sensació de calor de l’estiu i obliga a mantenir mesures de prevenció més enllà de l’agost. Per als agricultors, aquesta prolongació de la calor afecta el cicle de maduració dels cultius que depenen de nits fresques i pot condicionar la qualitat de la fruita i fins i tot l’inici de la verema. 

A aquest panorama se suma l’augment dels dies de calor extrema, tant de dia com de nit. El 2022 i el 2025 es van comptabilitzar finsa 42 jornades amb màximes per sobre dels 35 graus i mínimes per sobre dels 20, xifres mai vistes en les sèries històriques. Aquestes onades de calor prolongades no només redueixen el rendiment laboral, sinó que posen a prova la capacitat dels serveis sanitaris i d’emergència, que han d’atendre més casos de deshidratació i estrès tèrmic.

El temps també canvia al Pirineu

El fenomen no es limita a Lleida i el pla. Al Pirineu, les temperatures també s’estan elevant de manera sostinguda. Les dades a cota mitjana mostren que la temperatura mitjana anual ha passat dels 16,7 graus el 2021 als 18,5 el 2022 i als 18,4 el 2023, fet que converteix el trienni 2022-2024 en el més càlid de la sèrie recent. La mitjana del quinquenni 2020-2024 és mig grau més alta que la del 2015-2019, confirmant que l’escalfament també ascendeix de cota i afecta les valls pirinenques. La pujada de les temperatures nocturnes en aquestes zones limita el refredament natural dels boscos, afavoreix la propagació de plagues i augmenta el risc d’incendis d’alta intensitat. Pel que fa a la precipitació, el mateix quinquenni ha resultat un 21% més sec, amb un mínim de només 592,9 mm el 2023. Aquesta falta d’aigua genera estrès hídric als boscos i compromet la regeneració natural després d’episodis de sequera. Experts forestals adverteixen que és urgent reforçar la gestió del combustible, recuperar el mosaic agroforestal i facilitar el pasturatge per reduir la càrrega de biomassa.

El canvi de patró que mostren les dades no és un fenomen aïllat, sinó una tendència que continuarà intensificant-se en les pròximes dècades. Això obliga a passar de l’observació a l’acció. Adaptar-se ja no és opcional, és urgent. Especialment en la gestió de zones verdes urbanes i la massa forestal.