Quin és el significat d’oblidar el nom de certes persones, segons la psicologia

Gairebé tots hem experimentat alguna vegada aquesta situació incòmoda: ens trobem amb algú conegut i, de sobte, el seu nom desapareix completament de la nostra memòria. Segons experts en psicologia cognitiva, aquest fenomen respon a mecanismes cerebrals específics relacionats amb com processem i emmagatzemem la informació personal. Un article científic publicat recentment a la prestigiosa revista de divulgació psicològica 'Psychology Today' dona llum sobre aquest curiós fenomen que afecta milions de persones a Espanya i tot el món.

L’estudi, que ha analitzat els patrons de memòria i reconeixement social, revela que oblidar noms no és necessàriament un signe de desinterès o deteriorament cognitiu, sinó una conseqüència natural de com el nostre cervell prioritza certs tipus d’informació sobre altres. D’acord amb el professor David Ludden, de Georgia Gwinnett College, "La memòria dels noms propis funciona de manera diferent a la d’altres tipus d’informació", una afirmació que desmitifica aquest fenomen tan comú com malinterpretat.

Els investigadors assenyalen que, a diferència d’altres característiques com la professió o l’aspecte físic d’una persona, els noms manquen de connexions lògiques o semàntiques amb qui els porta. Aquesta particularitat fa que sigui molt més difícil per al nostre cervell establir associacions duradores entre un individu i el seu nom, especialment quan el contacte ha estat breu o casual.

Mecanismes cerebrals darrere de l’oblit selectiu

Segons l’anàlisi publicada en 'Psychology Today', el principal factor que explica per què oblidem noms és la falta de repetició i associació significativa. El nostre sistema neuronal necessita crear connexions robustes entre la identitat d’una persona i la seua denominació, una cosa que resulta pràcticament impossible en una primera trobada casual. Els especialistes en neuropsicologia estimen que necessitem escoltar un nom entre 5 i 7 vegades en contextos diferents per consolidar-lo en la nostra memòria a llarg termini.

Un estudi realitzat el 2023 per la Universitat Autònoma de Madrid va trobar que el 78% dels espanyols reconeix haver oblidat el nom d’algú important en situacions socials, i un 43% admet sentir ansietat davant de la possibilitat que això passi. Aquestes dades, actualitzades el març de 2025, demostren que estem davant d’un fenomen generalitzat que transcendeix cultures i generacions.

"En l’era digital actual, on interactuem amb desenes de persones noves cada setmana, tant físicament com virtualment, el nostre cervell es veu obligat a filtrar informació constantment", explica la Dra. Carmen Rodríguez, neuropsicòloga del Hospital Universitario La Pau de Madrid. "Prioritzem dades com la rellevància emocional o pràctica de cada persona, deixant els noms en un segon pla quan no tenen una connexió significativa amb altres elements de la nostra memòria."

Com millorar la memòria de noms

Els experts coincideixen que existeixen tècniques que poden ajudar-nos a millorar significativament la nostra capacitat per recordar noms. Una de les més efectives és l’associació visual, que consisteix a crear una imatge mental que connecti el nom amb alguna característica distintiva de la persona. Per exemple, associar "Carlos" amb "ulleres" si aquesta persona les porta.

Una altra estratègia recomanada pels psicòlegs és la repetició activa. "Quan ens presenten a algú, hem d’intentar utilitzar el seu nom diverses vegades durant la conversa inicial", recomana el Dr. Javier Sánchez, investigador en psicologia cognitiva de la Universitat de Barcelona. "Un simple 'Encantat de conèixer-te, María' seguit de 'I a què et dediques, María?' pot marcar una gran diferència en la nostra capacitat per retenir aquest nom a llarg termini".

Un recent estudi publicat el febrer de 2025 per l’Institut de Neurociència Cognitiva d’Espanya va revelar que els qui practiquen tècniques d’associació milloren la seua capacitat de recordar noms en un 62%. Aquesta investigació, que va comptar amb la participació de 1.450 voluntaris de diferents edats, va demostrar que fins i tot les persones majors de 65 anys poden millorar significativament aquesta habilitat amb l’entrenament adequat.