Continua el serial dels interins: l’Advocat general de la UE deixa en mans del Suprem fer-los fixos, però reclama més indemnitzacions

La batalla per l’estabilitat laboral dels interins al sector públic espanyol ha fet un nou gir després del pronunciament de l’Advocat General de la Unió Europea. Rimvydas Norkus ha establert que la legislació europea no exigeix convertir automàticament en fixos els treballadors temporals del sector públic, sempre que existeixin altres mesures efectives per prevenir i sancionar l’abús de la temporalitat. Tanmateix, el lletrat reconeix que a Espanya no semblen existir tals garanties efectives.

Aquesta declaració respon a una consulta elevada pel Tribunal Suprem espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre com abordar la problemàtica de la temporalitat en les administracions públiques espanyoles, un fenomen que ha afectat a milers de treballadors durant les últimes dos dècades i que ha generat múltiples recursos judicials.

Malgrat identificar mancances en el sistema espanyol, l’Advocat General deixa la decisió final en mans del Tribunal Suprem, limitant-se a recomanar al TJUE que recordi a la justícia espanyola la necessitat d’incorporar els principis de l’Acord Marc sobre la feina de durada determinada.

La conversió en fixos no és obligatòria però es requereixen mesures efectives

Norkus ha estat clar en el seu posicionament: el TJUE mai no ha exigit que els temporals es converteixin automàticament en funcionaris o personal laboral fix sense superar prèviament els processos selectius establerts a cada país. "La conversió de successius contractes de durada determinada en un contracte o relació d’ocupació per temps indefinit no és obligatòria per als Estats membre", ha subratllat en el seu dictamen presentat el març de 2025.

No obstant, el lletrat insisteix que els ordenaments jurídics nacionals han de contenir mecanismes efectius tant per prevenir com per sancionar l’ús abusiu de la contractació temporal. En la seua anàlisi, considera que les mesures actuals a Espanya resulten insuficients per garantir una protecció adequada als treballadors afectats per llargs períodes de temporalitat.

"L’adopció de mesures sancionadores dissuasives davant els autors de l’abús no és suficient si no hi ha mesures destinades a eliminar efectivament les conseqüències de l’esmentat abús per a la víctima", explica Norkus, que afegeix que ha d’existir "la reparació íntegra del perjudici patit pel treballador".

La figura de l’indefinit no fix, a debat

Un dels aspectes més controvertits del sistema espanyol és la figura del treballador indefinit no fix, creada per la jurisprudència com a resposta a l’abús de la temporalitat. Segons l’Advocat General, aquesta solució no proporciona l’estabilitat laboral que busca garantir la normativa europea, ja que encara que equipés drets amb els treballadors fixos, manté la precarietat.

"Aquesta mesura consisteix a convertir una sèrie de contractes temporals en un únic contracte, però igualment temporal, la durada de la qual queda a l’arbitri de l’Administració", ha criticat Norkus, que considera que aquesta figura no resol el problema de fons.

El lletrat europeu reconeix que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha anat equiparant progressivament els drets dels indefinits no fixos amb els del personal fix en aspectes com a remuneració, promoció professional o incentius. Tanmateix, insisteix que aquesta equiparació no garanteix l’estabilitat en l’ocupació, element que considera fonamental en la protecció dels treballadors segons l’Acord Marc europeu.

Indemnitzacions insuficients i necessitat de sancions efectives

En la seua anàlisi, l’Advocat General qüestiona també la suficiència de les indemnitzacions previstes actualment en la legislació espanyola. Assenyala que ni la compensació de vint dies per any treballat (amb un límit de dotze mensualitats) ni la de trenta dies (amb un topall de vint-i-quatre mensualitats) no permeten una reparació proporcionada i efectiva en situacions d’abús prolongat durant molts anys.

Norkus advoca per un sistema que permeti la "reparació íntegra del perjudici sofert" i que inclogui en el càlcul indemnitzatori factors com la gravetat de la violació i la seua durada. A més, considera necessari establir un mecanisme per sancionar les administracions públiques que sigui "prou concret, previsible i aplicable", i no una simple possibilitat teòrica.

En aquesta línia, encara que reconeix que les recents mesures legislatives adoptades a Espanya per estabilitzar l’ocupació pública busquen prevenir futurs abusos, afirma que la mera obligació d’organitzar processos selectius no garanteix la seua efectiva implementació. "Aquests processos selectius són més aviat una mesura complementària per remeiar una situació d’abús existent", matisa.

El futur en mans del Tribunal Suprem

Encara que el dictamen de l’Advocat General no és vinculant, habitualment marca la línia que seguirà posteriorment la sentència del TJUE. El significatiu és que, fins i tot reconeixent les deficiències del sistema espanyol, deixa en mans del Tribunal Suprem determinar si la normativa nacional conté mesures efectives, dissuasives i proporcionades per sancionar l’ús abusiu de la contractació temporal.

Respecte a l’atribució de valor a l’experiència prèvia en els processos d’estabilització, l’Advocat General considera que aquesta mesura resulta insuficient per si sola per compensar abusos prolongats durant llargs períodes. També assenyala que no protegeix adequadament als qui, malgrat haver patit anys de precarietat, no aconsegueixin superar els processos selectius.

La pilota queda ara a la teulada del Tribunal Suprem, que haurà de determinar si l’accés a l’estabilitat a través dels processos selectius permet eliminar completament les conseqüències de l’abús patit pels treballadors temporals del sector públic espanyol. La seua decisió podria afectar milers d’empleats públics que fan anys que encadenen contractes temporals i que veuen amb incertesa el seu futur laboral.