TRADICIONS
Lleida serà la capital dels catifaires el cap de setmana
El setzè encontre nacional, amb 170 professionals de 14 delegacions. A l’avinguda Francesc Macià i rambla Ferran

La trobada es va presentar ahir al Museu Morera de Lleida. - PATRONAT DEL CORPUS DE LLEIDA
Un total de 170 professionales catifaires ompliran de color i art floral aquest cap de setmana l’avinguda Francesc Macià i la rambla Ferran de Lleida amb motiu de la XVI edició de la Trobada Nacional de Catifaires. La celebració, organitzada pel Patronat del Corpus de Lleida i amb la col·laboració de la Federació de Catifaires de Catalunya –que celebra dos dècades d’activitat–, reunirà 14 de les millors colles catalanes dedicades a aquest art efímer, entre elles, l’entitat italiana Infiorata di Montefiore dell’Aso. “Reproduiran una catifa que representa l’obra d’un pintor italià fusionada amb les icòniques vidrieres del català Antoni Gaudí”, va avançar ahir Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació, durant la presentació de l’edició al Museu Morera de Lleida.
La confecció de les catifes –per a la qual es faran servir 25.000 clavells, 700 quilos de terra i dos tones d’encenalls, entre altres materials– començarà dissabte al matí. El Patronat també ha previst activitats com la Festa del Desgavell Tradicional i ballades de gegants i bestiari amenitzades per música tradicional, va apuntar Enric Figueres, president de l’entitat lleidatana.
Paral·lelament, aquesta tarda, a les 19.30 hores, s’inaugura la mostra fotogràfica titulada 15 anys de les nostres catifes: de Catalunya a la Unesco a la Fundació Galobardes (carrer Templers, 5), on es podrà visitar fins diumenge.
L’exposició repassa la història dels grups catifaires de Catalunya en 16 plafons plens d’imatges, algunes amb escenaris internacionals com Mèxic, el Japó o els Estats Units, que han acollit demostracions de catifes al llarg dels anys gràcies a la Federació.
Pràctica centenària
La creació de catifes florals és una pràctica cultural comunitària i centenària, transmesa de generació en generació, que forma part de la identitat de moltes localitats. La trobada serà l’últim impuls amb l’objectiu que la Unesco declari aquest art Patrimoni Immaterial de la Humanitat.