El multilingüisme redueix l'envelliment accelerat, segons un estudi internacional
Una recerca amb més de 86.000 persones de 27 països europeus confirma que parlar diversos idiomes està associat amb perfils de salut més positius
Valentin Balan / Unsplash
Els parlants de diverses llengües presenten un menor risc d'envelliment accelerat i major resiliència en edats avançades, segons revela un macroestudi internacional publicat recentment a la prestigiosa revista 'Nature Aging'. La investigació, que ha analitzat dades de més de 86.000 participants d'entre 51 i 90 anys procedents de 27 països europeus, estableix una clara associació entre el multilingüisme i perfils de salut més positius en la gent gran.
L'estudi, que compta amb participació d'investigadors de l'Estat espanyol i europeus, ha utilitzat un innovador mètode per estimar l'"edat biològica" dels participants basant-se en múltiples factors de salut i estil de vida. Els resultats obtinguts podrien servir com a base sòlida per al disseny de polítiques educatives i sanitàries orientades a fomentar la resiliència cognitiva i funcional en la població d'edat avançada, tot i que els experts adverteixen que encara no s'ha pogut establir una relació causal directa.
Jon Andoni Duñabeitia, catedràtic de Psicologia i investigador en Ciència Cognitiva del Llenguatge a la Universitat de Nebrija, ha destacat que "aquest estudi és sòlid i altament rellevant", ja que aporta evidència empírica convincent sobre una línia de recerca que fa més d'una dècada que ocupa nombrosos laboratoris internacionals. Segons Duñabeitia, parlar diverses llengües no només influeix en els processos cognitius, sinó que també té un impacte positiu en la salut general i en el ritme d'envelliment.
Multilingüisme: un factor protector comparable a altres hàbits saludables
Els investigadors han observat que les persones multilingües tendeixen a presentar perfils d'envelliment més saludables, un efecte comparable al d'altres hàbits positius com mantenir una dieta equilibrada o fer activitat física regularment. Duñabeitia ha remarcat la importància de la magnitud de l'estudi, que inclou desenes de milers de participants, i ha destacat que aquesta confirmació empírica consolida el multilingüisme com un factor protector.
L'expert també ha recordat que, a escala global, el monolingüisme és una excepció recent, ja que en la majoria de societats del món, l'ús quotidià de diverses llengües és natural i podria contribuir a un envelliment més saludable.
Properes passes en la recerca
Tot i els resultats prometedors, Duñabeitia adverteix que el treball no permet establir una causalitat directa: no es pot afirmar que parlar diverses llengües retardi l'envelliment, però sí que les persones que ho fan mostren un millor estat de salut i una major longevitat funcional.
El pròxim pas en aquesta línia d'investigació serà determinar quins aspectes específics de l'ús lingüístic aporten més beneficis —com la freqüència d'ús, el context comunicatiu, la proximitat o diferència entre llengües o el moment en què s'aprenen— per transformar aquesta evidència en polítiques efectives de benestar i salut pública.
"Aquest nivell de detall serà clau per reconèixer el valor del multilingüisme com a recurs de salut i benestar", ha conclòs Duñabeitia, subratllant la importància d'aquesta línia d'investigació per a les polítiques sanitàries futures en una Europa cada cop més envellida.
