La solitud no desitjada arriba al 20% dels majors de 75 anys

La solitud no desitjada augmenta en la població a partir dels 65 anys i assoleix al 20% dels majors de 75, segons l’Observatori Estatal de la Solitud no Desitjada, impulsat per la Fundació ONCE. “La solitud té forma d’U: és alta entre els joves, va decreixent en l’edat adulta i torna a pujar, especialment a partir dels 75 anys”, segons l’Observatori. 

Així mateix, apunta que malgrat que la prevalença sigui menor que entre la joventut, la solitud en la tercera edat acostuma a ser més intensa i persistent, vinculada a pèrdues familiars, limitacions físiques i dificultat per crear nous vincles. 

La principal causa de la solitud en el conjunt de la població és la pèrdua de convivència, incloent la distància o l’absència de familiars amb qui viure, una situació que assenyalen el 57,3% de les persones en aquesta situació i que “s’agreuja en la vellesa per viduïtat, emigració de fills o també per la institucionalització”. 

En relació amb les conseqüències d’aquesta solitud, detallen que són “uns alts costos socials i sanitaris, ja que la solitud prolongada, especialment en els padrins i padrines, té impactes en la salut física i mental: augmenta el risc de depressió, ansietat o malalties cardíaques”. Així mateix, apunten que el sentiment de solitud és més gran entre les dones, sent 7,8 punts més gran que entre els homes (19,85 davant del 12%) a partir dels 65 anys.