Una experta britànica ho confirma: el paracetamol no té relació amb l’autisme

La professora associada de Psicologia Social i del Desenvolupament a la Universitat de Durham (Regne Unit), Monique Botha, ha rebutjat categòricament que existeixi qualsevol relació causal entre el paracetamol i l’autisme, defensant que nombrosos estudis científics refuten l’esmentada correlació. Aquestes declaracions arriben en resposta a una recent publicació de 'The Washington Post' que anunciava noves recomanacions de les autoritats sanitàries nord-americanes.

"El més important va ser un estudi suec de 2,4 milions de naixements (1995-2019) publicat el 2024, que va utilitzar dades reals de germans sense trobar relació entre l’exposició al paracetamol a l’úter i el posterior desenvolupament d’autisme, TDAH o discapacitat intel·lectual", ha explicat l’especialista en unes declaracions recollides per SMC Espanya.

Segons es desprèn de la informació publicada, les autoritats federals de salut dels Estats Units desaconsellaran a les dones embarassades el consum de paracetamol durant les primeres etapes de la gestació llevat que presentin febre. Tanmateix, Botha ha estat contundent: "No hi ha proves sòlides ni estudis convincents que suggereixin una relació causal i les conclusions contràries solen estar motivades, mancar d’evidències i no estar recolzades per mètodes sòlids".

L’experta britànica ha insistit que el paracetamol és una opció "molt més segura" per alleujar el dolor durant l’embaràs que pràcticament qualsevol altra alternativa disponible. "L’alarmisme impedirà que les dones accedeixin a l’atenció adequada durant l’embaràs. A més, es corre el risc d’estigmatitzar les famílies amb fills autistes com si elles mateixes ho haguessin provocat", ha manifestat amb preocupació.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el professor Dimitrios Siassakos, especialista en Obstetrícia i Ginecologia del University College London, que ha defensat que "el que importa" en el diagnòstic de l’autisme és l’historial familiar i no l’ús de paracetamol. "Centrar-se indegudament en aquest medicament podria impedir que les famílies utilitzin un dels fàrmacs més segurs durant l’embaràs quan realment el necessiten", ha afegit.

La controvèrsia sobre la leucovorina com a tractament

L’anunci de les autoritats sanitàries nord-americanes vindria acompanyat, segons 'The Washington Post', de la recomanació d’un fàrmac anomenat leucovorina com a possible tractament contra l’autisme. Tanmateix, la professora Botha considera que l’evidència actual sobre aquest medicament és "excepcionalment provisional" i no pot considerar-se sòlida.

"Es necessita més investigació sobre l’efecte de la leucovorina i els trets autistes fonamentals abans de poder extreure conclusions significatives", ha indicat l’experta. Així mateix, ha aclarit que "encara que els medicaments poden ajudar en aspectes específics, no existeix cap fàrmac o tractament que curi o elimini activament l’autisme, encara que pot ajustar el comportament o reduir símptomes concurrents."

Botha ha volgut subratllar que l’autisme és una discapacitat hereditària per tota la vida la causa principal del qual és molt probablement genètica, expressada a través d’una àmplia gamma de gens. "Les persones autistes són excepcionalment heterogènies, pel que qualsevol tractament probablement funcioni sol per a manifestacions molt específiques de trets autistes, en contextos particulars. Les afirmacions generals sobre cures no solen ser precises, útils ni ètiques", ha conclòs la investigadora britànica.